Moments

Estic a la biblioteca de la UPF. Són les 16:54. A l’iTunes s’està reproduint I bet you look good on the dance floor d’Arctic Monkeys. Acaben d’arribar a la taula del costat en Serrano i l’Hugo, i després d’haver-me advertit amb la mirada que es volien asseure a la taula del meu davant, ho han fet. Miro al meu voltant i la gent sembla feliç. Està clar que del que se sent al que s’acaba exterioritzant moltes vegades existeix una gran diferència, però en aquest cas no sembla que la gent estigui per fingir cap estat d’ànim. És una tarda de dimarts i sembla molt tranquil·la, fa sol i la gent està pel pati ajaçat intentant que la pell els absorbeixi aquella escalforeta que recorda tant als dies d’estiu.
Si miro en una perspectiva a curt termini, la meva vida seguirà tant estable i alhora tant moguda com fins ara, i això em tranquil·litza perquè et concedeix seguretat. D’altra banda, si miro en una perspectiva a un mig termini la cosa ja canvia: s’acaba el curs i això vol dir canviar d’hàbits, de rutines, de converses, de companys… canviar de vida d’alguna manera. Suposo que em passaré gairebé tot l’estiu a Capçanes, exceptuant alguna escapadeta a la capital algun cap de setmana o a algun festival de música, però això no seran més que anècdotes. Si us hagués de respondre a la pregunta que em ve al cap, és a dir, si tinc ganes que s’acabi el curs, segurament fa uns dies hagués respost un rotund no, que m’agrada viure aquest moment en que em trobo, que a l’estiu he de currar molt més que ara, etc. Però si hagués de respondre el que ara em passa pel cap segurament no ho tindria tant clar. L’estiu és com una illa enmig del mar que necessitem tots plegats per ordenar idees i pensaments que tenim al cap i alhora ens ajuda a rescatar aquelles sensacions que durant l’any no tenen moment per aparèixer en les nostres vides potser per manca de temps o simplement perquè no estem disposats a veure-les aparèixer. En tot cas, recordar aquella cançó dels Pets que diu: “Que arribi l’agost feixuc i mandrós que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc.”

Anuncis

3 thoughts on “Moments

  1. A la bilbioteca dius que’ts? Que extrany. Bueno veig que ja tornem amb un altre article literari, amb el qual, desafortunadament, torno a ‘star’hi d’acord. Sí, sí, l’estiu és sempre la millor època de l’any, sobretot si fas difrents coses. Suposo que’star-se tres mesos amb les vaques pot arribar a cansar, però, com tu saps jo m’ho guardo tot per l’estiu. Aquest estiu per exemple, me’niré a Irlanda, després a França, Greècia i finalment a California (on tu tb podries ‘nar si no’t gastéssis els diners en tonteries). Però, ves, són difrents prioritats, suposo-.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s