Hi ha coses absolutament inadjectivables si s’intenta mantenir un cert rigor en la realitat objecte de descripció. Els paisatges acostumen a ser relativament fàcils de plasmar en un paper: com si fos un calc amb una pintura, retenim la imatge, els seus colors, el seu modelatge, el to, l’extensió i la forma. Com ja saben el mestre Pla era el geni de l’adjectivació de paisatges. I com a mestre que se’l considera també s’atrevia amb els sentiments. El salt és abismal. Si poden comprovaran que escriure sobre allò que se sent –i intentant sempre (sempre, sempre) no caure en la més profunda cursileria– és molt i molt més complicat. Esdevé molt més fàcil escriure amb una certa perspectiva –la del paisatge i la del jo –dos–, que la del jo a través del jo–un–. Així que després quan hom es proposa intentar descriure brutalitats com la d’un concert de Mozart i no sap ni per on començar. No és pot adjectivar un so de la mateixa manera com es fa amb un paisatge perquè no només és el reflex d’una imatge sinó també la d’un estat d’ànim. I els estats d’ànim –allò que sentim– només estan reservats als mestres i als també mestres que són capaços de construir grandeses humanes com aquesta música. Senyors, no perdin mai l’ocasió de sentir-ho. La sort ens ha fet ser aquí per gaudir de més coses que de simples banalitats.
LA CANÇÓ: Piano Concerto No. 12 1st. Mov., de Wolfgang Amadeus Mozart.
2 Comentaris
6 Juny 2009 a les 8:50 pm
Si t’interessa aquesta mena d’experimentació lingüística, el novel·lista Vikram Seth se’n surt força bé a la seva novel·la An equal music (aquí Una música constant). No és una sortida airosa, que al cap i a la fi tot és connotació i inducció, però és un exercici vertaderament difícil. Tu mateixa ho has dit!
Sense anar més lluny, ahir vaig escoltar el concert per a piano número 9 de Mozart i em va fascinar. Només en puc dir això i deixar que el meu silenci permeti imaginar l’apoteosi del so…
17 Juny 2009 a les 12:55 am
[...] alemany; i en tercer lloc trobem el Concert per a piano en la major número 12, Kv 414 –ja citat anteriorment en aquest bloc– i que va ser escrit a la tardor de 1782 a Viena i forma part [...]