Climent

Avui m’agradaria parlar d’una persona que ha representat i representa per a mi tot un referent com a persona. Va néixer un 5 de març de 1955, i els seus pares eren la Reinalda i el Pere. Estic parlant, òbviament, del meu pare. És un home molt especial, en tots els sentits. Des de la seva manera d’expressar-se, fins la seva manera de veure el món.
És pagès, des de que va decidir que en comptes de ser cirurgià volia dedicar-se a la terra. Aquesta elecció la resulta del tot sorprenent, ja que n’hi va un tros d’una cosa a l’altra. No el va condicionar en cap moment la capacitat intel·lectual, ja que hagués pogut perfectament fer-ho, però els seus motius deuria tenir. En tot cas, és pagès, i d’això ja en fa gairebé 40 anys.
La seva vida ha estat relativament tranquil·la, a pesar de tot: es va casar amb la meva mare, va perdre la seva mare en 53 anys víctima d’un càncer, ha tingut dos fills (un noi i una noia) i els ha criat de la millor manera que ha sabut. En resum: n’ha vist de tots colors. Ja des de fa un anys col·lecciona monedes i és al·lucinant la quantitat i la qualitat d’aquestes. M’apassiona veure la paciència i cura que té amb les monedes. Sap de gairebé totes les monedes que col·lecciona el moment en que van ser usades com a mitjà de canvi. Siguin romanes o medievals, sap quin és el rei i en quina dinastia i corona a la qual pertanyia.
Ideològicament és allí on em sorprèn més. Sempre havia pensat que era d’esquerres (i encara ho mantinc) una mica estranya, però d’esquerres. No obstant, des de que vaig a la Universitat he “descobert” algunes coses que feia anys que ell m’explicava i les he acabat sentint en boca d’altra gent, i tot plegat m’ha sorprès molt. Un exemple clar és el de l’ús d’armes per part de la població civil. Jo ni podia entendre com podia ser que defenses una cosa tant “irresponsable” com que tothom pugui portar armes, Però la clau està en una idea: la no acceptació de la legitimitat del monopoli de la violència per part de l’Estat. Tant senzill com això.
Una altra cosa que tampoc entenia era com podia dir que l’Estat roba, pren els diners d’aquells que treballen, etc. Un comentari totalment neoliberal. Però tampoc es pot dir que sigui neoliberal perquè creu en els serveis públics i amb la inversió de l’Estat en allò que és essencial. Creu en una intervenció honesta, mancada de burocràcia i no creu en la legitimitat dels governs democràtics només perquè els escollim cada 4 anys. Em va dir que ja fa temps que no vota, que es va cansar.
No és que comparteixi la seva manera de veure la vida, més que res perquè ens portem trenta anys, però si que puc dir que a nivell personal i d’actitud m’assemblo molt més a ell que a la meva mare. En tot cas, gràcies per ajudar-me a ser qui sóc. Ha estat gràcies a ell que se m’ha despertat l’esperit crític i que ara valoro com una de les millors coses que et poden arribar a ensenyar mai.

Anuncis

3 thoughts on “Climent

  1. Bon dia Lídia! Avui només encendre l’ordinador he entrat al teu bloc, com a amiga i lectora fidel que sóc! Tots debem una gran part de la nostra personalitat als nostres pares, i suposo que ens adonem més de les nostres diferències i similituds a mesura que creixem. La teva relació amb en Climent (jeje) està condicionada per la manera com vius ara, lluny d’ell, veient-lo tan sols els caps de setmana. Possiblement és una manera d’apreciar-lo més. En canvi, jo visc amb els meus pares cada dia i sovint no me n’adono del seu valor… m’has fet reflexionar, Lídia! Me’n vaig a fer abraçades!!

    Espero veure’t demà! Possiblement marxi a tgna a la platja… xo a la nit espero ser aquí!

  2. N’hauries d’aprendre del teu pare, com a pagès, és un d’aquests poc exemplars d’europeus que no són dèbils i que busquen l’estat per que els solucioni la vida. No m’extranya que ara sigui multimilionari. No saps mai el poder de les vaques eh!

  3. Sincerament, crec que em tindré que animar a escriure sobre el meu pare. Desprès de llegir el comentari de l’Alex em sembla que no ha tingut tanta sort com el teu però com t’ha quedat tan bonic l’article…crec que tindrè que esforçarme. Son unes linees que podries escoltar perfectament al començament d’una pelicula de les que posen a Antena 3 un dissabte a la tarda jeje es broma! un peto!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s