Per pura supervivència

Ahir encara no eren les 6 de la tarda i ja estava dins del metro per anar cap a la facultat per començar l’assaig d’orquestra a les 7 de la tarda. Com podeu veure anava molt bé de temps així que el viatge me’l vaig prendre amb molta calma. Com cada dia que agafo el metro ahir també vaig intentar ficar-me a alguna paret del comboi i així m’estalviava els sotracs del viatge. Així doncs quan estava escoltant música tant tranquil·la amb el mòbil vaig veure com un home d’uns 40 anys molt ben vestit i amb un mòbil a la mà que valia un ull de la cara, entrava amb el seu fill – el nen no devia tenir més de 14 anys– i els dos es col·locaven just davant meu. D’aquesta manera vaig fixar-me amb la samarreta del xicot: era tota de color groc però a la part de l’esquena es podia llegir un text amb lletres vermelles que hi deia: Un país, una llengua: autodeterminació i a la part de dalt s’hi veia dibuixada una estelada. Això d’entrada em va sobtar perquè a Barcelona cosa de veure, però encara més si es tracta d’un nen, com ja he dit, de no més de 14 anys. Just després de veure això el següent que vaig voler esbrinar era la llengua en que parlaven pare i fill. Òbviament era el català, cosa que no em va sorprendre especialment, però en tot cas el més importat no va ser esbrinar quina era la llengua de comunicació sinó allò que és el que estaven dient. El nen, amb tota naturalitat estava parlant de Jordi Hereu i em va donar tota la impressió que preguntava al se pare com podia ser que hagués guanyat les eleccions (!) . El seu pare, segurament sabent que hi havia gent que se’l podia estar escolant, “donava llargues” al seu fill i d’aquesta manera s’estalviava donar la seva opinió, que segurament no devia ser del tot socialista. Tot seguit, i després d’un silencis el nen va continuar parlant i va deixar anar: “sí, perquè Jordi Pujol..”. Hauríeu d’haver vist la meva cara després de sentir les paraules d’aquell xaval tant petit. No vaig poder captar què és el que va dir després d’anomenar a l’expresident de la Generalitat, però no importava. L’important ja estava fet i sobretot dit. Aquell nen em va fer reflexionar una bona estona des que vaig baixar del metro fins que vaig arribar a la facultat.
Realment és encoratjador veure com algunes persones creixen amb un interès com aquell per la política, però alhora fa caure la cara de vergonya pensar –l’endemà dels resultats d’unes eleccions municipals– que com sempre, les coses seguiran igual i manaran els mateixos mediocres des de fa gairebé tres dècades.
En tot cas, qui sap si aquell nen d’aquí uns anys no serà la figura política que encapçalarà el projecte més important del nostre país: ser d’una puta vegada lliures. Però això en tot cas ara és pura i simple políticafixió, ja que si ens hem d’aferrar a la patètica realitat que ens envolta, alguns de nosaltres preferiríem oblidar qui som i fer veure que no hem estat mai absolutament ningú

PD: El resultat de les eleccions municipals a Capçanes són d’un fantàstic 6 a 1 a favor del PSC. Esperem, almenys, que algun dia es pugi jugar el partit de tornada a casa.

Advertisements

5 thoughts on “Per pura supervivència

  1. Alba: doncs sí, som un país malalt, encara que mai cap metge ens ho ha diagnosticat.

    Txutxo: -et responc aquí també referit al comentari que vas ficar ahir a l’altre post-:
    Si, realment alguna cosa no funciona al poble, i no ve de nou. Els últims resultats per ser més exactes van ser de 49 per ERC a uns 193 per PSC. Una “pegada”, com em va dir mun germà.
    si, causes n’hi ha moltes -algunes de les que ja has apuntat- però m’agradaria pensar que la gent ha votat més per un “entre els pitjors votem el millor” que no pas un vot de càstic per la llista d’ERC. Està clar que hi ha coses que no s’han fet gens bé, i també per culpa de l’antic grup d’Independents. ara bé, si “el talante” del PSC ha de ser el mateix que fins ara ja podem plegar. Almenys em queda una mica d’esperança de pensar que a la llista del PSC s’hi ha ficat gent nova i que això farà espenyer una mica més el carro, però això encara està per veure. Tant de bo m’equivoqui al pensar que alguns voldran estirar massa (els que estan a baix) i uns altres no faràn ni deixaran fer res (els que estan dalt). A veure com acaba tot.
    Ah! al teu poble tampoc estan massa millor eh? jejeje no he vist els resultats concrets a Sans, però pel que fa a Barcelona en general tindrem socialistes per anys i anys. Com m’hagués agradat que almenys aquest cop el Trias hagues guanyat!
    Tal i com vaig dir a la nit electoral: massa PSC, massa socialistes i massa mediocritat.
    I finalment, pel que fa al que em preguntes avui sobre això de “partit de torada a casa” em refereixo a que a les pròximes eleccions -que espero que passin rapid aquests quatre anys- es crein unes més bones espectatives i pugem jugar amb avantatge sobre els del PSC (quan vaig escriure això ja vaig veure que molt bé no s’entenia).

    Alex: Merci pel l’elogi! Avui m’ho he passat molt bé a classe amb el Pedro, tu i l’Ignasi! ;)

    Ptonets per a tots.

  2. Ah Alex, i pel que fa a la foto del tros que es veu ara al bloc: no diguis que és humit que no és veritat! només és que els pampols dels ceps estan verds! i la vinya és conrreu de secar! ;)
    Ptonets

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s