I l’Albert Pla escriu la nana més bonica que mai s’hagi pogut escriure. I encara puc ser a dalt de tot, entre milions del llums i tant lluny, -entre mil colors vermells i blaus i verds i grocs, colors brillants però relaxants…- entre els somnis més guapíssims que es poguessin tenir.
LA CANÇÓ: Somnis, d’Albert Pla.
1 comentari
29 octubre 2009 a les 1:48 pm
Lídia, a veure què et semblen aquests nois gallecs, que recomano al bloc, Fanny + Alexander. Salut!