“439 días: de cómo Zapatero buscó la paz”. Algunes constatacions

Salta a Comentaris

Ahir dimecres dia 5 de novembre vaig poder assistir a la presentació del llibre d’un bon company d’universitat, en Nacho Corredor. Com he dit es tractava d’una presentació d’un llibre el qual és molt clar: 439 días: de cómo Zapatero buscó la paz –en relació, és clar, al procés de negociació del PSOE amb ETA. I bé, abans de res amb la modèstia de dir que encara no m’he llegit el llibre.

No obstant, puc dir que cap –o gairebé cap– dels arguments que es van exposar en aquesta presentació de mà dels polítics Francesc Vendrell (per cert, tot un crack), i de Miquel Iceta vaig tenir la sensibilitat democràtica i humana de compartir-los. Però bé, tampoc pretenc convertir aquest article en un pamflet anti-nacionalista espanyol rebatent cada un d’aquests arguments defensats per aquests dos polítics i en part pel mateix autor del llibre. El cas és que la idea d’aquest escrit va més per constatar algunes coses que em van semblar interessants –que amb l’ajuda de l’incasable amic Guillem Carol– amb qui varem intentar defensar davant de tot el públic assistent ahir a l’acte:

1) l’absoluta instrumentalització política en la que està sotmès tot el que va relacionat amb ETA al país basc –tant per un costat com per l’altre–.

2) la manca de rigor científica alhora de parlar sobre determinats temes quan es plantegen en un àmbit d’investigació, com seria el cas de no caure amb errors d’indigeneïtat. (vegis capítol I de l’Assignatura de Tècniques d’Investigació I). –i no em refereixo a Corredor, sinó a Francesc Vendrell–.

3) Es plantegen conceptes com llibertat i democràcia d’una forma absolutament esbiaixada.

I crec que com a quarta i última, i considero que també la més remarcable; 4) l’òptica espanyola en què s’observa el conflicte basc. Aquest fet deixa clarament al descobert una cosa que em va dir l’amic Guillem: “els espanyols, per molt que siguin diferents entre ells –d’esquerres o de dretes– el model d’estat el tenen molt clar; en les coses importants, de seguida es posen d’acord. Som nosaltres, els catalans, els qui ens fotem d’hòsties sempre”.

Bé, queda dit. Però no obstant, i a pesar de les discrepàncies ideològiques, felicitar i agrair la feina feta per Nacho Corredor perquè és ben poc habitual algú de la seva edat ajudi a crear debat i discrepància sobre temes tant delicats com pot ser el de la violència a Euskadi.

LA CANÇÓ: A Certain Romance, d’Arctic Monkeys.

1 Comentari

Arxivat sota General

Etiquetes: Política, universitat