A mi que m’ho expliquin

El dijous 5 de juliol el Periódico obria la portada amb un magnífic titular que deia “Madrid cedeix”, on es referia als “avenços” que suposaria pels catalans el desplegament de l’estatut d’autonomia firmat per Mr. Mas amb Mr. Zapatero, i de la corresponent cessió de competències pel que fa a l’aeroport i també la gestió dels trens de rodalies i mitja distància de RENFE a Catalunya. Quin titular més maco! Quina sort que hem tingut…! Quins collons.

A veure, si us plau, però que es penseu que som estúpids o què? O potser es penseu que encara ens mamem el dit? Ens creieu tant ingenus perquè no ens n’adonem de l’espatarrant electoralisme que porta tot això al darrera? Ui si, i me’n descuidava: La senyora Carme Chacón ministra d’habitatge! Primer Joan Clos, ara aquesta senyoreta d’ Esplugues de Llobregat… calla, que amb una mica de sort no caldrà que Duran i Lleida sigui ministre! Tindrem la plana major del PSC a Madrid! Que bé, em sembla que no hi ha cap poble més afortunat que el català!

No sé, però amb aquests episodis a mi m’agafen ganes de nacionalitzar-me andorrana, senegalesa, marroquina o portuguesa… però qualsevol cosa menys espanyola.

A mi que m’ho expliquin, però encara no entenc com poden existir catalans federalistes, regionalistes, autonomistes, nacionalistes/sobiranistes –aquests últims que no s’atreveixen a dir independentistes–, etc. ¿Quans titulars demagògics necessitarem per adonar-nos que la única opció real i útil per Catalunya és la de la creació d’un Estat propi?

Arribats en aquest punt, s’obre el torn de paraules.


LA FRASE: “Les ulleres de sol són un vidre que separa les ganes de seduir i la necessitat de reflexionar amb els ulls tancats.” JOAN BARRIL. El Periódico de 5 de juliol de 2007.

LA CANÇÓ: “Emperor” Piano Concerto – III. Rondo. Allegro, de Ludwig Van Beethoven

Anuncis

4 thoughts on “A mi que m’ho expliquin

  1. L’Estatut va ser un fracàs i cada dia que passa és més evident aquest realitat.
    Va ser un procés vergonyós al qual trobo moltíssimes crítiques a destacar entre elles:

    – Un PSC lligat i subordinat al seu homòleg o amo espanyol. I si s’opina quelcom diferent a Madrid, fora del mapa “rojillo”. (us sona Pasqual Maragall?)
    – Un Zapatero sense paraula ja que textualment deia: “Aprobaré el Estatuto que salga del Parlamento de Cataluña”
    – Una ERC que ha seguit formant part d’un pacte antinatura format per independentistes més espanyolistes. Si avui dia algú creu federalista al PSC allà ell amb les utopies.
    – Un Partido Popular que té tot el dret de portar l’Estatut al TC, però al qual caldria recordar-li que hi ha articles de l’Estatut andalús calcats al català i no els han portat al mateix lloc.
    Diferents vares de mesurar? Que cadascú pensi el que vulgui…

    – Una Convergència (i Unió, no vagi a ser que en Duran se’ns enfadi ara) que va fer un gran paper a l’hora de baixa-se els pantalons davant ZP pactant d’antemà una sociovergència. Al final, ZP els ha traït com ho fa amb tothom.

    No us creieu que me n’oblido dels nostres “estimats” amics verds (o enciams com diria Lidia) i de Ciutadans, però crec que no fa falta perdre el temps per tonteries ja que el temps és or.
    Només dir que Ciutadans té menys futur que Capello al Madrid i que els enciams ja tenen suficient amb la seva postura proantisistema que, per cert, es tradueix en viure en torres i urbanitzacions de luxe.

  2. Bé ara s’està veient el gran estadista que és en Mas. Fent una mamada futuristica al ZP un dia de gener a la Moncloa, sense preveure que li fotria les banyes.
    El problema de Catalunya són els regionalistes que van de nacionalistes. La veritat, un nacionalista que no vol que la seva terra sigui igual que les altres del món, no sé com té la barra s’autoanomenar-se “nacionalista”.
    També és cert que el PSC va fer de senyora de la neteja durant el tema de l’Estatu, igual que el seu eco, els eco(dels)socialistes altrement dit enciams.
    C’s ja s’estan barallant i durarant menys (com bé diu l’andreu) que el Capello al Madrid.
    Pel que fa a Esquerra, cla dir que s’hauria hagut d’esperar més ull en la negociació de l’estatut. Ara bé estimat company andrew, pactes antinatura tant és amb CiU com amb el PSC, ja que uns són liberals (anti esquerra) i els anltres són federalistes (no independentistes) per tant mal per mal.
    Quan CiU defensi la llibertat de Catalunya, per tant dels seu ciutadans, llavors serà l’hora del pacte per la llibertat. No abans.

    PD: No comento l’actuació del PP, ja que la considero anti democràtica i pro franquista i també feixista. Sobretot per alimentar l’aniquilacuió de la nostra nació, la nostra llengua i la nostra cultura.

    Visca la democràcia, visca la Llibertat i Visca CATALUNYA LLIURE!!!

  3. Ostia Pedro, vec que seguiexes com sempre… jejeje aixi m’agrada. El curs que ve continuaràs fent-me de guia espiritual…
    Acabo d’arribar a casa de festa. mireu l’hora que és. M’he atrapat molt no, connectant-me en aquestes hores? Sort que no em veieu la cara… 5 martinis & llimonada. Perfecte.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s