Tardes (I)

Ara són exactament les 20:25 de la tarda, i estic al tren camí de Capçanes. Ara ja he arribat a l’estació de Passeig de Gràcia. Pot semblar del tot normal aquesta situació si no digués que habitualment jo pujo aquí, per marxar cap a Capçanes. Per eliminació, només he pogut pujar a Estació de França. Avui és el primer dia que hi estava, i no només una vegada.
Tota la història ha començat quan aquest migdia estàvem l’Ignasi i jo a la facultat disposats per anar dinar, quan ell ha rebut una trucada d’en Guillem que ens deia si volíem anar a dinar al Parlament de Catalunya. Òbviament, una proposta com aquesta és difícil de rebutjar i ens em encaminat cap al Parc de la Ciutadella.
Allí ens hem hagut d’esperar una estona abans no hem pogut entrar, ja que el senyoret Ignasi no portava el DNI, i ni molt menys se’l sabia de memòria. Sort que ja hi havia estat un altre dia i el tenien “fitxat”. Hem entrat amb acreditacions del grup parlamentari CiU -la dreta serveix de ben poca cosa, però aquí teniu l’excepció… (merci en tot cas!)-. Després d’això ens em encaminat ràpidament cap al restaurant de la cambra.
El menú era del tot assequible, tenint en compte els preus de la capital catalana. 7,61€ . Incloïa, com tot menú, un primer, un segon, postres i pa (m’imagino que l’aigua estava inclosa en el preu, però el vi blanc D.O. Penedès anava a part). Ens em estat una bona estona entre menjar i beure, i se’ns han fet les quatre, gairebé. Ens em aixecat i encara faltava fer el cafè. Em estat a una altra taula del bar fins que em decidit anar tirant, ja que les tardes de divendres, en general, són atapeïdes.
Em fet una petita visita pel Parlament, temps suficient per haver entrat a l’hemicicle i haver fet un parell de fotografies, veure la Montserrat Nebreda i en Ridao. Ha estat una visita curta però interessant.
Em sortit per les escales principals del Parlament i ens dirigit cap a la sortida del parc, on de pas, em pogut veure una escultura de Llimona, el desconsol, que està al bell mig d’una font de davant de l’edifici.
Aquí ja ens hem dividit, perquè en Guillem ha tirat cap a una altra banda, i l’Ignasi i jo em anat cap a l’Estació de França. Ja eren les 16:45. Em pujat a un tren – per cert, sense pagar- i em anat fins a Pg. de Gràcia, on ens em acomiadat i cadascú ha tirat per la seva banda.
Temps per anar fins al pis a peu, fer la maleta, comprovar que realment de 18 a 20 hores tenia classe, anar cap a la facultat, fer tard (per variar), marxar de la sessió una mica abans de l’hora amb la maleta, anar a peu fins a Estació de França, i aquest cop per segona vegada, però amb la diferència que aquí si que he pagat el viatge (fent una cua de més de 10 minuts), agafar el bitllet i córrer per agafar el tren amb destinació a Riba-roja.
I aquí estem: sense res per menjar, pensant que a les 10 de la nit he d’estar al Casal per assajar teatre, amb el petit inconvenient que el tren no arriba fins les 10:25, i que tampoc tinc res per sopar. En resum: una tarda atapeïda.

Advertisements

11 thoughts on “Tardes (I)

  1. bé, lo comentari promés:

    “Respecte a la gran escultura de Llimona, la qüestió és: la dona plora perquè els polítics no fan res per canviar aquest pobre món?” ^^U

    La respuesta está ahí fuera… mwuahahaa

    (resaca mala ><)

  2. Merci pel comentari!
    A diferència d’altres, la teva credibilitat i paraula no disminueix estrepitosament quan arriba la nit… jejeje.
    Bona setmana i bon St. Jordi.

  3. merci lidia x criticar-me… :P

    a qualsevol se li pot oblidar dagafar el putu DNI! jo ke kollons sabia ke aniria al parlament?

    hehehe ;)

  4. Doncs és ben senzill: CiU és un partit de dretes. Fins aqui estem d’acord no?. Generalment, les dretes no serveixen per res (o almenys res de bo). Vam entrar al Parlament gràcies a una invitació de CiU, i com a excepció, si que va realitzar una bona funció. M’explico? ;)

  5. no gens. però gracies per l’intent de resposta. Mira, farem una concessió a la pretesa intel•ligència que sembles tenir i reformularé la pregunta d’una forma planera i senzilla: ” Em pots explicar per què les dretes ” no serveixen per res?” si t’és difícil respondre ( cosa que entenc o comprenc) et pots ajudar d’exemples. Gràcies.
    Ja de pas amb la brillant resposta que de ben segur faràs pots ajudar a desmentir Oscar Wilde quan diu allò que les dones són la prova evident que la matèria pot superar l’Intel•lecte.

  6. Benvolgut Guillem,
    tal i com estic veient, el problema és que no vas entendre que la meva resposta donava per fet que ja entenies que – coneixent la meva orientació ideològica –, el comentari era molt obvi, però vist el malentès, aquí tens la meva resposta:
    Partint d’aquesta base, ara ja puc argumentar els motius pels quals dic que la dreta (o la ideologia de dretes i/o conservadora) no serveix per a res. Tal i com vaig apuntar al segon comentari, l’aclariment important a fer era que no és que no servissin per a res, sinó que no servien per res de bo i positiu.
    Els arguments pels quals defenso que la dreta no ha fet res de bo (en general, i a Catalunya més concretament) són infinits: començant per l’origen i el sentit històric, les dretes sempre s’han caracteritzat per acceptar alguns drets i llibertats, però alhora jugant amb el conservadorisme i la moderació per no radicalitzar allò que s’estava demanant i que no pugés beneficiar a aquells que no interessava: dret a vot (tant sufragi censatari, sufragi universal masculí, i més tard el femení), equiparació de drets polítics en general, com el dret d’associació – i no només el de les patronals –, o bé la importància de la igualtat de tots els ciutadans, sense discriminació segons renda o sexe…
    I no cal anar tant lluny per veure el camisaires – terme inventat avui per mi mateixa per parlar dels xaqueteros – que han pogut arribar a ser: pactes amb el PP durant 8 anys (al•lusió clara a CiU), permetre a l’església catòlica rebre fons públics mitjançant la declaració de la renda; declaracions sectàries, homofòbiques i fins i tot racistes d’alguns dirigents, corrupció, masclisme, privatització d’empreses públiques… cal que continuï amb més exemples?
    Ara bé, està clar que aquests problemes no són exclusius de les dretes, perquè alguns partits d’esquerres també n’han fet… i de grosses. Però posats a triar el mal menor, almenys l’elecció d’algú que tingui un projecte més pròxim als interessos d’aquells que no han nascut amb la flor al cul (i també m’incloc a mi mateixa).
    Atentament,
    Lídia

  7. Mare de Déu. en fi, em sembla que jo ni respondré perquè per dir tonteries ja tinc el circ. Saps qui és Stalin? Un home de dretes que no servia per per? Per favor.
    En relacions internacionals diuen els neorelaistes que les intencions deriven sempre de les capacitats XD

  8. Perdona que t’ho digui eh? però és que això a casa meva se’n diu no tenir arguments. (o com a mínim no explicar-los)
    I ara em surts amb Stalin? Mare de Déu. Em pensava que t’ho curraries una mica més, de veritat.
    Com que són tant bona persona, et faré una segona (o tercera) “concessió a la pretesa intel•ligència que sembles tenir”: em pots dir alguna cosa més a part de recriminar-me que els autodenominats ideòegs d’esquerres com Stalin haguin fet barbarits (cosa que ja havia apuntat al 3r comentari)? Espero resposta.
    més que atentament,
    Lídia

  9. Lidia, my God, amb aquests comentaris sí que m’has decepcionat força. Pots ser d’esquerres i comunista i el que vulguis, però arribar a ser tant demagoga…

    A més, no sé ven bé quin és el concepte de “dreta” per atu. Jo les coses les veig en l’eix llibertat-estatisme. Per mi les dretes (seguint l’exemple del Partot Republicà), son aquells partits que defenen la llibertat i la no intervenció, mai negar-ne. El que tu coneixes com a dreat és un concepte ridículament europeu i prové del penmsament d’una societat on hi ha hagut una dictadura (autoanomenada de dretes) durant molts anys. NO té res a veure la ideologia autoritària amb la “dreta”, alemenys la dreta americana (el pp actual és un cas difrent… i que em diguis que CiU és de dretes és francament esperpèntic).

    Està més a prop la teva ideologia d'”esquerres” amb les dictadures autoritàries que tant critiques que no pas la “dreta”.

    aaa i envia les fotos.

  10. Ai Alexis de Toqueville… que en farem de tu…
    a veure, si us plau. quan parlem de llibertat, a favor de qui ha de ser? dels que tenen, o dels que no poden arribar mai allà on volen perquè un sistema economic defensat per aquests que voleu tanta llibertat fa que es perpetui una injusticia?El fet de no damanar una igualtat real per a tothom és una forma més subtil i perversa de defensar una no-llibertat. ¿Creus que tots els ciutadans que viuen als països on es defensa una no intervenció de l’estat, són més lliures de fer les coses que volen, si no parteixen del mateix punt?
    Si us plau, una llibertat per a tots, no nomès per alguns.
    En el fons, crec més jo en la llibetat de les persones que qualsevol de vosaltres dos (vease Alex o Guillem).
    Ah! les fotos ja te l’es enviaré d’aqui una estona, que ara no tinc Bluetooth al PC.
    Un petonet!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s