Paral•lelismes (més o menys). Segona part.

Mira que arriben a ser imbècils. Quines ganes de donar arguments als nacionalistes espanyols –véase PSOE i PP– per continuar robant els nostres impostos. Sí, sí: aquells que tenen viatge d’anada però no de tornada a la metròpoli del regne.

A qui se li ha acut cremar una imatge amb el retrat dels reis espanyols?

Segurament, els arguments que porten a aquest/aquests col·lectius a fer un acte com el d’ahir no són moralment reprovables, però tornem a estar al de sempre: com vaig dir en el post d’ahir “penso que en general i en tots els aspectes de la vida, són tant importants els arguments com les formes.” Doncs això.

Una de les coses que vaig aprendre del llibre d’en Xavier Sala i Martin, Economia liberal per a no economistes i no liberals, va ser que no n’hi ha prou amb les bones intencions per a resoldre problemes –en aquell cas en Sala es refereria a les mesures proteccionistes dels Estats per tal de frenar la globalització–. Poden ser actuacions del tot ben intencionades però a la pràctica acaben, moltes vegades, fent més mal que bé.

Doncs més o menys el mateix amb aquests grups “ultraindependentistes”: les causes poden ser del tot dignes, però aquest argument no pot servir per donar arguments a qui ens vol eliminar com a país i com a realitat nacional.

LA FRASE: “El president Montilla aposta obertament per la sobirania, per la independència i per la nació catalana.” DANIEL SIRERA; L’ha dita grossa; AVUI, 13 de setembre de 2007.

LA CANÇÓ: Simfonia n.40 v G-molu K 550 – Allegro Assai, de Wolfgang Amadeus Mozart.

Advertisements

3 thoughts on “Paral•lelismes (més o menys). Segona part.

  1. Ja havia comentat alguna vegada no? Jejeje. Jo també trobo excessiu això dels reis, però també trobo una mica absurd que suposi pena de presó de fins a 2 anys. Tanta llibertat d’expressió però la corona és intocable. Com allò del Jueves. Aisss! Un petonet wapa!

    PEr cert, la Núria ja és aquí!

  2. En aquest punt no estic del tot d’acord amb tu.
    Crec que la crema d’unes fotos dels decendents de Franco és un acte que no trobo despreciable. Ara bé el que no m’agrada és l’estètica “kale borristica” que es va donar, ara bé totalment d’acord amb la crema de les fotografies.
    Amb la crema de les fotos el que s’aconsegueix és posar altre cop tot el tinglado judicial espanyol a la defensiva disparan a tot i a dret contra els manifestants i contra Catalunya negan la llibertat d’expresió…. Es posa en evidència España.

  3. Sí que és cert que no són formes, que són ganes de provocar i que dóna arguments per carregar contra Catalunya (no ens oblidem que quan es critica les crítiques les reben innocents i culpables) però bé, es posa en evidència per enèsima vegada, com diu la irene, la “immunitat imposada” cap a la corona, sembla com si fos intocable, és cert que hi ha una censura desmesurada cap a ells. I no ho trobo del tot correcte. Al cap i a la fi estem en una democràcia, no? I mentre no es perdi el respecte… (que en aquest cas no va ser així, però en altres casos…).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s