Xiprers

El dissabte per la nit, tot just al saltar del cotxe del Marco amb ell i la Patrícia per anar a sopar a la Llesqueria de la Font Vella, vaig comentar, després de veure dos xiprers al costat del pàrquing, que aquells arbres em semblaven fascinants, alhora però, especialment tètrics. Em recordaven moltíssim a un cementiri, però encara que fossin d’una bellesa considerable, no em despertaven gaire bona sensació.

Tot això hagués pogut quedar amb una simple anècdota, però avui a la piscina, tot llegint Pla, m’han semblat del tot oportú un fragment de la seva obra El carrer estret que parlava precisament dels xiprers: “L’aversió que en el país hi ha pel xiprer –que és l’arbre més elegant i bell, potser, de la botànica de la rodalia– és deguda, crec, al fet que essent un arbre lligat, per associació d’imatges, en la memòria de la gent, als cementiris, es troba unit a la por que fan aquests llocs tant tranquils i greus. Hi ha persones que creuen que els morts surten de nit de les tombes i, embolicats en un llençol blanc, fan una volta per l’avinguda de xiprers.”

Al cap d’unes quantes línies Pla, amb la seva fascinant qualitat narrativa, apunta una altra cosa que, en la meva curta experiència com a habitant d’un petit poble, també he pogut apreciar. Diu el següent: “En els pobles es produeix aquest contrast singular, estrany: les persones vives no fan por, malgrat la quantitat enorme de perills que objectivament ofereixen; en canvi, els morts dels cementiris fan posar la pell de gallina, fan una por cerval, un pànic irresistible. És curiosíssim.”

JOSEP PLA

Del capítol XXI del Carrer Estret


LA CANÇÓ: Un núvol blanc, de Lluís Llach

EL FRAGMENT: “Quan vaig arribar a la tertúlia es trobava en la seva penúltima fase. […] En aquesta etapa, es manifesten dues maneres de mentalitats: els qui repeteixen els que han llegit al diari a l’hora de dinar i els qui tenen una opinió personal. Els primers estan destinats a repetir tota la vida, passi el que passi, el que llegeixen al diari; els segons estan obligats a tenir indefectiblement, sense desviació possible, una opinió personal. Ben mirat, tan trista és una necessitat com l’altra.”

JOSEP PLA, El carrer estret, capítol XXII.

Anuncis

4 thoughts on “Xiprers

  1. a mi no m’han fet mai gràcia. No pas per relacionar-los amb la mort i el cementiri, al contrari, m’encanten els cementiris. Sinó que el xiprer em molesta pq al seu voltant hi han aquells fastigosos mosquits.

    Recordo que un dia a classe, amb la profe d’anàlisi, vam haver d’analitzar un quadre de Bocklin, la illa dels morts. Li vaig comentar a la profe que estava una mica descolocada amb els xiprers, pq per mi eren ascencionals i el quadre era totalment nictomorf.

    La profe hem va mirar i va fer un lleu somriure i hem diu: és bona la observació, però el xiprer no és pas cap símbol ascencional. És posa als cementiris pq diuen que afavoreixen a la conservació dels cadavers (o alguna cosa així). En aquest cas, els xiprers no representen pas cap símbol per la forma que tenen, sinó per l’assimilació al lloc on normalment estan.

    ^^U veus, que hem passa per buscar-li sempre els 3peus al gat?

    Res, que el teu article m’ha fet recordar aquesta conversa.

  2. Doncs Albota, m’alegro que aquest post t’agui servit per alguna cosa… jejeje Va bé saber que almenys és una mica productiu.. ;) Molt bona observació.
    Molts petons!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s