El preu de ser catalans: abaixar-nos els pantalons.

Ahir per la tarda a Arenys de Munt va tenir lloc la presentació – col·loqui del llibre El Preu de ser catalans, de l’escriptora Patricia Gabancho; i que va comptar amb la presència i participació del blocaire Maiol Sanaüja, i que va compartir amb la mateixa autora.
L’acte va durar gairebé dues hores, en les quals es van poder tractar molts temes relacionats amb al llibre –cultura, llengua, identitat, etc–, alhora que temes estricament més polítics.
Però com era de suposar, l’acte va centrar-se en la qüestió lingüística com a eix fonamental que vertebra la nostra societat. En aquest sentit doncs, es va analitzar el tema lingüístics des d’una vessant actual, com en els casos recents de la poeta Cristina Peri Rossi, el tractament del català per part de les Universitats, i també el cas de la jutgessa del cas Isanta, en el que es va prohibir l’ús de la llengua catalana.
D’aquests tres exemples doncs, en parla Pilar Rahola en un article a l’AVUI titulat Català, idioma inútil. L’article aquest apunta una cosa que també va dir la Patrícia Gabancho en unes altres paraules, però amb el mateix fons: “La polèmica sorgeix perquè el català és un idioma feble, desemparat per les lleis, malgirbat políticament i menysvalorat socialment. I aleshores, quan es fa un sol gest de protecció, ens cau al damunt la marabunta.”
I per altra banda la Rahola apunta una altra cosa en relació a la nostra llengua en les Universitats: “Parlem d’universitats, parlem de coneixement superior, i parlem de domini lingüístic. Doncs no. Cuita corrents a demanar perdó, a dir que no farem cap examen, que només aconsellem –això nostre no és un país, és una ONG–, i que tothom té dret a parlar en l’idioma que vulgui. És a dir, els catalanoparlants, a fer-se fotre, també a les universitats catalanes. […] No cal dir que els arguments són els clàssics: no ens poden tancar, com un país obert…, tan obert que estem ben oberts de cames.” Així ens va.

LA CANÇÓ: The Nutcracker Suite, Op. 71A – 10. Waltz Of The Flowers, de Peter Ilyich Tchaikovsky.

Advertisements

3 thoughts on “El preu de ser catalans: abaixar-nos els pantalons.

  1. Lídia,
    Ja veus com va la cosa al sistema universitari. L’Estatut és paper mullat. La llei de “bases”, la LOU no deixa marge de maniobra. Qui paga no mana. Alguns vam lluitar, però cam ja he comentat altres vegades, la manca d’acords previs entre els nacionalistes al Congrés no va deixar gaire possibilitats. Una mostra més de la necessitat d’acords. espero que algú, a banda del que jo pugui dir i fer, faci pressió per tal que la llei de la Mem`roia Històrica no s’aprovi sense els papers de Salamanca a casa.

  2. Hola! Tot i que el meu idioma matern és el castellà, jo també defenso el català a les universitats, ja que són un ens de representació i sobretot de foment de la cultura catalana. Si no és des d’àmbits com l’ensenyament, des d’on volem difondre la nostra llengua? D’altra banda, jo no trobo que el català estigui tan menyspreat a Catalunya, però sí que cal una embranzida. Suposo que no et sorprendrà aquest comentari, Lídia.

  3. Irene,
    El problema no és la foto fixa sinó les tendències. El català teòricament ha pujat, però una anàlisis fina et demostraria que la tendència és a la de recular. El canvi dela llengua en que “pensa” el professorat ha canviat i el nacionalisme ha disminuït. Si a sobre li afegim una invasió en alguns àmbits d’estudiants de fora, anem malament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s