Calfreds

Avui m’agradaria parlar de Capçanes. Com suposo que tots sabeu, aquest és el poble que m’ha vist néixer i créixer, i en aquests moments, en la meva vida suposa una illa en mig de tantes presses i corredisses de la ciutat.
Ara bé, m’agradaria parlar d’algunes coses que m’han passat aquest matí: m’he despertat a les 08:50 amb una ressaca no de les més contundents, però si prou notòria com per haver pensat just després d’apagar el despertador: -perquè se m’acudeix treballar un diumenge?-.
A les 09:15 m’he encaminat cap a la feina i quan he arribat al Pa amb vi i sucre, un forn de pa que alhora és bar i cafeteria, ja m’he trobat a la meva jefa “purul·lant” per allí, amb la meva sorpresa, perquè en teoria havia d’obrir jo tota sola. Així que quan s’han fet les 10, he obert amb tota normalitat, i ha anat entrant gent durant tot el matí. Si faig un recompte així, per damunt, puc dir que han entrat aproximadament 60 persones, de les quals en coneixia 55,- i segurament n’hi ha alguna més que em coneixia a mi, i que jo no sabia qui era.- en tot cas, aquestes 55 persones sabien perfectament qui sóc, o almenys sabien que m’havia passat tot l’estiu treballant en aquell mateix forn. D’aquestes 55, també puc dir que 50 han mantingut una conversa amb mi fora de l’àmbit estricament professional, és a dir, a part d’un “que posarem;o són 1,65€…”. D’aquestes 50 persones, i si parlem percentualment, un 80% m’han preguntat un “que tal per Barcelona?” o bé “i com van els estudis?”. Després queda un 20% de la gent que m’ha parlat del temps que feia, del meu canvi d’imatge, o bé de la festa que ens vam muntar ahir. Deu ni do.
Amb tot això que he explicat vull arribar a la següent conclusió: em fa feliç dir que sóc i que em sento de Capçanes, perquè encara que sigui per coses tant simples com aquestes, saps qui ets si ets sens d’algun lloc, per petit que pugi arribar a ser. D’aquesta manera puc explicar aquell calfred que em recorre tot el cos cada vegada que torno amb tren desde Barcelona i puc veure les primeres cases del poble que m’ha vist créixer i que també m’està veient canviar.

Advertisements

2 thoughts on “Calfreds

  1. Sentiments compatits, aquests de la remor del tren passant el túnel de Pradell i sabent que ja només és qüestió de minuts tornar a trepitjar aquesta terra, resprar la seva tranquil·litat i sentir-te a casa.

    Per cert, un poble q em fa patir de cara a les properes municipals. Només una llista, 3a legislatura de’n Jaume i coses per patir com la construcció de vivendes prefabricades unifamiliars (i homogènies) , el futur hotel del Collet… Perquè s’ha de destrossar lo poc que queda?

  2. Doncs mira, pel que fa a les llistes municipals, ja saps més cosa que jo.
    D’altra banda, a veure si quedem algun dia i ens fiquem al dia, perquè t’he d’explicar alguna curiositat sobre això de l’ajuntament.
    Petons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s