exercici d’humilitat

Ara estic al tren, són les 16:06, i per variar, va a rebentar. Però aquest no és el tema del qual vull tractar avui. El que em proposo és parlar sobre l’economia. Bé, de l’economia com a ciència no, perquè podria resultar avorrit i segurament no tinc prou coneixements per fer-ho, però si que m’agradaria comparar aquest camp del coneixement amb la vida. I més concretament em proposo analitzar la vida en termes i conceptes econòmics, i com aquests -per molt teòrics que puguin arribar a ser- poden ajudar-nos a prendre decisions quan se’ns plantegen dubtes i no sabem ben bé com resoldre’ls.
Es parla habitualment d’eficàcia, efectivitat i eficiència. Són conceptes que a simple vista poden semblar-nos gairebé idèntics, però realment difereixen molt entre sí.
Quan parlem d’eficàcia ens referim a aquella característica que ens determina si una decisió funciona en la obtenció del producte/objectiu. L’efectivitat es refereix a veure si realment aquesta decisió funciona en la realitat. I per últim trobem l’eficiència, que ens respon a la pregunta de si som capaços o de si podem aconseguir un ús més eficient dels recursos utilitzats (temps, capital físic, humà…).
A part d’aquests conceptes, trobem el fantàstic cost d’oportunitat, que és aquell conjunt de costos que sempre s’han de tenir en compte alhora de valorar una situació: allò que estàs deixant de fer per poder fer alguna cosa. Una professora de la facultat sempre ens ficava el mateix exemple: venir o no venir a classe. A part d’assistir a les sessions, podem fer moltes altres coses en el mateix espai de temps: anar a la biblioteca, al bar, estar al pati… o simplement quedar-nos a dormir una hora més al llit. Però aquí és on apareix la nostra decisió: preferim quedar-nos dormint? O pel contrari preferim renunciar a un plaer immediat -com podria ser dormir- per anar a classe i pensar que aquesta inversió servirà perquè a mig o a llarg termini possiblement aquesta ens ajudarà a aprovar una assignatura? En aquests casos es poden observar les escales de prioritats de les persones que t’envolten, i també les d’un mateix. Què és allò que ens compensa més, i a partir d’aquí, treure conclusions.
L’exemple d’assistir o no a classe és ben estúpid i poc rellevant, però tots som capaços d’imaginar-nos situacions més compromeses o sensibles per les quals apliquem aquests mecanismes. Començant per aquells 6€ que hem pagat per anar al cinema i que han estat mal invertits, passant per una feina que no ens agrada, i seguint per replantejar-nos coses més transcendentals com marxar de casa, acabar amb una relació, o bé començar-ne una de nova. Segurament també vosaltres en teniu d’altres al cap.
Realment, pensar la vida en termes econòmics pot semblar molt fred i calculador, però a vegades s’ha de ser realista i no ens hem de deixar influenciar per sentimentalismes estúpids que no porten enlloc.
Sóc de les persones que pensa que el fet de dubtar i replantejar-nos les coses és un dels exercicis amb més humilitat que es poden fer.

LA FRASE: “És com dir que els xiïtes i sunnites són el mateix. Són tant el mateix que entre ells es tallen el cap. Doncs què me’n dieu? Són o no són importants els conflictes d’organització territorial?”
Josep Pich i Mitjana

Anuncis

4 thoughts on “exercici d’humilitat

  1. “sentimentalismes estúpids que no porten enlloc” ostia Lídia, sí que vas forta, avui! Déu n’hi do! Jo també sóc de les que sempre dubten i s’ho pensen tot dues vegades… però alhora m’agrada viure el moment i no pensar gaire en el futur. Per cert molt bones les frases del Pich, però no estic d’acord amb tu: el Requejo és inigualable! Com sortiria una barreja del de relacions i el PICH? :P:P jajajaja au nena que és molt tard i porto molta estona davant l’ordinador. Tinc ganes de veure’t AMB CALMA (ja sé que aquestes dues paraules són incompatibles amb tu) i estar una estoneta juntes!! mua!

  2. Oh Déu meu quina obsessió amb el Pich aquest. L’organització territorial no té res a veure amb la denominació religiosa… Té a veure amb la cultura política i els valors dels habitants… Si a Estats Units seguíssim al Pich, els estats baptistes serien independents dels metodistes, els catòlics també tindrien alguns estats propis, i els mormons ens quedariem amb Utah… Utah independent. Quina “pichada”.

    No’t dic que l’organització territorial no sigui important, però és ridícul pensar que’l que fan els salvatges iraqians ara és causat pel fet que més d’una sensiblitat religiosa viu en un mateix territori. Segons aquesta teoria, New York o Toronto estarien en un estat de guerra permanent.

    Anyone can make up great quotes, but it takes something more to challenge them.

    Nosé, em feia ràbia la teva obsessió amb certs professors que consideres “semi-deús” i són més aviat mediocres… ‘Cap i a la fi, és evident que’ls americans van ser els responsables del nazisme a Europa, no?

  3. Alex, a veure. les coses clares:
    1) quan fiques com a exemple USA com a país on poden conviure diferents “conceptes” de religió, ho fas amb un que te una organització territorial FEDERAL. és a dir: respecte per les minories i autonomia política. Tu més bé que jo saps que cada un dels estats de USA són ben diferents entre ells. es com si estessis parlant de països diferents a Europa, per exemple. El cas d’Iraq és molt diferent, ja que alli no hi ha una organització tolerant amb les etines minortitàires, i precisament per això “es tallen el cap entre ells”
    2) la meva obsessió per alguns professors està clar que és exagerada, però no per això aquests són mediòcres. El que passa és que com que no saben el teu nom et cauen malament… que ens conexiem! Nomes et cau bé la de Dret Administratiu (la pija). jejeje.
    3) la relació causa-efecte entre els americans i el nazisme és òbviament una GRAN exageració. (a més va ser feta per a mi, i no pel crack del Pich!)
    i per últim, dir-te que merci pels comentris, que ets l’únic que em portes la contraria!
    petonets!

  4. Es una llàstima haver fet ja la pràctica d’economia abans de llegir la teva lliçó magistral.
    Et falten més exemples sobre l’inversió i el cost d’oportunitat…jo diria que no et mulles e? jejeje bé, no demanaré exemples perque a mi em sona que jo he utilitzat, parlant amb tu el terme inversió i tu ho enetenies tot a la primera així que….visca l’economia aplicada a la ciencia de la vida!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s