Dir no

¿com és que és més fàcil primer dir que no que dir que sí? És curiós. Com a éssers possessius i materialistes que som, ens hauria de ser molt més fàcil acceptar les coses des d’un principi tal i com ens venen i d’aquesta manera estalviar-nos feina. Però no. La ment humana és recargolada i no es permet establir aquesta premissa tant bàsica. Aquesta idea és realment empírica i demostrable en molts aspectes de la vida. En política, per exemple. Perquè sempre diem no a tot, de forma sistemàtica? Perquè sempre hem de desconfiar d’allò que diuen els altres? Perquè queda més “guai” anar a una mani per dir NO al món sense moltes vegades ni parar-nos a pensar què és allò que critiquem? Ara no estic fent apologia en contra de les manifestacions, no molt menys, però és que m’emprenya quan després de prendre una decisió com la de no assistir-hi hi hagi gent que et miri amb cara de conformista o fins i tot d’egoista. I una merda. Tothom té els seus motius alhora d’escollir les coses, i tenim el dret i la legitimitat de dir el que ens sembli en qualsevol moment, i sobretot el dret a rectificar. Quina hipocresia aquella de pensar que la meva actitud davant les coses serà sempre la mateixa. Sincerament, a mi pensar d’aquesta manera em faria fins i tot por. Fa pudor a dogma. Em fa molta ràbia aquella gent que es pensa que per dir que és d’esquerres i perquè porta una pancarta a la mà ja té la raó i els altres són uns ignorants i uns acomodats. Es pot ser d’esquerres de moltes maneres, i a vegades és millor l’autoafirmació d’un mateix que no pretendre que els altres et diguin el que volem fer creure que som.
Però no només en política veiem aquest tipus d’actituds, també quan hem de prendre decisions de molts altres tipus. Se’ns planteja una determinada situació i tenim diferents opcions per escollir: A, B, C o D però en aquest cas l’opció A és la més senzilla, més assequible i per lògica la que menys feina ens portaria. Però no. Abans d’escollir l’opció A primer mirem i remirem, dubtem, pensem, reflexionem, tornem a pensar, reflexionem un cop més i al final… res: el buit i un dubte encara més gran. I ara em pregunto: ha valgut la pena tot plegat?

LA FRASE: “És millor anar d’emprenedor que de pollós comunista. Són modes.” Àlex Bastardas

Advertisements

6 thoughts on “Dir no

  1. Tens tota la raó del món, no sempre hem d’estar en contra de tot! A mi reconeixo que moltes vegades em surt el “no” automàticament, però que sempre m’hi repenso… un dia d’aquests aviat et fare un comentari més elaborat eh? un petonet!

  2. Lidias, aquest article demostra encara més que la teoria de la “lidiatransformació” és més vàlida que mai. Ja sé que sempre has pensat per tu sola i em diràs que això no és res nou i bla bla bla, però, per molt q a mi no m’agradin les ciutats, vindre a Barcelona i conpeixer les i·lustres idees de certes persones t’està transformant. És una trnsformació subtil, sens dubte, però encara q quan ens estiguis sentint parlar creguis que estem equivocats, subconscientment el teu cervell sent -i retent- la veu de la raó.

    Per cert q maca la meva frase eh XD. ah i t’acabo d’enviar allò. Thanks Lidias, see y’on monday.

    Ah i per cert, la música (i sobretot la lletra) dels meus vídeos dóna mil patades als teus Arctic Monkeys-!

  3. M’estic frustrant:
    En menys de dos dies he rebut una “abuxarada” de la Irene, de l’Alex i del Txutxo perquè no contesto els comentaris que em fiqueu. Perdoneu-me, però es que no pensava que esperessiu cap resposta, de veritat. A partir d’ara em dedicaré a contestar-los tot, ho prometo.
    ah! també vull agrair-vos que mireu el bloc cada dia i que tingeu la paciència de llegir-ho tot (o casi tot).
    Merci una altra vegada!
    Lídia

  4. És cert, estem acostumats a posar el no per davant de tot. El motiu d’aquesta absurda reacció és la cobardia humana o potser la simple estupidesa. Diem que no a tot allò que ens podria fer evolucionar per por, per temor a acabar mal parats a fracassar en quelcom desconegut i nou per a nosaltres. El problema d’aquesta conducta conservadora és que aquesta reacció ja els hi esta fent fracassar.
    Un altre visió també és la que a molts els hi agrada dir que no per portar la contrària i tocar una mica els pebrots…

    Lídia estic d’acord amb l’Elex… estas canviant! jeje

  5. 1) Àlex, pel que fa als Arctic Monkeys estic d’acord amb tu, son bastant justets, però això no treu que els grups que tu escolits tmb ho siguin! jejeje
    2) Berta del meu cor!!: Merci pel comentari, m’ha agradat molt, sobretot això de: “Diem que no a tot allò que ens podria fer evolucionar per por, per temor a acabar mal parats a fracassar en quelcom desconegut i nou per a nosaltres.”
    Fantàstic. em sembla que les dos ja sabem al que ens estem referint.
    Bon cap de setmana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s