Quant a mi

Lídia Pelejà Barceló. Vaig néixer un 23 de desembre de l’any 1988, així que tinc 20 anys. Sóc de Capçanes, un bonic municipi de poc més de 400 habitants i localitzat a la comarca del Priorat. Actualment però, exiliada a Barcelona. Una ciutat fantàstica per viure.

Catalana i administrativament espanyola. Això últim em suposa una profunda anomalia. El meu principal objectiu polític és, doncs, aconseguir que absolutament ningú pugui qüestionar la meva nacionalitat. Sóc independentista.

Liberal a Europa i també als EUA. Ara bé, l’Estat ha de garantir: igualtat d’oportunitats, mobilitat social i redistribució de la riquesa. Això últim, i en la justa mesura, no representa en absolut un antagonisme en la meva condició de liberal. Si ho prefereixen, “liberal progressista”.

Com heu pogut observar tinc nom de dona –el meu pare va ser qui me’l va triar, per cert– principalment perquè en sóc. I per aquesta condició no suporto haver d’aguantar segons quins comentaris: no utilitzeu el meu bloc per intencions allunyades del debat que s’hi pretén generar.

Quan sigui gran i rica vull tenir una biblioteca, odio els mentiders que no saben mentir i, en general, que m’ignorin. I el més important: la persona que m’estimo més en aquest món és el meu germà.

Actualment, estudiant quart curs de la Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra. Projecte de politòloga, que en diuen.

* * *