Perquè La Vanguardia?

Avui em proposo explicar quins són els arguments pels quals ja des de fa gairebé un any em porten a escollir el diari La Vanguardia cada dia per a intentar-me informar sobre el que passa al món.

Abans de res he de dir que d’es d’un principi jo tenia molts prejudicis pel que fa aquest diari. Ja se sap: que si escriu en espanyol sent un diari editat a Catalunya; que si és monàrquic –per lo de Compte de Godó–; el fet que tracten per igual la política espanyola que la catalana; que si són de dretes, etc.

Així doncs, des de que vaig arribar a Barcelona vaig fer el que jo en dic “la ruta dels diaris”, i com a bona catalana vaig començar amb l’Avui. Un diari que està bé: escriu en català, les cròniques tenen una clau molt més nacionalista catalana que no pas La Vanguardia, els columnistes escriuen en la meva llengua, i per tant, tots són catalans; el que s’entendria com a disseny és molt més modern i actual, amb bastant color, etc. Ara bé, a pesar de tot això no va arribar a convenç-se’m.

El segon tram de l’anomenada “ruta dels diaris” va seguir amb El Punt. Com ja se sap, una òptica clarament independentista, o si més no que reconeix explícitament el projecte Països Catalans, òbviament un diari en llengua catalana i amb una òptica clarament de país. Ara bé, la selecció de notícies és un pel justeta, així com l’ordre d’aquestes i com és sabut, el Punt té una visió de notícies en un àmbit més local. Així doncs, vaig descartar aquest segon diari com la meva font d’informació diària.

El tercer tram, i per ara el definitiu, va ser en el moment que vaig comprar La Vanguardia: amb moltes reticències, com ja he dit, vaig donar l’euro al quiosquer, però després d’uns dies d’adaptació a l’estil, vaig decidir que aquell seria el meu diari.

Ara es podreu preguntar perquè aquest va convenç-se’m enfront el munt de prejudicis que arrossegava. Doncs és ben senill: per la Contra, per articulistes com Porcel, Marc-Àlvaro, Margarit, Ónega, Morán, Monzó…; col·laboradors habituals en la secció d’opinió com Sala i Martín, Maragall, Requejo, Pujol i un llarg etcètera de personalitats que aporten el seu gra d’arena en aquest diari; per la gran diversitat d’opinions que s’hi mostren i pel rigor en el tractament de les notícies i esdeveniments internacionals; pels gràfics i treballs de camp sobretot en l’àmbit històric –el dissabte 7, per exemple, hi havia un reportatge titulat “El complejo de Sèvres” que em va deixar amb la boca oberta– va ser Xavier Batalla el culpable–. A banda de tot això, també he de dir que aporto religiosament un euro cada dia al grup Godó perquè m’apassionen les cròniques de Jordi Barbeta. És el meu ídol. No he llegit res semblant a pesar de la meva curta experiència com a lectora de diaris. També puc afegir que m’agrada el tractament que es fa en la secció d’economia –encara que moltes vegades utilitzen massa abreviacions per parlar d’empreses i òrgans i al principi no hi ha qui s’aclareixi!– I també m’encanten les aportacions que fan Queco Novell, Toni Soler i les fantàstiques vinyetes de Toni Batllori.

Ara bé, també he de dir que no m’agrada que m’omplin el diari amb publicitat que tant just compro fa cap a la paperera, ni tampoc algunes portades a l’estil “gol Messi” o el cas dels toros de la Monumental. En tot cas però, tot el que he explicat abans supera en escreix aquestes últimes crítiques, així doncs puc dir ben alt i ben clar que La Vanguardia és el meu diari perquè crec que és el millor, com tot allò que m’agrada.

EL FRAGMENT: Con gran lucidez describió [Agustí Calvet, Gaziel] la relación España – Catalunya como un eterno empate. Y así estamos, todavía hoy. Ni la inercia del Estado centralista ha acabado con la diferencia catalana ni la voluntad de ser del catalanismo ha asegurado el futuro a la nación catalana. […] Catalunya podría sentirse plenamente española si formara parte de una España que se pareciese a Suiza: trabajadora, menestral, burguesa, ordenada, pacífica, casera y de composición política federativa. Pero una España así, que no ha existido nunca, sería para los verdaderos españoles –los castellanos y castellanizados – más absurda, más incompatible con ellos todavía que la España actual para los catalanes. Y dado que Catalunya no ha tenido –y es probable que no llegue a tener nunca – fuerza suficiente para cambiar ese estado de cosas, esa realidad granítica, de ahí viene la tragedia.” FRANCESC MARC-ÀLVARO La Vanguardia. Dilluns, 9 de juliol de 2007.

LA CANÇÓ: Polonaise In A, Op.53 ‘Heroic”, de Frédéric Chopin.

Anuncis

4 thoughts on “Perquè La Vanguardia?

  1. A mi em passa amb els diaris com amb els partits polítics, que per cadascun d’ ells tinc raons per no votar-los, i a final voto a qui menys em desagrada.

    Coincideixo plenament amb tu que la Vanguàrdia te grans col•laboradors, i de fet per això el compro, però això de llegir a gent catalana amb castellà, així com l’ enfoc de certes notícies en clau espanyola, em resulta francament molest.

  2. Doncs això de l’enfocament espanyolista a mi també em rebenta, però que hi farem… En tot cas però, està clar que amb el munt de diaris electrònics -també l’AVUI al web, diari que miro cada dia també- és impossible només quedar-se amb una versió dels esdeveniments.
    Merci pel comentari!

  3. òbiament ja saps el que opino jo d’aquest “diari” que tu cada dia llegeixes. senzillament no m’agrada. no pel fet de que tingui uns grans col·laboradors o que tingui una informació rigorosament bona i sigui un diari amb més de 125 anys d’experiencia. no m’agrada pel simple fet que és un diari amb tant poder que ha arribat a controlar a una gran part del poble català amb els seus editorials, opinions, notícies i informacions que es fan, s’han fet i es faran fins que algú no hi posi remei, en una clau clarament espanyola, regionalista i clarament espanyolitzadora. senzillament, és com una dosi diaria de morfina per a tot un poble que viu endormiscat pel seu poder de convicció i d’acceptació per part dels catalans ja que sempre hi ha sigut. en resum, detesto l’utilització que se’n fa i detesto el mal que ha fet i que fa al catalanisme en general.

    i una cosa tinc clara, els Països Catalans no seran lliures mentres la Vanguardia o no els recolzi o desaparegui i com que el segon no ho farà, haurem d’obligar-la a canviar!

    però de moment ni un euro més per aquesta colla de manipuladors espanyols!

  4. Ignasi, tot això que dius està molt bé, i en gran part hi estic d’acord. Si tinteressa el tema, el que pots fer és anar a http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=8692
    on hi ha un article d’Alexandre que diu exactament el que tu defenses, després mira els comentaris que s’hi fan; i si vols despres mira’t la opinió del Director del diari: http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=8695
    A veure que et sembla. El debat és molt interessant, i ens podriem passar hores discutint sobre el tema… Quan esteu tots una altra vegada al bar de la facultat ja en parlarem! ;)
    Un petonas, i a veure si votes!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s