Debat de política General al Parlament de Catalunya -entre d’altres-

Avui ha estat un d’aquells dies en els que si t’aixeques pel matí i t’expliquen el que faràs al cap de poques hores, no t’ho empasses ni de conya. La cosa ha anat més o menys de la següent manera:

Després d’acabar la classe de Dret Local a les 12:00, en Guillem Carol m’ha comentat que aniria al Parlament de Catalunya per veure el debat de Política General al Parlament de Catalunya. He fet una trucada i per raons varies, hi he acabat anant amb ell i una acreditació sota el braç per veure l’acte des de la Tribuna del mateix Parlament. Em estat una estona fins que no hem entrat a la sala on el President ja feia estona que estava fent el discurs, ens em ubicat al darrera, drets davant de la secció de premsa, però vist el ritme del President, hem acabat optant per seure a la mateixa secció de premsa de la cambra. Pel que fa a mi, m’he localitzat a bon lloc –pel que fa a visibilitat– però no tant pel fet que tenia als meus dos costats dos periodistes dels diaris ABC i La Vanguardia. Era divertit veure de quina manera prenien nota cada una de les parts sobre el mateix afer.

En tot cas, i després d’escoltar i tastar l’ambient de l’hemicicle –he pogut veure a Francesc-Marc Àlvaro, Iu Forn, Marçal Sintes…- he anat a veure una veïna del meu poble, Capçanes, al despatx en què treballa al Parlament i després d’esperar uns mintus, ens ha fet una visita per gran part de les instal·lacions: despatxos, passadissos, sales de premsa… ens ha explicat algunes interioritats de l’edifici, i tot passejant, hem pogut veure en directe els companys de Minoria Absoluta de RAC1 que estaven fent el programa des d’una de les sales de l’edifici–s’ha de dir clarament que han estat més divertits els cinc minuts en els que he pogut escoltar els cracks de la ràdio que no pas tota l’hora del discurs de Montilla–.

Em acabat la visita i em anat a dinar al restaurant del Parlament. Dos plats i postres – i allí, com bé sap el company Guillem, m’he promès no dinar mai més amb ell: és una creu, i de les grosses –hehehe–. Tot just al sortir però, ha vingut el més sorprenent del dia:

Estàvem a la sala dels passos perduts, i tot d’una, un home em veu i em saluda efusivament. Em pregunta tot seguit que què és el que hi feia allí. Al cap d’un moment lligo caps: un altre veí de Capçanes. Però aquest amb la meva exagerada sorpresa: no sabia que es dediqués a la política. Després hem intercanviat quatre paraules, i tot seguit ens em acomiadat. Amb en Guillem em baixat l’escalinata principal del Parlament, i quan hem arribat a la porta de sortida, ens tornem a trobar al mateix senyor, però aquest cop acompanyat. ¿Sabeu de qui? Doncs del mateix Conseller d’Habitatge, en Francesc Baltasar. El meu veí em pregunta si coneixia el Conseller, i en dir-li que no –en persona, és clar– tot d’una li demana si es pot apropar i li diu al Conseller: “mira, aquesta noia és del peu poble, Capçanes. Estudia Ciències Polítiques a la Pompeu i toca molt bé el violí”– i jo pensant: “flipa!”. Ens em encaixat les mans, li he dit quatre paraules i al cap d’un moment amb en Guillem ens em acomiadat davant mateix de la mateixa porta del Parlament del Conseller i de la resta de persones que estaven al seu voltant i ens em encaminat al Parc de la Ciutadella, cap a l’escultura d’en Llimona. Després de caminar uns minuts, m’he acomiadat del meu acompanyant davant de l’Arc de Triomf, i he tornat caminant tot ruminat l’impressionant dia que he acabava de viure.

Doncs això, que si m’ho expliquen no m’ho empasso.

LA CANÇÓ: Simfonia número 36 en do M, K.425 “Linz” – Presto, de Wolfgang Amadeus Mozart

Anuncis

5 thoughts on “Debat de política General al Parlament de Catalunya -entre d’altres-

  1. Compte amb les enlluernades, Lídia. Al Baltasar, per exemple, li podries preguntar si ara ja recorda, de quan era alcalde, aquella vegada que es va “descuidar” de pagar un cotxe en un concessionar. I si se’n recordés, a veure si té temps per anar a pagar-lo… que encara l’hi esperen (la història és ri-go-ro-sa-ment certa, i la sap força gent)
    Apa, doncs això, compte!
    Salut

  2. Joan Arnera,
    gràcies per l’aclariment, és ben cert el que dius sobre això dels enlluernaments. Ara bé, això no treu que no em faci il·lusió que em presentin a un dels consellers del govern. No passa cada dia, que diguem, no?
    I pel que fa això del cotxe, no ho sabia pas… hehehe.

    Salut!

  3. Wal.la nena quin nivell… a segon de polítiques i ja “codeandote” amb els parlamentaris… jejeje, m’imagino la il.lusió tan tremenda que et deu haver fet.
    Una abraçada

  4. Al començar l’entrada pensava “mira que són masoques aquests dos per anar a escoltar un discurs d’en Montilla…”, però vista la seqüència dels fets penso que valia la pena l’excursió!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s