Crònica d’un sopar

La primera impressió va ser del tot sorprenent: tot just arribar a l’estació de tren de Badalona, en Maiol Sanaüja i jo vam topar amb una dona que ens va preguntar on era el carrar Sant Francesc d’Assís. Aquesta portava sota el braç el llibre Catalunya sota Espanya. L’opressió nacional en democràcia. Era ni més ni menys que la Sílvia Martínez, d’Indústies i Caminars.

Vam decidir anar tots junts fins l’Espai Sargantana. Després de fer unes quantes preguntes vam aconseguir trobar el carrer que buscàvem.

Allí vam esperar-nos una curta estona fins que van arribaren la resta de comensals: la meva sorpresa va ser en poder veure, de carn i ossos, molta de la gent que havia tingut un primer contacte a través de la xarxa: entre d’altres l’Odalric, que vaig conèixer després que em tractés de maoista, així, sense més ni més, per un comentari a un bloc. Molt interessant el seu discurs liberal, per cert. I ho dic molt seriosament.

En tot cas, després vaig tenir el plaer de conèixer a l’organitzador de la trobada, en Dessmond, i en mateix Alfons López Tena.

Va passar una bona estona abans no vam seure a la magnífica taula que ens tenien preparats a l’Espai Sargantana: devíem ser a la bora de 25 persones. Entre d’altres, Xavier Mir, Josep Sort, Joan Safont i l’Avi.

Després ja vam seure, i per sort meva, ho vaig fer molt a prop del convidat d’aquella nit, i que aquest fet no va fer que em perdés cap detall dels que va apuntar durant tota la vetllada.

Van ser dos hores llargues de tertúlia i discussió política: vam tractar del seu llibre, però tenint en compte la nova creació del Cercle d’Estudis Sobiranistes, la conversa va girar en gran mesura, en aquest afer de l’actualitat política del nostre país.

Va haver-hi estones per tot: reflexió, debat, rèpliques… però també d’humor. Algunes coses que van apuntar els membres assistents al sopar, i també algunes del mateix Tena, van fer esclatar a rialles a tots els presents.

Si he de fer un balanç, aquest rotundament va ser del tot positiu. Des de l’organització fins tota la gent que hi vaig trobar. Ara bé, està claríssim que des d’una taula a un restaurant no es canvia el món. La feina es fa a tot arreu, per exemple, des del Cercle d’Estudis Sobiranistes, però també, i entre altres llocs, a la xarxa.

Potser des d’un espai de reflexió tant humil com aquest bloc –i ara ja parlo a nivell personal– no faré que Catalunya esdevingui un país lliure en el seu conjunt; però si que aquest espai pot ajudar a forjar arguments més o menys sòlids, que ens facin cada dia, i de forma individual, una mica menys esclaus. Una mica més lliures.

Un sopar per recordar, sens dubte.

LA FRASE: “Una cosa és ser socialista, i l’alta ser imbècil”. BERNAT BOMBÍ.

LA CANÇÓ: Simfonia n 39 en mi bemoll M, K. 543 – Andante Con Moto, de Wolfgang Amadeus Mozart.

Advertisements

9 thoughts on “Crònica d’un sopar

  1. I tant que sí. El nostre gra de sorra particular és important. I si hem d’esperar que la ‘feina’ ens la facin els polítics, no ens en sortirem.

    Confio que el Tena i la gent del Cercle faran una molt bona feina,

  2. El que cregui que ell pot canviar el món, no és res mé que un ilús.

    En canvi, el que cregui que entre tots podem canviar el món, aquest si que podrà fer tot el que es proposi, peró sempre que sigui la societat i no només un individu el que es posi a treballar.

    La societat és tan o més important en la lluita per la creació d’un estat català lliure i sobirà que la classa política i, de fet, és gràcies a aquesta societat que els polítics ara parlen de la sobirania d’aquest país, com mai ho havien fet.

    per tant, que cadascú posi la seva suor per tal de moure entre tots aquesta societat i fer-la avançar cap a una llibertat i una igualtat real i no parcial com passa actualment.

  3. Com bé diuen algun comentaris qui s’ha de moure és la societat en general i no pas una petita part de persones.

    Això és difícil, no impossible.

    Ja he llegit “La Frase” xD

    Apa,

    salut!

  4. Hola Lídia,
    Estaràs en mi que al voltant d’una taula si han fet gran tractats i grans negocis.És un començament i si es van fent taules la gent s’anirà despertant del letargi, n’estic segura.
    Una abraçada

  5. Jo crec que, entre d’altres coses, vam aconseguir que el convidat s’ho passes molt bé. Crec donar corda en aquest sentit ja ha valgut molt la pena.

  6. Si Lídia, amb persones com tu, i altres que escriviu, sense sectarismes i treballant tots en un mateix sentit potser si que ho aconseguirem, però voldria fer una reflexió en català, valgui la redundància per en Marc. Els polítics no són gent especial, són com tots nosaltres, ni pitjors ni millors, és una professió com una altra. Són una part de la societat que un dia, la majoria, eren allà. Per exemple, un que sortia de la JNC o o de la JERC, sense experiència, que potser seria passant en un despatx d’advocats, es va trobar de cap de gabinet d’algun conseller nouvingut. Després puja, vocació? qui sap. O un funcionari, honrat, més o menys gris o brillant. La majoria no són pujols, maragalls, tarradellas, per citar alguns significats. I la diferència es nota. Els polítics, per pròpia supervivència, faran el que nosaltres vulguem. Aquesta és la força del Cercle, de les plataformes, etc. Menystenir els polítics no és bo. S’ha de lloar el que està bé i criticar el que està malament.
    Per què són ambigus els polítics? Perquè no senten que d’altra forma podran aconseguir res. Algú creu que en Carod-Rovira, per exemple, no actuaria d’altra forma si cregués que pot assolir la majoria? No ho defenso, simplement dic que no són pitjor que nosaltres. L’idealisme, malauradament, acostuma a exhaurir-se amb els anys.
    La meva opinió: Ho hem de fer nosaltres amb els polítics. Els donarem força. Sols tampoc ho farem.
    Disculpes per la llarga filosofada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s