4GATS

El dijous, després d’haver pres la decisió de quedar-me tot el cap de setmana a Barcelona -i després de que se’m passes la borratxera- vaig pensar que l’hauria d’aprofitar al màxim, ja que el curs s’està acabant i d’aquí a pocs dies ja no podré “perdre el temps” de la manera com ho faig ara. Així que vaig començar a rumiar com omplir el temps d’aquest cap de setmana que tot just acabo de començar, i en ben poca estona ja vaig decidir, almenys, que faria el divendres per la tarda: visitar d’emblemàtic restaurant 4GATS. La primera referència a aquest local la vaig tenir a través del meu pare quan encara era joveneta –deuria tenir uns vuit o nou anys- i un dia em va portar al Palau de la Música. Allí em va fer saber que molt a prop del Palau hi havia un bar-restaurant que feia molts anys que funcionava i que era molt important perquè hi havien anat molts personatges famosos que ara ja eren morts. Està clar que no m’ho va poder explicar de cap altra manera en la que jo ho pugues entendre, perquè si s’hagués referit a les figures com Antoni Gaudí, Puig i Cadafalch, Picasso, Santiago Rusiñol o el mateix Casas, hauria oblidat a l’instant el que m’estava dient. Però no va ser així, i tot gràcies al nom del bar: 4GATS. És obvi que per una nena de vuit anys és això el que se li queda a la memòria. Almenys, si l’objectiu del meu pare era que recordés aquest bar, ho va aconseguir.
En tot cas, quan vaig acabar les classes a la UPF vaig marxar cap a casa, vaig fer-me el dinar i vaig matar una mica el temps abans de sortir del pis amb el PC i la meva inseparable bossa negra estampada amb teranyines que faig anar com a bolso: a les 18:45 ja estava rondant pels carrers pròxims a Via Laietana –per cert, vaig passar per davant de la famosa comissaria espanyola on en temps no massa llunyans si posaven en pràctica actes no del tot legals i humanitaris– i em vaig dedicar a preguntar on estava exactament el famós bar. Amb dos persones en vaig tenir prou per encaminar-me en bona direcció i al cap de cinc minutets ja estava davant de la porta. Vaig entrar força decidida i em vaig topar de cara amb un cambrer força ben vestit que se’m va quedar mirant i jo li vaig demanar: un lloc si us plau. I ell em continua mirant com si res i em diu: como? Jo repeteixo, un lloc si us plau. Ell em mira i em diu: ah, un “yoc”. Para tomar algo? I jo li responc: sí… Ja ho veieu, em va passar el mateix que al dia que vaig estar al bar del Palau: ni en els llocs més emblemàtics de Barcelona no pots ni expressar-te amb la teva llengua perquè els fantàstics empresaris d’aquest local –un tal grup Ferré – si, em refereixo a un d’aquells grups familiars tant catalans­ – no demanen ni uns mínims de coneixement de la llengua als seus treballadors, i el que em sembla més lamentable de tot plegat és que després aquests es fan dir nacionalistes. Au va!
A banda de tot això però, he de dir que el local encara conserva a la seva manera un aire modernista, sobretot pel sostre i per la decoració que respecta força l’estil de l’època que he pogut comparar amb les fotografies que estan penjades per les parets. La decisió de venir a passar un parell d’horetes aquí va estar del tot encertada. Ara bé, per acabar de valorar el servei però, s’haurà de venir algun dia a tastar els plats de típica cuina catalana que tinc entès que serveixen a la sala reservada a restaurant, on hi ha un fantàstic piano de cua de color marró. Això però, amb una mica de sort ja serà un altre dia.

Anuncis

One thought on “4GATS

  1. Tindre que anar al bar! jaja encara que jo tindrè que passar per la comissaria dels Mossos on no es respecten els drets dels detinguts… per cert, la seva hipocresia no treu que dins un edifici privat es parli l’idioma que vulgui i permeteixi el dirigent. Sobre la seva auto-denominació de nacionalista…unicament es defensable si el seu concepte nacional no inclou la demanda/recomanació/obligatorietat/ dels seus empleats a parlar una llengua que potser no volen parlar.
    Va dona! disfruta del lloc…no et preocupis del seu gerent…i mira, aprofitare per intentar que em convidis! jajaja petons!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s