Jardí

Color groc, per tot arreu. Calor. Els meus peus estan descalços sobre les rajoles calentes del terrat. El sol desprèn espurnes en forma de rajos, i aquestes fan que s’escalfi. Una butaca. Un llibre, pàgina 261. Capítol 5. Quien perdió a Rúsia. El sol m’acaricia. Olor de sol a la meva pell. Fa una mica d’aire. Molesta poc, però està present tota l’estona. Les cames es van ficant morenes mica en mica. Les ensenyo gairebé per complet. Les abelles em xiuxiuegen alguna cosa que no sóc capaç d’entendre. Claude Achilles Debussy, de fons. Els ocells avisen que l’estiu s’apropa. Volen i canten. No els importa si algú està llegint, la seva feina és més important. Pàgina 283. La crisis de 1998. Em despisto un moment. Hauria d’estar estudiant. No m’importa. Continuo amb la transició Rússia cap al lliure mercat. L’Stiglitz desvirtua, per variar, el FMI. Sento a la Cinta des del seu verger que talla unes roses molt boniques. És gran i no em beu. Em fixo amb la seva tranquil·litat. És diferent a la meva. Ella transmet calma i saviesa, jo només inexperiència. Pàgina 294. M’adono que no sé què estic llegint. El meu cap està en una altra bada, ben lluny d’aquest jardí.

LA CANÇÓ: Parla, dels Pets

LA FRASE: “Cayetana de Alba, Conde Lequio… aquestes teories de Gobineau que afirmaven que era evident que els aris no havien perdurat en un marc geogràfic, sinó en la noblesa, tenen molt fonament. O no.” Josep Pich i Mitjana

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s