No sigui cas

Ja fa unes setmanes que em va passar una cosa molt curiosa: estava buscant per les diferents llibreries i prestatgeries de casa alguna cosa per llegir. La gran majoria dels llibres que tinc –tant meus com dels meus pares– ja he tingut el plaer de llegir-me’ls, però tot remenant em vaig endur una sorpresa: entre dos best-sellers em vaig trobar un llibre força gruixut de color blau i blanc que es titula “Una política sense país”. Amb la meva sorpresa en veure que l’autor no era ni més ni menys que Francesc-Marc Álvaro. Vaig estar-me uns segons pensant què coi feia aquell llibre a casa meva, en una prestatgeria que en teoria m’havia de conèixer de memòria. El cas és que vaig començar a pensar i vaig acabar recordant que aquell llibre me’l va regalar el Genís un 23 de desembre de 2005, pels meus 17 anys, però el cas és que es va quedar abandonat i no recordava ni que formava part de la meva col·lecció.

Des d’aquell dia han passat moltes coses i no crec que hi hagi millor moment que ara per endinsar-me en aquest recull d’articles que dubto que em deixin indiferent.

He de dir que no començaré pas des de 0 amb aquest articulista: porto més d’un any seguint-lo a través de La Vanguardia. Ja se com escriu i quines són les sigles dels seu partit. No està de menys recordar-ho.

En general, com en la majoria de coses de la vida, cal tenir-les en compte en qualsevol moment si en volem treure algunes conclusions. No sigui cas que després ens estranyem per resultats no esperats degut a males interpretacions o lectures errònies.


LA FRASE:
[…] Todo eso se presenta a grandes distorsiones, interesadas la mayoría de las veces. Pero, si nos dejamos de miserias, volvemos a lo ya dicho: una literatura es una lengua y lo demás es accesorio.[…]” De l’article: Tan raros (en Frankfurt) como Amos Oz, Francesc-Marc Álvaro. La Vanguardia de dilluns 16 de juliol de 2007.


LA CANÇÓ: Nocturne, Op.27 No.2, de Frédéric Chopin.

Advertisements

2 thoughts on “No sigui cas

  1. Realment aquests de la brunete de CiUnión són la repera! El “señor” Francisco Marco Alvaro es defineix prou al fer aquesta afirmació en la llengua que la fa. Segurament aquest “señor” avui fa un any i un mes i un dia estava eufòric per l’aprovació del súper-mega-hiper-xulo nou estatut (aquell que segons CiUnión ens havia de fer més lliures i tal…), també és aquell que segurament xalarà amb l’entrada del nou ministre español de CiUnión al govern de la metropoli o és aquell que aquests dies va al Port de Barcelona davant d’un vaixell romanés recordant (b)vells temps amb Cambó, Eugeni d’Ors, Pla o Samaranch obedients cara al sol.
    Bé a mi m’és igual què pensa FMA, però tot aixó ho dic perquè el que pensi crec que ho ha de defensar amb coherència. Si és regionalista doncs molt bé igualment si és quintacolomnista tan fa.
    Això si, si us plau, amb coherència. El País desprès de 23 anys d’adormiment i distreccions puntuals, ho agrairà.

  2. jajaja. Pedro, amb l’estil de sempre… Després de l’adocrtinament Sala Martin i FM Álvaro, necessitaré una bona dosi de Pere Sàbat per desintoxicar-me!! ;)
    Merci pel coment, m’agrada diversitat d’opinons, que des de que l’Alex campa per EUA, aquest bloc està molt ensopit! :(

    Molts petons……. ah! i s’acosta el cap de setmana del 28 i 29…. FESTES MAJORS CAPÇANES 2007.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s