Vegin què diu Robert A. Dahl en la seva obra La democracia y sus críticos* per explicar el tipus de govern de tutelatge: –“aquest ha estat el rival més formidable de la democràcia”, i segons el mateix Dahl “ha esdevingut la justificació normativa del govern jeràrquic”–
“Para Platón, el conocimiento político constituía la ciencia regia, el arte supremo: “Ningún otro arte o ciencia tendrá un derecho mayor o prioritario que la ciencia regia a cuidar de la sociedad humana y a gobernar sobre los hombres en general” […] La esencia del arte y la ciencia de la política radica, naturalmente, en conocer cuál es el bien de la comunidad, de la polis. Así como no todos los hombres tienen iguales méritos como médicos o como timoneles, también hay algunos superiores en su conocimiento del arte político.” […]
I més tard sorprenentment apareix la teoria de Lenin:
“Lo que se precisa para ello es un grupo devoto, incorruptible y bien organizado de revolucionarios, una vanguardia que posea los conocimientos necesarios para dicha tarea y esté dispuesta a comprometerse con ella. Estos revolucionarios tendrían que conocer las leyes del desarrollo histórico, saber que sólo puede encontrarse en el único cuerpo de conocimientos científicos capaz de quitar los cerrojos a la puerta de la liberación: la ciencia del marxismo, que en virtud de esta nueva idea de Lenin pasaría a ser la ciencia del marxismo-leninismo.”
En fi, que com ja vaig dir la línia és ben clara: demòcrates i no demòcrates.
* de Dahl, Robert A. “La democracia y sus críticos”, Barcelona: Paidós, 1992.
LA CANÇÓ: Malos despertares, de Marea.
4 Comentaris
12 Novembre 2008 a les 4:04 am
Barrejar Plató i Lenin és pornografia
12 Novembre 2008 a les 4:21 pm
Estic amb en Ferran, respecte la “pornografia”.
Ara bé Lídia, discrepo amb la conclusió final de “demòcrates o no-demòcrates”. I és que podem traçar línies generals de manera transversal per designar què entenem per democràcia, sí. Però cadascuna d’elles és diferent i cap igual.
Perquè, si no jugo al teu joc, significa que em salto les regles? Tu vols una baralla de bastos i jo uns daus. El resultat tindrà vencedor i perdedor, el mètode, doncs, és el factor de desunió.
Més “pornogràfic” és que cada individu es tuteli ell mateix sense saber ni com es diu… :P hehehe
12 Novembre 2008 a les 11:31 pm
Hola, Lídia! Aquí estoy de nuevo… confesso que feia molt que no llegia el teu bloc (de fet ja ho saps, em tens ben controlada!), però després de la conversa d’avui al migida, t’he afegit a “favoritos”. Pel que fa a l’article, ja se sap. Avui llegint un text de comportament polític, Huntingon i companyia deien que els votants no tenen prou capacitat com per a participar en política de forma activa, que si ho fessin perjudicarien la democràcia. Elitisme polític, què me’n dius?
13 Novembre 2008 a les 1:56 am
La democràcia, com gairebé tot en ciències socials, és molt relativa. Què entenem per democràcia? Només existeix un tipus de democràcia? Potser hauriem de parlar de les variacions que ha anat patint al llarg de la història: la democràcia grega no és la mateixa que la liberal, com no ho va ser la del parlamentarisme anglès en temps de Cromwell ni ho és la cubana, per posar dos exemples. Així que la línia entre demòcrates i no demòcrates no està tan clara com pot semblar a priori…