Colominas, Gaziel, Requejo, Tena.

L’altre dia llegia un article publicat a l’AVUI, de Joaquim Colominas, que es titulava Un nou horitzó nacional.
Després de llegir l’article en qüestió, i en veure que no m’havia quedat clar el que hi havia llegit – o això em pensava– vaig decidir, repassar un per un els arguments que s’hi podien extreure.

En síntesi, Colominas ens diu que Catalunya pateix un greu problema de desorientació nacional i després ens apunta que “arribats a aquesta situació de frustració, havent complert tots els processos legalment previstos, apareixen múltiples plataformes independentistes. És lògic, natural i sa que surtin” –fins aquí res a dir, totalment d’acord–, però continua la seva argumentació etzibant una altra cosa ben diferent:“mentre no ens expliquin com s’ha d’arribar a la independència, cal fixar un nou horitzó (!) a mig termini que ens permeti avançar nacionalment. Un nou horitzó, tot i ser molt complicat, sigui més realista. Sense deixar de tenir present com a estació final de trajecte la independència, una etapa que ens hi pot apropar és la transformació de l’Estat espanyol com un Estat clarament plurinacional, com el que és en realitat. És a dir, un Estat que des d’un punt de vista institucional, legal reflecteixi el caràcter plurinacional de l’Estat.” […]

De debò que em faig creus que encara hi hagi intel·lectuals que defensin com a camí viable cap a la independència un pas intermedi d’un Estat federal espanyol. Una cosa és l’exigència de millors recursos i/o noves competències, però transformar Espanya amb en estat tolerant amb les minories nacionals? No gràcies. No m’agrada perdre el temps.

¿No ha quedat prou calar durant aquests últims mesos que, tal i com va dir Gaziel “guanyarà l’Espanya «blanca» o l’Espanya «roja», però l’una i l’altra, per irreductibles que semblin, les uneix, ja des d’ara, un sentiment comú: l’aversió que ambdues tenen al «fet diferencial» de Catalunya, i la voluntat fanàtica d’anorrear-lo.”?

I si encara no ha quedat del tot clar el que vull dir, recomano la lectura del tot instructiva d’Alfons lópez Tena Catalunya sota Espanya. L’opressió nacional en democràcia; i si el que es busca és un article més breu, quedeu-se amb el de Ferran Requejo del 25 de juliol de 2007, publicat al diari La Vanguardia que es titula “Catalunya global y liderazgo” –en vaig fer un petit resum al meu bloc–.

No serà per falta d’arguments d’autor. Vàlids.

LA CANÇÓ: The Nutcracker Suite, Op. 71A – 10. Waltz Of The Flowers, de Peter Ilyich Tchaikovsky.

LA FRASE: T-Sud = T-5 de Barajas, de Ramon Tremosa i Balcells.

Anuncis

6 thoughts on “Colominas, Gaziel, Requejo, Tena.

  1. Completament d’acord amb aquest post.

    Només cal recordar que tots els intents que s’han fet de canviar Espanya desde Catalunya han estat un fracàs i han topat amb la “cerrazón” espanyola.

  2. Pel que he vist en l’article Requejo, el nostre estimat professor comença a abandonar les seves idees i aspiracions federalistes per anar a més.

  3. Simplament dir als intel.lectuals que defensen l’establiment d’un estat federal que s’apliquin el que va dir ZPopins durant el cap de setmana passat (en aquest cas dirigit als federalistes) “se han equivocado de país, de continente y de siglo”.
    El país de què parlen és una suposada Espanya, però de España “sólo hay” una i aquesta´pretén ser nacional.
    El continent on el federalisme segurament és més fort és America on els USA en són un exemple.
    De segle també s’equivoquen, després de malgastar 100 anys tot el segle XX, de la nostra història amb l’intent de fer d’Espanya el nostre estat ja és hora que amb el segle XXI, tot just començat, iniciem el procés cap a la democràcia i la llibertat.
    Prou retòrica passada, que per perdre el temps amb tomteries ja hi ha dret local!

  4. Lídia,
    Tens tota la raó, però vigila que Ferran Requejo va publicar l’article a La Vanguardia. Deixant la broma, l’estat federal és impossible a l’Estat i indesitjat per mi. Què sria l’Estat federal? La federació de Múrcia, la de Cantabria, la de Catalunya, etc. Res dona, això no serveix per a res. No perquè una federació no sigui un sistema útil. De confederacions, amb permís de Suïssa ja no en queden. Els espanyols no són alemanys, pel bo i pel dolent.
    El tema és com arribem a un trencament amistós. I a l’aguait. Avui ja hi ha hagut canya a la UAB i els poders fàctics esperen.

  5. Ja saps que passa, Lídia, amb tota una sèrie d’intel·lectuals convergents. Que la independència, en realitat, els espanta d’allò més. No a tots, gràcies a Deu.

  6. Litu,
    moltes gràcies pel teu comentari. El que dius és d’una lògica aplastant: no se com que encara no ho pensem tots.

    Andrew,
    si, d’això ja en vam parlar al post en qüestió. Va ser molt interessant, per cert. Dels més productius que recordo! hehe

    Pere,
    Si, en ZPopins, té la gran sort -o desgràcia-, com tots els polítics, en saber adaptar el discurs segons el públic. Està clar que això és inviable, però es que quan es volen defensar, alhora, els interessos dels espanyols i dels catalans, es pot veure com la cosa perd aigua per tots costats. és irreconciliable.

    Enric I Canela,
    un petit apunt al teu comentari, si em permets:
    Vaig fer el treball de recerca de 2n de Batxillerat sobre els casos federals de Suïssa i l’Autonòmic d’Espanya, i com que en petita mesura conec el tema, faré un insis al que has apuntat:

    1)Pel que dius això de la possibilitat en convertir Espanya amb una suma d’estats, per exemple, l’Extremeny, el murcià, el Català, etc…
    No tindria perquè ser així: un Estat es pot articular asimètricament, és a dir, en que no tots els territoris del mateix tinguessin una mateixa igualtat jurídica. Aquest és el cas de Canadà, per exemple.
    Amb això vull dir que es pot articular un Estat federal amb la única diferenciació pel que fa a territoris que es consideren nacionalment diferents. es a dir, podria, simplement, haver un Estat Basc i un de Català. La resta sota el domini castellà. -ja no parlo del país Valencià ni de Galícia. Això ja seria massa llarg.-
    Però com ja hem anat veient, i com molt bé dius tu, és impossible aquesta articulació: el café diuen que ha de ser per a tots.

    2) pel que dius en el cas de Suïssa, he de fer també un apunt:
    En la seva constitució parlen literalment d’una “Confederació d’Estats”. Però aquest és un terme anacrònic. Realment, si ho estudiem detingudament, aquest concepte ara s’etèn com a federal simètric.

    Doncs això, però si t’interessa -o en general us interessa el tema- us puc enviar per correu el meu treball de Recerca de fa un any i mig.
    El títol, perquè se’n feu una idea, és: “Un estudi comparatiu entre un estat federal simètric i l’estat de les autonomies d’Espanya.”

    Carles,
    doncs jo tinc l’esperança amb els convergents, què hi farem. No depen excluisvament d’ells que el país vagi millor, però no hem d’obviar que són mes d’un milió de persones.

    merci pels cometaris!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s