Estimant

A mesura que et vas fent gran, vas veient que et pots estimar d’infinites maneres diferents a les persones que t’envolten. Començant per aquell amor per tota la vida, -i no estic parlant d’aquell que pots sentir per una persona de l’altre sexe (o del mateix, segons el cas)- sinó aquell que es cultiva des del moment de néixer. L’amor als pares. Són brutals els vincles efectius que es poden crear entre dos persones únicament compartint menys del 5% dels gens. Saber que ets i has pogut aconseguir els teus somnis gracies a dos persones que t’han donat tot allò que tenien, i fins i tot allò que no han tingut mai per a elles mateixes. Es un regal “gratuït” però que per decència i dignitat personal s’ha de veure recompensat en algun altre moment de la vida.
Desprès de l’estimació dels pares (on també podem englobar la resta de relacions familiars que s’estableixen: germans, avis, cosins, tiets…) trobem aquell sentiment de complicitat amb aquelles persones que t’han demostrat que són alguna cosa més que simples companys de camí. Moltes vegades sense voler-ho han esdevingut una part de tu, inseparable, i la vida que vius no seria com és sense la seva contribució amb un granet d’arena que posen a la teva vida cada dia. Els amics no estan únicament per sortir de festa, agafar una borratxera i que a l’endemà la puguis explicar entre crits i rialles; un amic és tot allò que mai podrà ser un pare, o fins i tot la parella: un amic és part de les teves penes i alegries, de tot allò que et preocupa i t’inquieta, que és capaç de passar-se tardes escoltant alguna cosa que ni ell mateix entén, però que sap que només pel fet de que et sentis escoltat, et fa feliç.
I per últim, trobem aquell amor que es desperta entre dos persones motivat no se ben bé perquè. Potser la necessitat de sentir-nos part d’algun projecte és el que ens fa tenir la necessitat de sentir-nos estimats o simplement d’estimar. Potser, tal i com afirmen els científics, és tant primari com el fet de seleccionar el millor pare per als futurs fills. En tot cas, m’agrada pensar que té més a veure amb la necessitat de compartir, créixer i construir alguna cosa que va molt mes enllà de la racionalitat.

Anuncis

7 thoughts on “Estimant

  1. Irene,aqui tens el nou article, i per si això no fos prou, aquest és el que parla de tots vosaltres!
    Us dedico la part que parla sobre l’amistat. Merci per fer-me feliç.
    ah! i vull un altre comentari!
    PD: i per aquells que encara no ho sabeu (força complicat, perquè no he parlat de res més durant tot el dia): ja tinc la teòrica del carnet de cotxe!

  2. La veritat que la definició d’amistad es idonea…la d’amor…be, qui et pot contradir a tú! jaja en resum, que tens tota la raó….però et faltava posar quan confonem l’estima d l’amor amb l’amistad…pero genial jaja per cert….perque aquest tema? jaja no fa falta que contestis jaja

  3. jajaja escolta Mr Mas!! jajaja Moltes gràcies Lídia, realment m’ha arribat molt endins. És l’article més maco de tots els que has publicat! M’ha encantat, sincerament. La veritat és que em sento orgullosa de poder compartir amb tu les tardes de reflexions, simplement estant assegudes al teu sofà (sovint amb la companyia del Vïctor). De moltes de les persones que celebro haver conegut a la universitat, una ets tu. Encara que et renyi mil cops al dia i et digui coses no gaire agradables, saps que en el fons sóc incapaç d’enfadar-me amb tu! I moltes de les coses que et dic són pel teu propi bé, tot i que de vegades reconec que m’agrada picar-te…
    Amb els pocs mesos que portem d’amistat em dóna la impressió de conèixer-te tant!!! Espero que duri molts anys eh? i que trobis aviat o no la persona que et faci feliç, ja saps que pots confiar en nosaltres tant com vulguis, t’ho dic jo que sóc la solterona de oro del grup! Com els amics no hi ha res… però la parella et fa sentir tan especial! Aisss t’estimo!!

    Un secret……………………

    …els teus pares no ens paguen!!!!

  4. ei felicitats x la teorika crack! molt maco el text nena, la veritat que és un tema en el que et pots pasar hores i hores parlan. L’última que recordo va ser amb el Pere de la classe q estavem els dos destrossats x unes desgracies que havien passat i aveagdes veus com s’enfonsa tot allò en el que creus i diposites la confiaça i dius la gran frase de que al final només estic jo en la vida, i q tot lo demes en algun moment desapareix. Lo bo és que de tant en tant algunes coses i certes persones et fan oblidar aixo i et sents com si pugessis parar el temps i el món!!
    siges molt feliç i viu cada moment al màxim lidia!!!
    victor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s