Premsa lliure

Sempre he pensat que és bona la diversitat informativa dels diferents mitjans de comunicació –d’aquí la llibertat de premsa–. Ara bé, crec que el que vaig poder veure ahir amb els dos diaris més importants de nostre país –El Periódico de Catalunya i La Vanguardia–, crec que s’escapa una mica del que seria pura intenció informativa i independent. Vegin sinó els titulars de cada un d’ells; més il·lustratiu impossible:



Com en la majoria de coses, quan estem davant d’un mateix fet en podem treure moltes conclusions diferents. Això però, esdevé un problema quan les fons amb les que ens basem són d’una qualitat informativa més o menys semblant –aquest no és al cas, està clar–.

LA FRASE: “Demana’m un Martini amb llimonada, no un Martini amb llimona! Que un dia l’Agustí va demanar això últim i li van posar un Martini sol amb gel i un tall de llimona.” LÍDIA PELEJÀ

LA CANÇÓ: Minute Waltz In D Flat, Op.64 No.1, de Frédéric Chopin.

Anuncis

3 thoughts on “Premsa lliure

  1. Em sembla molt interessant el que planteges amb les portades d’ambdós diaris.
    Jo diria que davant d’un fet, cadascú treu les seves conclusions basant-se en unes idees polítiques(o partidistes).
    Això posa de manifest la magnífica “llibertat de premsa” de la que gaudim al nostre país. Una suposada llibertat basada en dir el que interessa als teus amics polítics i fonts de finançament obviant la realitat i el mateix concepte de llibertat.

  2. la llibertat de premsa avui en dia es la llibertat de dir el que los hi interessa als grups econòmics i polítics que cada diari té al darrere. més enllà de les diferencies que es puguin veure respecte a l’enfocament d’una noticia segons els hi interessa plantejart-ho, en el fons no hi ha kap diferencia de fons, los dos estan parlant de la mateixa cosa, los mitjans de desinformacio tots se basen amb la mateixa genda setting, tots te parlaran del mateix. bue… ia mos veie aviat lidia! auuu bones festes!

  3. Avui en dia és molt bestia el cas dels diaris. Està molt clar que cadascún respon a uns interessos partidistes concrets, i d’això no se’n salven ni els més rigorosos (inclús reconec que ho fa el diari q llegeixo habitualment, El país). Has comparat dos diaris que clarament van dirigits a públics diferents: El periódico va clarament dirigit a un públic de nivells culturals inferiors al que va dirigit La vanguardia. El primer no pretèn ser rigurós, simplement ser “popular” (o al menys jo ho veig així); el segon busca serietat i rigurositat, que el lector tingui un cert nivell de coneixements, si més no de cultureta general. Però tots dos pequen potser del mateix, tot i que potser el cas del periódico és més bèstia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s