Canvis inesperats

Estic flipant amb mi mateixa. Són exactament les 23:36 del dijous 17 de maig de 2007 i estic davant del PC taja perduda. No sé com sóc capaç d’escriure en l’estat en el que em trobo. El fet és que després de passar-me tota la tarda a la biblioteca de la facultat, eren les 20:35 que he decidit marxar veient que no faria res més de profit. He agafat les coses i he tirat cap a munt direcció a la parada de metro de Ciutadella Vila Olímpica, i amb la meva sorpresa, m’he trobat un festival entre els edificis de Roger de Lluira i Jaume I: estaven fent un concert al pur estil cumbaià. M’he quedat del tot sorpresa i he estat uns breus minuts contemplant l’espectacle des de fora, fins que se m’ha passat pel cap trucar a l’Ignasi. Òbviament ell m’ha contestat i m’ha dit que estava a la barra. Se m’ha il·luminat la cara i he entrat decidida entre mig de tota la gentada i quan he vist a la Lídia i a l’Ignasi me adonat que no tenia pas tanta pressa. Hem estat xerrant del puta mare, alhora que prenent cervesa, i després d’una bona estona, una bona nena com jo –que ja eren més de les 21:30 – ha decidit anar cap a casa. M’he acomiadat d’ells després que em convencessin per quedar-me tot el cap de setmana a Barcelona per veure un concert d’Obrint Pas i Feliu Ventura. Si, ho heu llegit bé: un concert de Feliu Ventura! En tot cas ja hem disposava a anar cap a casa quan he vist un missatge de l’Espina que hem deia que ell i l’Anna anaven a sopar a un restaurant. Com que actualment no disposo de gaire líquid, he pensat que millor que no hi anava, i just després m’he dit: ¿i perquè no et quedes per aquí a la UPF a pillar una taja amb Moritz? Dit i fet. He trucat a casa per avisar que no aniria aquest cap de setmana a Capçanes, he fet mitja volta i he tornat a la facultat. Ha estat fantàstic: he conegut gent que feia temps que veia per allà però que no m’atrevia a saludar, i ja se sap, l’alcohol desinhibeix, per tant m’he convertit per una estona amb Mrs. relacions públiques de la UPF. He acabat amb les espardenyes mullades de cervesa i ballant amb la Lídia i l’Ignasi al mig de la facultat. L’experiència d’emborratxar-te amb bons amics a la facultat és d’aquelles per recordar i repetir. Res doncs, només vull dir que aquesta setmana ha estat de canvis de plans inesperats i he de dir que tots han estat fantàstics.

L’ARTICLE: Avui us recomano visitar i llegir el post del bloc d’en Josep -txutxo-. L’aricles és: Camins fàcils, difícils…

Advertisements

5 thoughts on “Canvis inesperats

  1. hahahaha o sigui que d’economia res pel que veig!
    hmmmm que la ressaca o el que sigui no t’impedeii entregar lo d’història eh!! XD

    Ai aquest estil de vida…

  2. Alex, don’t worry, el teu treball ja l’he entregat!
    Res doncs, aquest cap de setmana mel passo a Barcelona!!!
    Un petonas.

  3. I’t perdràs les Festes de la Vilella Baixa? Lí, estem perdent les arrels, eh! jeje ;)
    No’m facis cas; passe-t’ho bé!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s