Maslow

A mi sempre m’ha cridat l’atenció la famosa teoria d’Abraham Maslow que tracta sobre la motivació humana –aquesta teoria posteriorment ampliada– i que Maslow va formular a través d’una jerarquia de necessitats humanes –també coneguda com a Piràmide de Maslow– i que explica d’una forma més o menys concreta una determinada premissa en la qual els humans, a mesura que anem satisfent les necessitats bàsiques, desenvolupem necessitats i desitjos més elevats i complexos.

Aquesta teoria ha estat criticada anys més tard per estudis científics que afirmaven que els conceptes com el d’autorealització resulten molt difusos: no existeix cap proba que demostri que cada persona té la capacitat de converir-se en un ésser autorealitzat. És més: Wabha i Bridwell (1976), en una revisió extensa de la teoria de Maslow, van trobar escasses evidències de que aquest ordre de necessitats fos així i fins i tot que no existís cap jerarquia dins de la piràmide. Per la seva banda, també n’hi ha que afirmen que la teoria i els conceptes de Maslow de l’any 1943 han quedat obsolets.

No obstant però, i a banda d’aquestes darreres afirmacions, penso que Maslow no s’allunyava massa de la realitat quan va formular la teoria. O, si més no, no s’allunyava massa de la meva realitat. Vegin sinó:




LA CANÇÓ: Aquella de Muse que no recordo i que va sonar a la Razz en el gran moment de “subidón”.

LA FRASE: “Sonrie que es gratis.” ANÒNIM en una paret de la Razz.


Anuncis

4 thoughts on “Maslow

  1. hehehe a mi sempre m’ha cridat molt l’atenció aquesta teoria sobre la condició humana. personalment crec que aquesta teoria tè un defecte de base que és el fet de voler fer que l’home estigui regit per unes “lleis” o normes com si es tractés d’una poma que està penjada a l’abre i que obilgatoriament ha de caure al terra fent cas a la llei de la gravetat. l’home és racional, sí, però també és imprevisible i irracional a la vegada.

    aquesta piramide penso que perd tota credivilitat quant posa per damunt de les relacions afectives o d’amistat la necessitat de tenir un status social elevat, és a dir, ser de la get set (o com collons s’escrigui) i tenir 4 cases, 3 cotxes, un baixell i dues secretaries que la mamin bé.

    aquesta idea d’aconseguir felicitat a travès dels bens materials és totalment falsa, despreciable i contraria a la propia condició humana de formar part d’una comunitat. aquest apartat nomès reflexa l’idea de l’individualisme americà tant egoista i que tant destrueix la societat com a conjunt. si tu Lidia ets més feliça amb 2 cases, tres piscines i dotze cotxes aparcats al garatge, allà tu. jo personalment em fa molt més feliç un petò, una caricia, una abraçada, un bon moment amb un bon amic o estar en algun lloc precios sol amb la persona que estimes. Perquè ès això el que queda per sempre, encara que sigui en el record, que és igual de valuós i no els bens materials que tal com han vingut poden marxar.

    Però be, tu sabras, clar que com pot entendre això una social-lliberal engulida de ple per la societat de consum i els editorials de la Vanguardia?

    au un petonot! i bon estiu!

    PD: que consti que per anar taja encara escric prou be xD
    PD2: resum de l’any—> molts ferds i ferdes, molt desviat/da, molt vi& anxova però total 0,0. hahahahaha!

  2. Olé, ignasi! quin sant comentari! :) A veure, anem per pams: quan dius que es millor la questió sentimanetal davant de la consumista, tens tota la raó, però això Maslow també ho te en compte. O no has mirat prou bé la piràmide? Primer tenim les necessitats bàsiques, després les d’acceptació social (véase grup, parella, etc.) i despres trobem aixo que dius tu ” de la societat de consum”.
    Està clar que és millor tot allò que has escrit tu abans -que per cert, m’ha agradat molt allò de:”jo personalment em fa molt més feliç un petò, una caricia, una abraçada, un bon moment amb un bon amic o estar en algun lloc precios sol amb la persona que estimes.” Que maco! jejeje.
    Res wapo, merci pel comentari, i pel que fa a aixo del resum de l’any: res mes a dir.

    Molts petons!
    (per a tu alba també!)

  3. Hola lidia, estava buscant informació dels “Nido del cuco” i he anat a petar al teu bloc, la veritat es que estic gratament sorprès, no sabia que fessis polítiques i a més es nota que t’apassiona, m’agrada com relates les coses tot i que em perdo amb algunes d’elles! La política no m’agrada gaire pero m’ha agradat molt la descripció de la fira del vi.
    Que vagi tot molt b, ja ens veurem pel poble.
    Ah! me’n descuidava, sóc l’albert de cal baster
    Ei, m’he flipat i t’he posat un comentari al maig en ves de juny, l’he copiat aquí a dalt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s