Cap a casa

Surto del Forn, són les 11:39. Començo a caminar cap a casa. Porto la Vanguardia sota el braç i com cada diumenge, va plena de porqueria que jo no he demanat. El carrer Major està d’obres. Com la majoria sembla que no s’hagin d’acabar mai. El carrer Fosc em porta una sorpresa molt agradable. Sento el nou CD de Lluís Llach. Pell de gallina. Les meves espardenyes fan soroll al caminar sobre el terra. Arrossego lleugerament els peus. Les orenetes de la plaça del Casino volen baixes perquè fa núvol. És estrany però no estic trista per culpa del temps. Saludo a unes dones que passegen per davant meu. Elles em contesten. Just després les avanço amb passes llargues. Em trobo al Demetrio, el meu veí. Al forn sempre demana el mateix: un cafè descafeïnat però amb got de tallat. Diu que així li va millor. El carrer del Sol. El meu carrer. Arribo davant de casa, però no puc entrar per la porta principal perquè ma mare ha fregat les escales. Entro pel garatge, el travesso de punta a punta i surto per la porta de darrera que dona al jardí. Pujo les escales. La Flor em sorprèn al capdamunt de les escales. S’espanta. Em deixa passar i entro a casa. Deixo la Vanguardia sobre la taula i pujo cap al meu refugi a escriure això. Una altra vegada Lluís Llach.

Advertisements

One thought on “Cap a casa

  1. lidia pok so pensa lo demetrio que surt per internet… m’has fet recordar la seva mirada… sempre tan… mirá vos! lluis llach per carrer fosk… ara, de la vanguardia ia ne parlarem! au suertee boludaa!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s