Fotografia

Enfilem les escales del Coxy’s Yard, un bar típicament anglès. De fet, a Stratford, gairebé tot és típicament anglès. La cervesa, amb aquell regust de sí-però-no. La seva aparent inexpresitivat: Continua llegint →

Tòpics i grans mentides sobre Anglaterra

Només Pla en tenia prou -per parlar extensament d’un país i les seves gents- de xerrar amb el taxista que l’havia de portar de l’aeroport a la porta del seu Continua llegint →

Marxar (I)

Marxar no fa por per deixar-te aquí algo imprescindible. No fa por per què, probablement, quan tornem tot serà i seguirà pràcticament igual. Alguna parella més, alguna de menys, alguna Continua llegint →

Elogi a l’amor. 60’ de música al carrer del Sol.

L’amor no és altra cosa que l’excitació que produeixen els petits detalls. Aquella rialla inesperada o el tempo d’una respiració aliena. Tots sabem que no ens enamorem pel que tenen Continua llegint →

The Rain Song

 

El centre còsmic que no volem arribar a ser mai

Passar uns dies a Perpinyà és segurament un dels millors antídots per combatre qualsevol argument anti-independentista català. Pocs exemples -exceptuant els que ens dóna dia a dia el País Valencià- Continua llegint →

#Sonar2012 té un nom, és català i és diu Oriol Riverola (I)

Saltant de festival en festival, aquest cap de setmana tocava Sónar. Mesos d’espera per veure completar el cartell, i setmanes de xafardeig per sonar.es per llegir-hi taules i horaris per Continua llegint →

Sobre #PS12, #SMPS12, #PS2012, etc.

Intro. Canya i entrepà de pollastre amb ceba i pebrot a Gràcia -aquí així anomenen la pebrina, pobrets- i en 40 minuts sortia a l’escenari el 43è millor guitarrista de Continua llegint →

#ps2012

Tenim la obligació moral de reivindicar-los

Un dia em van deixar anar la frase: Ja que no els vam poder viure quan tocava per néixer massa tard, com a generació tenim la obligació moral de reivindicar-los. Continua llegint →

The Boss n’hi ha un i es diu Albert Pla, o Mas o Cortés.

Ahir dijous teníem el país dividit, sense matisos, entre dues categories de persones: les que estaven fent cua per veure el Boss, i les que no. Mentre cinquanta mil persones Continua llegint →

Hola, Escolto Rachmaninoff i vaig a Sónar Festival

David Carabén, líder i cara visible dels Mishima, deia en una entrevista a MondoSonoro que “El gust musical com a criteri per a jutjar una persona és una tonteria que Continua llegint →

What Is & What Should Never Be

 

6a_nit_de_les_garnatxes

Demà arribarem nerviosos com el dissabte de festa major. Per què sabem que hi serem tots, i les ganes de primavera i de copes, de vi i de festa no Continua llegint →

“Agafin el primer vol a Londres i a servir cafès”

Francesc Xavier Mena, Conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, ha tornat a ser protagonista d’una polèmica per una intervenció en una Sessió informativa de la Comissió de Polítiques de Continua llegint →

Live at Royal Albert Hall – 1970

Gris de primavera

Un parpalleig inesperat, pessigolleig a les galtes, i el nas dens, ple d’alguna cosa estranyament familiar. Aquella sensació que els mocadors passen a ser els millors i més imprescindibles companys Continua llegint →

Els valors de Bola de Drac

Aquells qui rondem els 25 podem fer, aquests mesos, un dels exercicis més curiosos: retrobar-nos amb el berenar de després del cole de quan teníem 10 anys. Aquella mateixa sensació Continua llegint →

Codex live from Basement

La mateixa llum intensa

Vam retallar Europa, vam resseguir la línia pels puntets i com bons alumnes, sense tremolor aparent a les mans. I ben aviat vam tornar-la a cosir, de tornada, no sigui Continua llegint →