Cap de setmana especial

Aquest cap de setmana que s’acaba a estat bastant especial, en tots els sentits. A part del que vaig explicar ahir sobre la boda que es va celebrar, i que en sí mateix ja es converteix en un esdeveniment força especial, l’estructura habitual dels meus caps de setmana a Capçanes es va modificar notablement. Primer he de dir que el divendres vaig veure a la Núria i el Carlos, fet poc habitual, i cosa que em va alegrar moltíssim. A banda d’això, el dissabte no va consistir en aixecar-me tard i anar cap al Pa amb vi i sucre a fer el meu croissant de xocolata i el meu cafè amb llet curtet de cafè, sinó que vaig anar-hi per treballar, fins les tres de la tarda, i després per tornar-hi a les sis i passar-m’hi tres hores més. El matí molt mogut i per la tarda massa tranquil. En tot cas, ja havia arribat la nit, i com és habitual per mi el dissabtes, teníem la intenció d’anar al concert del Nido del cuco a Marçà, amb aquella colla de nois del poble, però no va ser pas així. Per motius que ara no venen al cas vaig acabar fent cap a casa de la Núria – Poui pels amics i també jefa per a mi– a quarts de dotze de la nit, i jo amb totes les pintes per sortir de festa, finalment vam acabar quedant-nos al sofà apalancades xerrant del de sempre i bevent cervesa. Allí ens vam quedar, jo sovada com una nena petita quan ja fa massa estona que està a un ball de festa major. En tot cas a les dos ja era casa, i a les nou del matí següent ja m’havia despertat per anar cap a currar una altra vegada. De les 09:45 fins les 13:45. Després un dinar ràpid, agafar el tren i pirar-la cap a Tarragona a la platgeta: Sasa, Núria, Víctor i una servidora. Fantàstic. Feia sol però no molestava, com l’aire, que era fresc i impedia que t’acaloressis en excés. Dos hores damunt de l’arena posant-nos al dia de les nostres vides. Feia casi un any que no veia a una de les persones que m’estimo més del món: la meva Sasa. Per sort, encara que els estudis i la rutina ens separin, ella està guapíssima i feliç com sempre.

Després d’un parell d’hores al sol, ens vam separar i jo i la Núria vam anar cap al centre de Tarragona. Pans & Company, carrers estrets, la rambla, el balcó del mediterrani, un gofre, rialles, caxondeo. Estàvem a la punta de la rambla mentre veiem passar els trens per sota de la ciutat. Si avui dilluns no fos festa, en aquell moment no hauria estat pas disfrutant d’una tarda de diumenge com aquella, perquè seria jo la que estaria a baix dins d’un tren, direcció a la capital. Ben poques vegades em sentireu dir això, però en aquell moment no tenia cap ganes d’anar a Barcelona. Em sentia bé lluny de la meva ciutat, i també del meu poble. Vaig poder veure com les distàncies són sempre relatives, i per molt que m’ompli la boca sempre parlant de Capçanes i de Barcelona, sempre pots trobar algun espai o alguna persona que et pot fer sentir com a casa.

Anuncis

One thought on “Cap de setmana especial

  1. Bon dia! Tens raó, de vegades som a llocs on ens sentim tan a gust que no volem tornar a casa. Però espero que de nou hagis renovat forces i estiguis preparada per a tornar a Barcelona. Aquesta tarda aniré a la platja i després potser et fem una visiteta eh? De totes maneres ja et trucaré, d’acord? Un petonet maca!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s