Magnèsia

Acabo d’arribar d’un assaig del grup de teatre La Tramoia de Capçanes i sempre em passa el mateix: primer em fa una mandra impressionant saber que he d’assajar un parell d’hores, però després, quan ja sóc al Casal i comencen a passar els trifàsics de whisky, de Baily’s i les fantàstiques botelles de 1/5 i 1/3 d’Estrella, ja no hi ha qui ens aturi.

Actualment estem repassant una obra que vam estrenar el 25 de desembre de 2006 a Capçanes i es diu “Magnèsia”. Com la gran majoria d’obres que estem duent a escena són d’un humor català pur i dur. Ara bé, a part de les estones de broma, també se n’hi poden entreveure d’altres una mica més “serioses”. Així doncs, a continuació us en mostro un fragment:

[GALANETTI és un jove revolucionari que ha segrestat Adelina, la Princesa del regne de Magnèsia. En el moment que MARIETTA –paper interpretat per una servidora– marxa del soterrani on està tancada la princesa, ADELINA i GALANETTI estableixen la següent conversa:]


GALANETTI: –(Que ja no pot més davant la melindroseria d’ella.) Adelina! Estàs punxant amb agulles verinoses el meu esperit. Tu saps que tinc por. Saps què viu aquest cor. I saps el que els meus llavis et dirien de tot el que sento al cor, si el cor s’hi veiés en cor. Però no. No goso. M’has enfonsat en un mar de tenebres on em tenen lligat els tentacles del dubte.

PRINCESA: -Quin dubte?

GALANETTI: -Jo he vist, aquests dies, néixer als teus ulls una llum que no hi era quan et contemplava embadalit a la sortida de palau, i he cregut que aquesta claror nova confirmava la il·lusió dels meus somnis impossibles. D’aquells somnis que em convertien en àcrata. El dubte és de sospitar si les teves mirades no seran un parany que em poses per aconseguir la teva llibertat, enganyant el meu amor.

PRINCESA: – Sí no la vull, la llibertat. I menys al preu d’una traïció als teus amics. T’ho dic sincerament, perquè jo no que no tinc cap dubte sobre la sinceritat dels teus sentiments, i em sento segura al teu costat.

GALANETTI: – I no tems les decisions del Consell Revolucionari?

PRINCESA: – Em consta que tu no permetràs que se’m faci cap mal.

GALANETTI: – Adelina… Si tot fos veritat! Però no. No és possible. Tot és un somni. Estàs tu molt amunt, i jo molt avall, perquè les nostres camins puguin trobar-se.

PRINCESA: – Per ventura no s’han trobat? Tu ets un home de sentiments nobles. Si vivim en nivells diferents, a la teva mà ha d’estar cercar-ne un que ens aplegui.

GALANETTI: – Ja hi ets al meu nivell. I ara què? ¿No veus que em deleixo per tornar-te al lloc d’on en mala hora et vaig robar? És un palau el lloc que et correspon. No en conec cap altre de millor, per emmarcar la teva bellesa… Adelina, tu has nascut per ser reina!

PRINCESA: – ¿No saps que per una dona no hi ha millor palau que el cor del seu espòs, ni millor regne que el de la llar de tots dos?

GALANETTI: – Adelina! M’enardeixes, m’exaltes! Digues què vols que faci, perquè en el negre horitzó del meu esdevenidor només veig brillar la teva llum i, com els infants perduts en les rondalles antigues, no encerto trobar la drecera que em porti fins a tu.

PRINCESA: – Encara no és el moment. Estàs encegat per les emocions que has hagut de suportar en tan poques hores. Tingues confiança en Déu i en tu mateix, però no sense precipitacions, que podrien enfonsar-te en un abisme.

GALANETTI: –Jo et vull creure. Et vull creure, Adelina, però no puc! ¿Enamorar-me d’una princesa i que ella arribi a correspondre el meu amor…? No m’ho crec! No puc creure-ho!

[…]

Així doncs, deixant de banda algun toc especialment cursi, no deixa de ser prou bonic.

LA CANÇÓ: Nocturne # 12 In G, Op. 37/2, de Frédéric Chopin

LA FRASE: “El drama de Piqué es que ha gustado más a los votantes del resto de partidos que a las bases del suyo.” FRANCESC-MARC ÁLVARO, de l’article “Fábula dels alquimista Piqué”, de La Vanguardia de 23 de juliol de 2007.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s