Incerta glòria, de Joan Sales

Finalment, i després de tres intenses setmanes, m’he acabat l’obra mestra de Joan Sales, Incerta glòria. No m’he proposat pas esprémer aquesta obra fins a la sacietat amb el munt de comentaris i fregaments que, aquestes darrers dies, he anat filtrant en aquest bloc: el llibre ben bé s’ho val.

En tot cas però, no pretenc explicar extensament de què tracta el llibre, sinó més aviat allò que n’he pogut concloure:

Com en qualsevol guerra, hi ha tants fills de puta en un bàndol com en l’altre; l’únic que en varia, pot ser, és el repartiment en les parts. Així doncs, és tant deplorable un règim dictatorial de caire feixista com les expropiacions i assassinats de gent honrada que no havia fet res més que treballar en la seva vida per part d’alguns anarquistes que lluitaven per “l’alliberament” del proletariat.

“La història –tal i com va sentenciar ahir un senyor ja gran del poble quan estàvem a la cafeteria on treballo– ha estat sempre escrita des d’un punt de vista determinat. I segons les èpoques, ens toca llegir-la des d’un o d’un altre; segons el que ens volen fer creure. I que ens volen fer pensar.”

Esperem doncs, ser prou intel·ligents i no caure en el judici fàcil de discernir entre bons i dolents sense una reflexió prèvia.

Parlant de la guerra, Joan Sales apunta el següent:

“Un dia que estàvem sols ella i jo a Santa Espina, vaig preguntar-li per què creia que havien vingut al front tota aquella gent tan variada, en Lluís, en Picó, en Soleràs, el comandant, el metge, tots, els nostres i els altres, els rojos i els feixistes. Ella em respongué, com admirada de la meva pregunta; “Deu ser per la causa suposo”. “La causa!” –vaig exclamar –, la causa en tot cas seria diferent en cada u… ¿però quina és la causa de cada u? No, no és per la causa; han vingut a crucificar-se. Els uns i els altres, els uns als altres. És la mateixa història en totes les guerres i és per això que de guerra n’hi haurà sempre, sempre, sempre. Perquè l’home, que va ser creat per asseure’s prop del foc en companyia d’una persona estimada, necessita no obstant crucificar-se […]

¿Qui els empeny? No pas la causa, que no la sap ningú, sinó la glòria, que la sent tothom. Però ¿quina glòria, Déu meu, quina glòria si ningú no sabrà mai el nom de tants soldats caiguts en tantes batalles? ¿La posteritat? Quina estupidesa. Si la posteritat hagués de recordar-se de tots els qui han escrit damunt la sorra… Fins els teus camarades més immediats els obliden passat un temps, […] Busquen doncs una glòria que l’home no pot donar; el que volen és crucificar-se. La guerra no té cap altre sentit, però aquest sentit ¡és tant gran! No hi ha sacrifici inútil, guanyi qui guanyi, perdi qui perdi. […]”


Ah, per cert: aquest senyor de qui us he parlat, durant la guerra, va lluitar a favor del bàndol nacional.

Li treu raó, aquesta anècdota sobre la seva persona?

LA CANÇÓ: Concerto Para Piano Nº 1 Em Fá Menor, Op. 21 – Allegro Vivace, de Frédéric Chopin.

Advertisements

6 thoughts on “Incerta glòria, de Joan Sales

  1. Quan passejo per una llibreria i veig tota la profussió de llibres, sovint meres frivolitats, sobre la guerra civil, recordo que per entendre el gran drama dels trenta-quaranta cal llegir Incerta Glòria, una de les millors novel·les de la literatura catalana. A més de la crònica d’una profunda desfeta d’una jove generació, és una immensa lliçò d’escepticisme i de serenor alhora d’analitzar el conflicte, les seves misèries i les seves tragèdies.

    Per cert, Joan Sales va lluitar al bàndol nacional… català, format a l’escola de Guerra de la Generalitat, va lluitar a la divisió Durruti i a la divisió Macià-Companys. Es va exiliar després de perdre aquesta guerra crua i cruel que ens va retratar amb tanta genialitat sincera.

    Per cert, et recomano “Cartes a Màrius Torres” del mateix Joan Sales. Complement excepcional a la lectura d’aquesta gran obra.

  2. Ja coneixia una mica la trajectòria de Joan Sales, però gràcies en tot cas per l’apunt.
    Merci també per la recomanació del llibre. A Incerta Glòria ja fa referència a Màrius Torres en una de les seves frases en l’inici dels capítols: “I tota vida és camí de soledat” Màrius Torres [capítol IV de la tercera part] Molt bona, per cert.

    Gràcies pel comentari.

  3. Ja et vaig dir que valia ben bé la pena, el llibre. Una brutalitat. No s’entén com no és obligatori a les escoles. En fi.
    Permet-me que et digui, en qualsevol cas, que si bé és veritat que “en qualsevol guerra, hi ha tants fills de puta en un bàndol com en l’altre”, tampoc no hem d’oblidar que en general hi sol haver un bàndol que (almenys de forma genèrica) sí que és “més” fill de puta que l’altre.
    Això que quedi molt clar, perquè cal efectivament recordar totes les accions nefastes i assassines de l’anarquisme i del comunisme, però sense treure les coses del seu lloc i sense equiparar-ho mai ni a l’alçament feixista ni al posterior règim dictatorial. No és pas exactament el mateix.
    Salut

  4. Lídia, gràcies per la teva doble resposta. Et llegiré i t’afegeixo al meu bloc com a enllaç.

    Endavant amb la lectura del recomable llibre d’en López Tena. L’acabo de devorar i és molt útil.

    Sort!

  5. Joan Arnera,

    Si, amb això que no en quedi cap dubte: està claríssim quin va ser el bàndol que es va aixecar en contra del govern legítim espanyol… Però, per si no ha cedat del tot clar, només volia apuntar una idea que Sales també comenta al llibre: molta gent es va veure en un bàndol o en un altre moltes vegades per coses alienes totalment a la política: dsiputes familiars, atzar, lloc de naixença, etc. No és pot fribolitzar i parlar d’un ex-combatent feixista com un assassi i traïdor, sense saber que el va portar a fer el que va fer; i de la mateixa manera al bàndol republicà.
    En el cas dels pobles petits com és el cas del meu, capçanes, he de dir que les disuptes venien ja de feia molt temps.. i no parlo d’una gemeració ni de dos, sinó de segles sencers.

    Merci per comentar Arnera, la puntualització que has fet es molt important.

    Joan Safont:

    Doncs gràcies per fer el link. Ens llegirem mútuament, doncs.

    Salut per als dos Joans!

  6. Lídia Pelejà: Aquests dies, a les “golfes” (ja saps que és un estudi però jo en dic així del tercer pis de casa jejeje) amb el pare hem trobat un tresor… Es tracta del llibre d’Incerta Glòria, de Joan Sales, en la segona edició! Una passada en serio ;)!

    Joan Safont: Ens anem trobant per tot arreu eh?? :P Així m’agrada, recomanant bona lectura (Cartes a Màrius Torres) i donant contextualitzacions molt bones. Salut company!

    Joan Arnera: Més del mateix, ídem com l’altre Joan, aquest però Safont. Com a Arnera, dir-te que estic d’acord també: “caldria que el Catalunya sota Espanya es llegís a les escoles”… la millor fàbrica d’independentistes de la precocitat a la consolidació generacional :P!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s