Democràcies liberals de dilluns a diumenge

Només en els països seriosos, la complexitat dels ordenaments jurídics s’acaba transformant en una més que estricta Realpolitik basada en Continua llegint →

De quan les coses es fan bé: The Cucos

Sovint estem acostumats a sentir coses com Que si el jovent no fan res de bo, Que si les noves Continua llegint →

Lost. No one dies alone.

(*aquest article conté espoilers. Queden avisats!) Lost. Després de tot l’enrenou, no puc deixar passar l’ocasió per parlar d’una de Continua llegint →

The bottle is open. The End:

LA CANÇÓ: Unintended, de Muse.

www.ft.com/reports:

Llegeixo que ha sortit un reportatge publicat al Financial Times i que parla de Nosaltres. D’acord que l’article és del Continua llegint →

Revista Lo ViOlí:

LA CANÇÓ: Thinking about you, de Radiohead.

(Resum del partit amb grups de Facebook)

Vista la decepció de la nit d’ahir (que no derrota, no ens equivoquéssim) aquí els deixo amb alguns dels grups Continua llegint →

“Xuan, em sembla que són… guais!”

Encara amb la ressaca del Madrid-Barça d’aquest dissabte, us deixo amb aquest divertidíssim gag de Crackòvia que vaig veure ahir Continua llegint →

“I’ve seen the truth”

Em sembla que es tracta d’un dels millors diàlegs de tota la sèrie. És absolutament impressionant! LA CANÇÓ: Puta, d’Extremoduro.

Facebook, distraccions

Les noves xarxes socials com el facebook, s’han convertit actualment, per a molts joves -i no tant joves-, amb eines Continua llegint →

Study abroad Paris France. Search

Ja fa força temps vaig dir que si hi ha algun col·lectiu professional que contribueix a la felicitat col·lectiva aquest Continua llegint →

Arròs covat

No se si aquests darrers dies han tingut el plaer de veure algun dels capítols d’una producció de televisió. Es Continua llegint →

Publicistes

Crec que si existeix algun col·lectiu al món que contribueixi de forma més notòria a la felicitat col·lectiva aquest és Continua llegint →

Una nit de somni

Això que hem viscut aquesta temporada ha estat més que increïble. He de confessar, en primer lloc, que una servidora Continua llegint →

I avui amb un xic de vanitat:

(he,he,he) *del suplement de Cultura de l’AVUI de 18 d’abril de 2009. LA CANÇÓ:  Ryanair, de Joan Miquel Oliver.

Així de fàcil

Dir que la felicitat és un estat d’ànim segurament és una clara obvietat. Ara bé, ser feliç com a forma Continua llegint →

92′ 07”: Increïble senyors, increïble.

LA CANÇÓ: A la sombra de mi sombra, d’Extrechinato y tu.

Will Kymlicka i la justificació de polítiques iliberals

Si volen llegir alguna cosa sobre immigració relacionat amb les minories nacionals vegin aquest comentari de text que vaig fer Continua llegint →

Brussel·les

Amb molta il·lusió demà pel matí –esperem– anar cap a l’aeroport del Prat per agafar un avió que surt en Continua llegint →

“Em donen d’alta a l’Ateneu Barcelonès…”

Ahir va ser un d’aquells dies en que, sense voler-ho, una persona s’acaba convertint en el perfecte amfitrió: intel·lectual, personal, Continua llegint →