Les 3 categories segons G. Orwell

Ja fa uns dies que vaig avançar en aquest mateix bloc que estava a punt de començar un llibre de l’any 1949 i de George Orwell que es titula 1984. Fins ara ja puc dir que la obra és força interessant i fa reflexionar –cosa que no es pot dir de tots els llibres–. Per fer-vos una idea, aquest llibre es pot entendre, tal i com apunta la contraportada, com una “obra d’esperit revolucionari en contra de qualsevol mena de totalitarisme que anticipava la imatge tan plausible com aterridora de la societat actual.” Ens explica una suposada situació permanent de manca de llibertats absoluta on tothom està sota vigilància i no existeix cap forma d’expressió individual: tot està controlat per l’Estat i pel seu aparell administratiu.

D’aquesta manera doncs, ja en un punt força avançat de l’obra –cap a la pàgina 195– Orwell ens representa un fragment d’un llibre prohibit per les autoritats d’aquell règim anomenat “TEORIA I PRÀCTICA DELS COL·LECTIVISME OLIGÀRQUIC per EMMANUEL GOLDSTEIN”. –aquest Goldstein és el líder de la suposada organització que ha d’enderrocar el règim repressiu i autoritari que fa uns anys que concentra el poder absolut–. Aquest manual en contra del Partit –en singular i en majúscules, ja que de partit polític només n’hi ha un– ens explica com es troba política, social i econòmicament el nostre món l’any 1984, i aquest Goldstein ens explica una teoria molt curiosa sobre la divisió de les classes socials durant tota la història de la humanitat –aquí és on se suposa que Orwell abandona la ficció i explica la seva visió del conflicte de classes:


“CAPÍTOL 1

La ignorància és força

Durant totes les èpoques que tenim documentades i probablement des del final del neolític, al món hi ha hagut tres categories de persones: les Superiors, les Mitjanes i les Inferiors. D’aquestes categories se n’han fet subdivisions de moltes maneres, que han dut innombrables i diferents noms. Les seves xifres relatives així com l’actitud dels uns cap als altres han variat segons l’època. Però l’estructura essencial de la societat no s’ha alterat. Fins i tot després d’enormes commocions i de canvis aparentment irrevocables, s’ha acabat restablint sempre la mateixa configuració. […]

Els objectius d’aquests tres grups són del tot irreconciliables. L’objectiu dels Superiors és quedar-se on són. El dels Mitjans és substituir els Superiors. Els dels Inferiors, si és que tenen cap objectiu (perquè és un tret permanent dels Inferiors el fet d’estar massa aixafats per les feines penoses i, per tant, de no ser conscients més que de tant en tant d’alguna cosa externa a la seva vida quotidiana), és abolir totes les diferències i crear una societat en què tothom sigui igual. Així, tot al llarg de la història, retorna una vegada i una altra una lluita que és la mateixa en les seves línies principals. […]

Com veieu, aquesta teoria no s’allunya massa de la doctrina socialista del s. XIX, encara que Orwell amplia a tres les classes que estan en conflicte en les societats. No obstant, encara que aquesta teoria del conflicte s’hagi pogut donar en alguns períodes de la nostra història –clarament en la Revolució Francesa de 1789, per exemple– crec que no seria extrapolable a la situació actual; i no perquè no cregui que no existeix el conflicte, ja que clarament existeix, sinó perquè crec que les tres categories de persones actuen d’una forma diferent de la que diu Orwell. Crec que seria més adequat de la següent manera: “L’objectiu dels Superiors és quedar-se on són. El dels Mitjans és substituir els Superiors i el dels Inferiors també.” És a dir: TOTS volem estar a l’extrem superior de la piràmide jeràrquica de la nostra societat, i en funció d’això, entre d’altes, decidim votar el partit que ens ajudarà més a assolir aquest objectiu.

Això em va fer pensar amb una conversa que vaig tenir ja deu fer més d’un any amb el meu professor d’història de 2n de batxillerat, en Josep Lluís Notari. Em va dir que tots volem ser com el que està per sobre nostre –adquirint hàbits i pautes de conducta dels rics: esquiar, el tenis, la cocaïna, etc– i obviar la realitat dels nostres inferiors –si és pobre que es foti– : totalment cert.

LA FRASE: “No hi ha cap possibilitat que, dins del nostre temps de vida, succeeixi cap canvi perceptible. Nosaltres som morts. La nostra única vida de veritat és al futur. Nosaltres hi prendrem part en forma de grapats de cendra i ossos esberlats. […] Només podem escampar el nostre coneixement d’individu en individu, generació rere generació.” GEORGE ORWELL, 1984, capítol VIII.


LA CANÇÓ: Scherzo No.1 In B Minor, Op.20, de Frédéric Chopin.

Advertisements

2 thoughts on “Les 3 categories segons G. Orwell

  1. Interessant reflexió la realitzada per el llibre, tot i que tens raó, lídia, potser ja no s’ajusta al nostre temps. El teu profe ja ho va dir bé: tots (uns més que altres, també s’ha de dir…) adquirim els hàbits de la gent “podent” per tal d’assemblar-nos el màxim possible a ells. Només cal veure com molta gent acumula propietats sense ni tan sols tenir calers per mantenir-les, com proliferen com bolets els crèdits que, al cap i a la fi, no són més que una manera de vendre somnis falsos. Un valor que crec que s’hauria de començar a potenciar és el fer valorar a la gent el que té i EL QUE POT TENIR, QUE ES VISQUI AMB EL QUE ES TÉ, NO PRETENDRE VIURE MÉS ENLLÀ DE LES POSSIBILITATS. Vivim en una societat, al meu parer, excessivament consumista (digueu-me típica… però és que ho veig així) i on ens creiem que tot es pot aconseguir fàcilment… després venen les hòsties, el no arribar a fi de mes i tot aquest tipus de drames quotidians…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s