4GATS [de nit]

El dijous per la nit, després del concert que posava punt i final al curs 2006-2007 a la UPF, els meus pares van tenir la sort de conèixer a les tres persones que segurament m’han demostrat més el que valen des de que les conec. Estic parlant de la Irene, l’Ignasi i el Víctor. Moltes gràcies als tres per haver vingut. Només pel fet de veure-us allí, ja vaig ser feliç. Ja em va dir l’Alex un dia que jo era feliç amb “ben poca cosa”.

En tot cas però, a banda d’aquesta trobada, ja eren més de les 10 quan vam marxar de la facultat, i com que qui m’acompanyaven a sopar eren els meus pares, vaig pensar que seria bona idea anar per segona vegada en menys d’un més al restaurant els 4GATS. Així doncs, a ells els hi va semblar bona idea i a les 22:30 ja estàvem a la porta del local.

Va ser entrar i preguntar si es podia sopar, i com que la resposta va ser afirmativa, vaig demanar si ens podrien posar a la sala del fons que ja vaig poder veure l’altra vegada que vaig venir-hi. Era del tot curiosa: parets pintades de groc, unes columnes de color blanc i verd, i una mena d’altells on també hi havia taules –aquestes però, amb un toc més romàtic. Eren per a dos persones.– Vam haver d’esperar-nos una estona per demanar ja que hi havia molta gent i tal i com ens va dir el cambrer, la cuina estava saturada. Al cap d’uns minuts però, van portar-nos la carta, vam escollir el que ens va donar la gana, i per sort meva, el meu pare em va permetre l’honor de triar el vi. Per descomptat, vaig escollir un blanc –un Penedès, per ser més exactes– xarel·lo i de bodegues Ferré i Catasús. A banda d’això, jo vaig demanar-me una fantàstica “amanida mediterrània” on hi havia més de 15 ingredients –sense contar salses–. Espectacular.

A més del menjar però, vam poder escoltar un duo de violí i piano on s’anaven interpretant peces –una mica massa paxangeres pel meu gust– però tenint en compte la diversitat de gustos de la gent, encara no baixava del tot el nivell. En tot cas, amb menys d’una hora vam acabar, i si he de fer un resum de la nit, puc dir que potser va ser de les vetllades més maques que he passat amb els meus pares.

LA CANÇÓ: Un núvol blanc, de Lluís Llach

LA FRASE: Aristòtil diu que és feliç aquell que en té prou amb ell mateix. Núria Planas

Anuncis

2 thoughts on “4GATS [de nit]

  1. Sóc la primera en comentar! Que m’he llevat (i no aixecat, militant del PUC!) d’hora tot i haver anat a Baja ahir… estem boges! Merci pel comentari, és clar que hi havíem d’anar! I ens va encantar, ja ho saps. Els teus pares maquíssim, gairebé tant com tu! I la frase molt bona, eh? Va ser una gran nit, ahir. T’estimo!

  2. hehehe lo mateix dic jo de tu maka! a mi també m’ha agradat molt poder coneixer algú com tu. em va agradar molt el concert! i mira que feia molts anys que no escoltava música clàssica així, va estar molt bé! i deu ni dó lo be que toques!

    sort en vaic tenir del got de vi que m’havia fotut abans i que va pujarme un xic per suportar lo concert! xDDD

    apa lidia (del vi xD), men vaik a estudiar politiques econòmiques lliberals/pseudodemocràtiques i capitalistes salvatges xD vagi be! ;)

    PD: Quins pantalons arrapats, mare de deu! agggggghhhhh….!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s