La ciutat dels prodigis

Avui m’agradaria parlar-vos de la ciutat de Barcelona. Ja des de petita, quan em preguntaven que vola fer de gran sempre havia dit: vull anar a Barcelona a estudiar. I mira, aquí em teniu: acabant primer de Ciències Polítiques a la Pompeu, intercalant la meva vida entre dos llocs ben diferents: Capçanes i Barcelona, feliç i il·lusionada de conèixer cada dia una mica més aquesta ciutat, i també d’haver descobert a persones noves que m’han demostrat tot el que valen.
Es una ciutat que es desperta cada dia amb un color diferent, sobretot quan observes els petits bocins de natura que encara hi podem trobar. El Passeig Sant Joan és un bon exemple. Els seus arbres es vesteixen amb un color diferent en cada estació de l’any. Cada matí, quan em desperto i vaig cap a la facultat puc caminar una estona abans de soterrar-me per agafar el metro, i puc dir que potser aquells cinc minuts són els millors del dia. És fantàstic veure la gent caminar pel carrer i pensar que cada un de nosaltres té coses molt diferents a fer. Alguns anem a classe, uns altres a treballar, i d’altres més afortunats potser només estan de pas per fer una visita a aquesta ciutat.
No se ben bé perquè però ja fa una colla de dies que em dedico a anar per diferents bars amb el PC, m’assento a la taula que estigui més arraconada del local i em poso a escriure –amb una mica de sort, com ara és el cas, disposo d’una mica de cobertura de Wifi d’algun tontet que no habilita una contrasenya a la xarxa–. En tot cas, aquí s’està bé. Fa aquella caloreta de maig que no molesta, perquè encara pots portar roba de mig temps.
M’agrada aquesta Barcelona que he conegut i espero passar-m’hi molts anys descobrint bars, restaurants, cafeteries, parcs, jardins, biblioteques, botigues, barris, carrers, places, gent i que m’ajudin a fer-me cada dia una mica millor.

Anuncis

5 thoughts on “La ciutat dels prodigis

  1. Tot i que comparteixo moltes opinions sobre Barcelona, segur que en compartim també moltes per Capçanes. O no és bonic estar estudiant i sentir com passa algú pel carrer arrossegant els peus i saps que és la Lídia? O arribar per la carretera i estar pensant on és la colla, quan de sobte veus un grup de gent passejant amb una persona caminant un metre per davant seu, i saber que són els teus amics?

  2. Barcelona té alguna cosa que encisa. Mai sabries dir què és. No saps si és aquella llum especial, les riuades de gent amunt i avall, la immensitat de coses a fer o a veure, la gran quantitat de racons que té; no oblidem que és una de les millors ciutats d’Europa. M’encanta passejar i perdre’m pel casc antic, mirar i endinsar-me per les tendes, asseure’m a les escales de Sta. Maria del Mar a prendre un gelat mirant la gent que passa, passejar pel costat del mar (cosa que fa anys que no faig…),i milers de coses més de les que no m’enrecordo. Tot i així no tothom pensa el mateix. Hi ha a qui l’agovia, qui precisament no aguanta tanta gent junta. És tot qüestió de gustos. Però per mi, com per molta gent, té alguna cosa especial que m’atrapa, sent jo una persona acostumada a viure en ciutats més petites. I espero poder sentir totes aquestes coses durant molts anys.

  3. Collons! Aquest article si que m’agrada si! jaja que puc afegir jo, barceloní de naixença? Ho has dit tot molt bé i mira, tenint en compte el que pensen molta gent de poblacions molt més petites que Barcelona sobre la ciutat condal, et dono les gràcies per ser l’excepció! un petó!

  4. Lí me fas patir.
    Pensa que’ls “abres” canvien de color a tot arreu i prou que ho has degut comprovar a Capçanes, envoltada d’arbres i demès vegetació durant tota la teva vida [per aquells que no hagueu passat mai per les nostres terres que sapigueu que no vivim en cap selva!]. Me fas patir de veritat, entre saltar-te les Festes de la Vilella [¬¬ jeje] i fent aqts escrits, la veritat és que ja no sé que pensar… T’aniràs acostumant i de mica en mica aniràs passant de la Fira del Vi, de la Festa dels Barbis, de les Festes de Masroig, Tivissa o Porrera… T’oblidaràs del que és vermar i d’aquell vi, lo… com es deia? Ja no recordaràs les persones que’t senten arrossegar els peus pel carrer ni les que no paren de dir-te que callis i no hi ha manera… Quina paciència aqts nois/es de Bcn… ;)
    Si per alguna d’aquelles coses, i durant tots els anys que passis a Bcn, la ciutat s’envolta de muntanyes, vegetació, animalons i animalots, d’aire pur i de nits estrellades, avisa’m i deixaré de patir per tu!

    [pateix una mica per mi, si no’t fa res, pq’m sembla que hi estaré uns quants anys a Bcn! :P muaS*]

  5. Marta: Merci per haver visitat el bloc! casi que no m’ho crec! ;)
    Si, si, aquí a Barcelona ningú em coneix per arrossegar els peus pel carrer, més que res perquè am tants cotxes no se sent absolutament res!

    Adri:Ja, veus, jo soc un “bicho raro” amb això de la ciutat. Noa tothom li agrada Barcelona , i menys si bens de poble com ara jo!

    Drius: Em sembla que el patiment es mutu: quina por una mig capçanenca-guiametana “suelta” per Barcelona… jejejeje

    Res, vaig a la dutxa que encara no són les 8 del matí i no se ni com puc escriure això!
    Ptons pels tres!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s