Sant Jordi

Avui com tots sabem és 23 d’abril, diada de Sant Jordi. És un d’aquells dies que quan et despertes ja saps que no és com qualsevol. A part de fer-ho més tard del que és habitual, aquest matí no es sentia el xivarri de cotxes que habitualment circulen per carrer Balien amb Còrsega. Obrint la televisió també he pogut comprovar que la cosa era especial. En Cuní estava repartint roses al mig de Plaça Catalunya, mig esverat, i amb ganes de fer callar aquell munt de dones que es congregaven al seu voltant, sense èxit.
Està clar que en un dia com el d’avui hagués estat imperdonable estar a Barcelona i no haver sortit a passejar. D’aquesta manera, he quedat amb una bona amiga, la Núria, a la plaça Joan Carles I (Diagonal amb Passeig de Gràcia). Allí ja m’he endut la primera gran sorpresa del dia, en veure una paradeta on estaven: Toni Soler, Cesc Casanovas, Queco Novell, Manel Lucas i Gemma Deusedes. Tenint en compte que eren les 16:30, feien una cara –sobretot en Quecu- de l’estil: “malparit l’autor que va iniciar aquesta xorrada de la dedicatòria dels llibres”. Com que ni ella ni jo teníem la intenció de comprar el llibre de Polònia, ens els hem mirat un moment amb molta curiositat, però tot seguit ens em encaminat Passeig de Gràcia avall.
Em anat a una cafeteria del mateix carrer i ens em passat gairebé dos hores xerrant. És fantàstic estar amb algú i saber que sempre tindràs alguna cosa per explicar. Després d’una bona estona ha vingut el Carlos i em decidit anar a fer un vol pel mig de les aglomeracions de Plaça Catalunya. Jo, que no és d’estranyar, no m’he pogut resistir la temptació de comprar-me un nou llibre: El preu de ser catalans, de Patrícia Gabancho [ed. Meteora, 2006]. Tenint en compte que tinc un llibre pendent per acabar-me, i tres que m’estan esperant a la tauleta de nit, més un altre que em correspon per mèrits propis, però que em sembla que no me’l donaran mai, era totalment prescindible la compra d’avui, però que hi farem.
Després de l’atac consumista, em seguit caminant pel centre, en busca de parades de flors, cosa no massa difícil un 23 d’abril, però com que volen fer una compra “intel·ligent”-que jo més en diria racista i sectària-, em hagut de passar-nos més d’una hora per aquells carrers, cosa que no ha estat gens malament. Hem pogut veure al Buenafuente a plaça Universitat amb una cara com la del Novell a Passeig de Gracia, però amb la diferència que l’Andreu tenia com a mínim 100 persones fent cua per una estúpida dedicatòria. En tot cas, que es foti. Per això els paguen.
Finalment, em anat fins a Passeig de Gràcia i allí ja ens em acomiadat, però encara he tingut temps de trobar-me a una professora de la UPF. Ha estat un dia diferent, sens dubte.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s