A una servidora li passa sovint que les ganes de llegir i escriure li són inversament proporcionals al temps que pot destinar en la realització d’aquestes activitats. Doncs bé, això els hi dic perquè aquests dies d’estudi, amb més o menys sort, dels exàmens de tercer–i per fi acabats!– m’he dedicat a explorar llargues llistes de blocs. I el cas és que m’he trobat amb una cosa que m’ha deixat del tot bocabadada: es tracta d’un bloc titulat La Zona Fosca –l’autor del qual, per cert, fa més tres mesos que no actualitza– però que la seva escriptura m’ha deixat totalment impressionada.
Vegin sinó el què és capaç d’escriure l’autor del que us parlo:
Que ja n’estic fart de succedanis, de noies fantàstiques però que no. De fer sentir com em fas sentir tu a mi.
Sempre he pensat que algun dia ens tornaríem a trobar, i que aquest cop seria l’últim que ho faríem com a estranys. Jo tremolaria i tu estaries preciosa com sempre.
En veure’m ho entendries tot i em diries alguna frase tipus què tal? I encara que te la donés, no caldria la resposta.
La resta, és tot el que tinc pendent d’escriure
I aquí teniu una selecció dels meus preferits:
arrevoire
LA CANÇÓ: Divertiment per a cordes en fa major Kv 138 – Allegro, de Wolfgang Amadeus Mozart.
