Ambivalències

No entendré mai aquesta ambivalència que ha caracteritzat a Convergència i Unió des dels seus anys en el govern de la Generalitat de Catalunya fins a l’actualitat: ser un partit genuïnament català, predicar un discurs nacionalista, alhora que voler continuar mantenint relacions amb Espanya, després de veure que la possibilitat de la creació d’un Estat Federal –a l’estil canadenc o suís, per exemple– és del tot inexistent.

Dic tot això degut a l’entrevista que va fer Vicent Sanchís el diumenge dia 26 d’agost al diari Avui al president Pujol:

[…]

“V. Sanchís: Fins ara ha parlat de Catalunya, però i la situació espanyola?

J. Pujol: De cara a Catalunya, de moment, malament. Fa com a mínim quaranta anys que jo no havia vist tanta hostilitat per part de la societat espanyola en general. Parlo de la societat, no del règim franquista.

Com s’explica això?

Per raons de fons i raons més accidentals. La de fons més important és que al conjunt d’Espanya no s’accepta el fet diferencial català. Ni que, consegüentment, Catalunya tingui idees ni projectes propis, encara que sigui en el marc de l’Estat. Això, que vulguem ser catalans en plenitud -no dic amb independència política, però sí plenament, és a dir, amb sentit, identitat i amb projecte propis-, els irrita. Hi ha èpoques que aquesta irritació pot veure’s esmorteïda circumstancialment, però n’hi ha d’altres que rebrota amb molta força. És el que passa ara.

[…]

I després d’això, Sanchís apunta una afirmació d’una lògica aplastant:

Per tant, és un problema sense solució, si no és que Catalunya esdevé independent.

Torno a dir que parlo en termes personals. En termes personals, he de dir que jo no he advocat per la independència ni ho faig ara, tot i que és possible que avui hi hagi més catalans independentistes que fa uns anys.”

Conceptualment, i amb tots els respectes al president Pujol, sóc incapaç d’entendre una argumentació d’aquestes característiques.



PS: A través del bloc d’Enric I. Canela he descobert una nova plataforma anomenada Plataforma per la Sobirania; tal i com apunta el seu manifest, aquesta declaració està més aviat enfocada per a mobilitzar tots aquells militants i simpatitzants de CDC, però també busca la complicitat dels d’ERC per començar a construir, tots junts, un Estat català sobirà i lliure. Jo ha m’he adherit a la plataforma. I vosaltres, a què espereu?



LA CANÇÓ: Concerto Para Piano Nº 1 Em Mi Menor, Op. 11 – Rondó: Vivace, de Frédéric Chopin.


EL FRAGMENT: “–I bé, l’hi diré amb tota simplicitat: l’amor, com la fe, és un arbre; el seu fullatge s’expandeix en ple sol i en ple aire lliure, però les arrels s’enfonsen en el fang. L’hi dic amb tota simplicitat: hi ha en nosaltres una duplicitat incomprensible i insuportable. D’una banda és l’aire lliure i la llum que ens criden, d’altra el fang de la terra. Vostè em preguntava si jo sabia què era estar enamorat; jo no ho sé, però vostè tampoc”. […] JOAN SALES, Incerta Glòria; pàgina 494, capítol VI de la tercera part.

Advertisements

14 thoughts on “Ambivalències

  1. Si Lídia. Massa ambivalències. Jo crec que algunes van ser vàlides abans del 1999, la mateixa ERC va estar d’acord al començament de la democràcia. Per a mi hi ha un punt clar d’inflexió, quan Espanya es nega a rellegir l’Estatut és a partir d’aquest moment en el que només queda un camí. La decisió clara de trencar amb Espanya.
    Espanya no acceptarà mai un estat asimètric, el mal menor, i per tant no deixa més que pas a una Catalunya independent.
    CDC va treballar anys creient que era possible un estat com el que existia abans de 1714, és l’error, si això no pot ser, el mal menor, oblidem camins intermedis, endavant la independència.

  2. No sé què t’extranya, és lo de sempre

    No et sona una cançó q fa…

    …han prohibit el vent pq no s’alci la pols que hi ha pertot i l’aire no esdevingui irrespirable…

    pos això

  3. Enric I Canela: de debò que espero que les noves fornades de les JNC facin donar un gir a la política de CDC. Crec que és la única esperança: ERC tota sola no farà absolutament res. Això que quedi ben clar.

    Albrock: hombre!! tu por aquí!! :D No saps la il·lusió que m’ha fet el teu comentari… Doncs sí, he parlat amb el Pere i el dijous faig cap a Vila: us vull veure als dos esperant-me a lestació com a bons nens… ;)

    Tinc moltes ganes de veure’t!

    Josep: Aquesta cançó de Brams és molt xula. :)
    Ara bé, repeteixo el que he dit a l’Enric: Sense CDC ja saps que és impossible arribar a ser lliures. Espero que això, finalment, no em recordi a una hipoteca.

    Salut als tres!
    per cert: al Priorat fa mooooooolta calor!! :S

  4. A través de la futura politòloga Lídia Pelejà t’he descobert Enric I. Canela.

    Estic content, en part, perquè la reflexió en clau sobre CDC comença a quallar en el sentit que finalment han vist que només hi ha una única sortida per traçar el camí.

    Sàpigues que t’enllaço!

    Un petó Lídia

  5. El discurs de blanc o negre no serveix de massa en el cas del president Pujol.
    Pujol ha sabut connectar com ningú amb la realitat política del país. I molts cops la realitat no és precisament com te l’has imagina’t.
    Ningú com l’ex president ha fet tanta mili en el terreny nacionalista. Per arribar al punt que arriba ell, potser cal haver recorregut trajectòries semblants.
    Pujol, masses cops, ha estat la veu de l’experiència. No la d’un frívol que no té cap recança en fer volar de coloms.

  6. Per cert, Lídia, espero que no oblidis els teus deures acadèmics. En Pujol seguirà així fins el final dels seus dies. Vull dir que pots ajornar aquestes coses fins que passin els teus exàmens. Amb això no hi juguis!

  7. Lidia,

    Semànticament, advocar, segons el diccionari IEC significa:

    advocar

    1 v. intr. [DR] [LC] Defensar en judici causes civils, criminals, laborals, etc.
    2 v. intr. [LC] Parlar en favor d’algú o d’alguna cosa.

    No té res a veure amb les creences, amb les idees, amb els objectius.

    Advocar és expressar.

    Si no he advocat mai per la moto o per un cotxe, no significa, ni molt menys, que estigui “en contra de”.
    Sense advocar-ne mai, me n’he comprat tres, de cotxes, al llarg dels darrers 20 anys.

    L’acció és una cosa. La que produeix resultats.

    L’advocació està formada, només , per paraules.Sense fets.

    I no són incompatibles, ni molt menys.

    I crec que el que importa són els fets, les accions que comporten avenços en el camí cap l’objectiu.

    En Havel no havia advocat mai per la separació entre Txèquia i Eslovàquia. I la va propiciar, ademtre i permetre. De manera admirable. I això sí que fa ser un fet, i que compta.

    El Pesident Pujol, entre d’altres virtuts, té la de l’expressió acurada, i empra paraules i expressions no sempre populars, però molt escaients. Es nota que coneix el diccionari.

    També va dir, i també a Vicent Sanchis, fa 17 anys, allò tant cert de que “Catalunya és com Lituània, però Espanya no és la URSS”, que li va comportar una de les campanyes de linxament mediàtic periòdic , sovintejades, dels mèdia de les Espanyes de parla i matriu castellana.

    La intel.ligència emocional, i l’estratègia, també són components decisius d’una acció política potent i de gran abast.

    Cordialment,

    Jordi

  8. Maiol Sanaüja:

    això de “futura politòloga” ho vec una mica massa lluny, encara: ens queden les millors pàgines de les nostres vides per escriure a la facultat… si, o si? ;)

    Espero amb molt d’entusiasme el dia 3 de setembre a les 15 hores…

    Un petó Maiol.

    Dessmond,

    Sí, està clar que el President Pujol té un recorregut amb el qual es pot permetre opinar més que ningú sobre el que pensa de les relacions Catalunya-Espanya… jo no sóc res al seu costat.
    Ara bé, això no treu que pugui pensar, a banda de tot el bo que va fer en el seu temps, “que ja ha arribat el moment de dir qui som, i que tothom ho escolti” (Martí i Pol). De dir prou. Crec que aquest és el moment, i Pujol ja ha fet tot el que estava a les seves mans (o gairebé). Aa és el nostre torn.

    Salutacions, Dessmond.

    PS: tranquil pel que fa a les meves obligacions estudiantils. Avui ja he estudiat un parell de temes de RRII. Merci pel recordatori, però!

    ;)

  9. CdC dificilment farà un pas independentista, tot i així benvingut sigui l’intent.
    Tot i que cal dir que no hi confio massa. CdC fins que no se separi d’Unión no podrà sobiranitzar-se i encara que ho fes fins que els empresaris de les empreses catalanes no siguin por-llibertat tampoc. I crec que va per llarg si tenim en compte que el Presi de la Caixa és de l’Opus i del PP.

  10. Jordi,
    primer de tot he de dir que m’ha semblat molt interessant la refelxió que has fet, de debò.
    Ara bé, i passant ja al que apuntaves al teu comentari, jo no estic del tot d’acord en això de que advocar “No té res a veure amb les creences, amb les idees, amb els objectius.”
    De debò creus que es pot no “atiar” a la independència però alhora creure-hi com a una opció a seguir o a contemplar? jo penso que si Pujol no es pronuncia a favor de la cració d’un Estat pròpi, és que no ho creu massa a la valenta. El que està clar, és que mai s’hi oposaria. Però aquesta linia la trobo massa ambigüa…
    estem amb el de sempre: la política “del peix al cove”. No em malinterpretis: si la vec mala fòrmula, però ja ens toca una mica més de decisió. Estàn bé els fets, però crec que en el nostre país falta una mica d’èpica…
    Pujol en el seu temps va fer en moltes ocasions el que calia, però en la meva opinió, va voler quedar bé massa sovint amb els espanyols… i tots sabem que els interessos catalans són totalment oposats al dels espanyols: O manes tu, o mano jo.

    En tot cas, tens raó amb això que dius de l’us del lèxic: és importantíssim. potser a mi, aquesta vegada, m’ha passat una mica per alt.
    Però en tot cas, crec que encara que Pujol no s’oposi a l’independentisme, fa massa poc del que podria realment fer.

    Salutacions cordials,

    Lídia Pelejà

  11. Benvolguda Lídia

    Dues coses,
    a)- Enhorabona per llegir a fons Incerta Glòria, per a mí una de les 3/4 millors obres en català.
    Em permeto, i perdona, suggerir-te, per a quan et vagi bé, la lectura de “Recalada”, de Raimon Galí, o les memòries d’en Galí.

    b)- Sóc dels convençuts de que ha fet més per la possible futura independència de Catalunya, J.Pujol amb la seva llarga acció política, que qualsevol altre polític o partit des de la mort de Macià.

    Jo, que em considero, per moltes raons i històrietes, com a “pujolista”, sempre he tingut clar, (m’ho van dir a casa) que ser nacionalista significa voler el màxim per a Catalunya, es a dir, una estructura d’Estat català, similar a Danmark, Països Baixos, etc., etc. I crec que com jo, molts milers de persones. Si no ho vols, hi fas esforços per intentar-ho no ets nacionalista.

    El terme “independentista” es molt modern, derivat de les teories del Psan. Per a intentar diferenciar-se del terme “nacionalista”, ja que es deien “internacionalistes”..
    Per exemple, Felix Cucurull, ACS, va escriure una monumental obra sobre la història -completísima, en 6 volums- del nacionalisme català sota el títol “Panoràmica del nacionalisme català (1640-1936), sense utilitzar mai la paraula independentisme, i ho era, com nosaltres.

    Finalment, matissar també aquest tó potser poc epic que s’ha aplicat darrerament al terme “peix al cove”.

    Sort d’aquests peixos agafats, perque després tenim un cove, amb forats, per on tornen a Madrid alguns dels peixos agafats fa anys. (Ley de la dependència,..).

    Potser sí, amb ulls d’ara que no heu pogut veure la Catalunya dels 60’s, 70’s, que trobeu que s’hagués pogut fer més….però ha estat un “miracle polític” tenir uns governs 100% nacionalistes durant 23 anys,no sucursalista, sense cap conseller, president o alt càrrec de confiança dependent orgànicament d’un partit espanyol. Des del 2003 , els fets demostren que ha estat tot el contrari.

    Però importa el futur.I l’objectiu final de la sobirania plena, de la independència de Catalunya, que, t’asseguro, està compartit íntegrament per tothom que es considera i actua, realment, com a nacionalista català.

    Amb més o menys èpica. Però sense subordinacions nacionals als espanyols o als francesos.

    Disculpa la llarga “perorata”.
    Salutacions molt cordials,

    Jordi

  12. Gràcies Maiol Sanaüja. Jo espero que qualli de veritat, de moment sembla, pel que vaig seguint que el nombre d’adhesions és molt alt, de gent diversa, molts militants de CDC i altres que no ho són.
    Cada vegada m’agrada menys emprar paraules sense una definició al costat. Certament Pujol és nacionalista, se’n defineix, crec, però al mateix temps diu que no és independentista. La JNC és nacionalista i independentista. Fa uns anys es diferenciava catalanista de nacionalista,quan jo era nen, catalanista era independentista. Ara emprem sovint sobiranista.
    La Plataforma per la Sobirania és independentista i molta gent s’hi aboca perquè no hi ha altre camí per mantenir la identitat de Catalunya. Diguin el que diguin els dirigents dels partits, només cval veure l’evolució en aquests darrers deu anys, a cada bugada perdem un llençol. Ni la gran esperança Zapatero, ni els fets i no paraules, ni el catalanisme social, ni el catalanisme de pluja fina, ni l’Estatut, res. L’Estatut podria ser vàlid, però depèn de la voluntat de Madrid i prou. Ho diu molt clar l’Alfons López Tena, que sap llegir bé les lleis. També era vàlid l’anterior Estatut i què. LOAPA de Felipe González, negativa a la relectura de l’Aznar. Com la dita castellana, “los mismos perros con distintos collares” . No en sé una de millor en català.
    Les platafomes, de CDC o d’ERC, seran el que vulguem que siguin. dependrà del suport que els hi donem.
    Sintetitzo, la paraula definitiva és independència, confirmem que tothom sap que és aquesta i qui s’hi apunta vol això, sense adjectius. Sumem plataformes i moviments que vulguin la independència, no ens dividim.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s