Com no se m’havia acudit abans!

Sempre que puc, quan vaig a diferents llocs –i més especialment quan no hi vaig gaire sovint– m’agrada fixar-me amb la llengua que utilitza la gent per comunicar-se, entre d’altres coses.

Així doncs, tal i com ja he apuntat alguna vegada una llengua és molt més que una eina de comunicació: atorga a qui la utilitza una identitat especial, que el caracteritza, i d’aquesta manera es diferència de tot aquell qui no la usa. Amb tot això vull dir que ahir, després de passar-me dos hores al pati de la facultat “adoctrinant-me” amb The Wall Street Journal, La Vanguardia i un llibre del Sala i Martín – Àlex, ja pots estar content– vaig decidir anar al centre a comprar-me unes sabates ja que les que tinc comencen a fer una mica de pena. Així doncs vaig agafar el metro fins a Plaça Urquinaona i allí em vaig disposar a incrementar el PIB de Catalunya així que vaig al Pull and Bear. Quan ja era dins em vaig treure els auriculars de l’iPod, i el primer que he vaig fer va ser escoltar la música que retronava a dins de la botiga i just després em vaig començar a fixar amb el que us he dit abans: la llengua que utilitzava la gent per parlar. Si he de fer un recompte percentual aproximat sobre el que vaig sentir no enganyaré pas si dic que un 85% de les converses –en les quals no vaig participar jo– van estar fetes en espanyol [i no he dit pas castellà]. –vaig estar-me més d’una hora per dins de la botiga, havent entrat tres vegades diferents a l’emprovador de roba i havent sortit finalment amb una faldilla i dos jerseis–; no ens apartem del tema però: crec que l’estadística no s’aparta massa de la realitat. Això em porta a comentar un succés que vaig extreure del meu llibre de St. Jordi “el preu de ser catalans” del que ja us he parlat en alguna altra ocasió que es repteix constantment allà on anem. Allí Gabancho explicava la política lingüística que duen a la pràctica aquestes grans cadenes de roba com per exemple el El Corte Inglés. Si algun dia vols formar part de l’“equip” d’aquesta gran empresa a Catalunya sentiràs alguna cosa semblant a això: en el cas que et vingui un client que se t’adreci en català és preferible que contestis amb català (si es que coneixes la llegua). Ara bé, si qui se t’adreça ho fa amb espanyol, has de contestar en espanyol. Per últim, si ets tu qui has de començar la conversa, fes-ho amb la espanyola a no ser que l’asseguris que el teu interlocutor segur que entén el català. Fantàstic. Així anem doncs.

Ara bé, i per últim, no vull pas només criminalitzar a les grans cadenes per practicar aquesta clara discriminació a tots els catalans que parlem català – ja que s’ha de dir també, que moltes de les converses que es van realitzar entre els diferents treballadors de la botiga no estaven pas regulades per cap criteri ni preacord, sinó que simplement ho feien com els hi donava la gana–: només vull apuntar que si se’ns diu constantment que la supervivència de la nostra llengua perilla de debò, deu ser per alguna cosa. Ah no, perdoneu!: són els castellanoparlants que viuen a Catalunya els tractats com a “ciudadanos de segunda”. És clar.

Advertisements

2 thoughts on “Com no se m’havia acudit abans!

  1. Hehehehe, sesesese, tu seguiex llegint el que has de llegir i d’aqui a Septembre ja hauràs acabat la teva metamorfosi. Sí ves tens raó amb això de la llengua, però el que s’ha de fer és parlar en català quan una dependenta d’aquestes digui alguna cosa.

    Que’l castellà sigui el “default” a Barcelona és un mer reflex de la realitat metropolitana, apart de que la majoria de gent que treballa en feines així tenen un nivell força baix i tots els números apunten a que tenen el castellà com a primera llengua. Però en tot cas, sí, cal que les grans cadenes siguin més proactives en aquest tema-.

    Bé que hagis fetr un article polític/social, però malament pq hi estic d’acord. Perxò deia que m’agradava la Lidia comunista en aquest sentit: parida que deies, parida que’s podia criticar… Però bé, suposo que amb la maduresa arriba la racionalitat i ergo el minvament de comentaris crítics per la meva part.

  2. Veus Alex? si al final em converitré amb una liberal convençuda!! jajajaja
    Fixa’t: El llibre del Sala i Martin ja estic a punt d’acabar-lo!!
    ai… si encara triunfaré amb el negoci de les vaques, les cireres i el vi! jajajaja
    Fins dema!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s