Correlacions (més o menys)

Si he de parlar sincerament del llibre Maquiavel en democràcia d’Édouard Balladur, he de dir la lectura d’aquest llibre, per ser del tot rigorosa, s’ha de fer sense tenir pressa per acabar la lectura: crec que és d’aquelles obres que s’han de compaginar amb d’altres per tal de ser del tot enteses, o si més no, per treure’ls-hi el màxim rendiment. Aquest però, per molt que em pesi, no ha estat el meu cas. –espero d’aquí uns anys rellegir l’assaig i descobrir detalls que se m’han escatat– Ara tampoc es penseu, tal i com es diu col·loquialment, que amb aquesta lectura no he rescat bola; no és això!

El que si que vull fer és reproduir cinc fragments que em resulten del tot sorprenents, perquè em recorden enormement a cinc personatges polítics del nostre país.

“esdevenir inoblidable per mitjà del silenci és un art difícil. Sols poden intentar-ho els polítics als quals la seva acció passada confereix una reputació i el silenci dels quals pot semblar que té molta significació. Per regla general, demanar a la societat la seva confiança obliga a dir-li amb quins objectius; almenys si es desitja realment el poder.”

Capítol VIII: quin sentit té l’acció: p. 124;

“cal escollir una fidelitat, és a dir, tenir una convicció ferma, un pensament constant, repetir-se, dir sempre la mateixa cosa amb obstinació, recordar sense descans sobre quins principis es basaria l’acció que cal posar en pràctica. És així que el poble sabrà a què atenir-se. Qualsevol vida es construeix sobre algunes intuïcions fonamentals, sovint aquelles de la joventut que confereixen a la personalitat la seva identitat singualar. Canviar-ho no és propi dels destins reeixits.”

Capítol VII: Durar: p. 107;

“el polític parla i actua de manera que la gent cregui en ell i que, convençuda de la seva sinceritat, confiï en allò que diu. Aquesta confiança, a la llarga, pot comportar la decepció entre els ciutadans, la sensació que se’ls ha aixecat la camisa. Llavors, tan aviat serà rigorós amb el polític i li retirarà el suport, com fatalista, abaixarà el cap, convençut que dir la veritat i complir les promeses no és compatible amb la conquesta i l’exercici del poder. Si es tracta d’una causa que no li arriba al cor, s’hi resignarà; si, en canvi, el commou, no el podrà perdonar.”

Capítol IV: Virtuts i defectes necessaris: p. 56;

“per ser temut, el polític sorprèn, actua on no se l’espera. Val més ajornar per a més endavant una decisió útil que no prendre-la quan, de tan esperada, es veu massa necessària, esdevinguda inevitable per les circumstàncies o la voluntat aliena, cosa que és si fa o no fa el mateix; després, es pot decidir d’improvís, quan ja no hi pensa ningú.”

Capítol VIII: quin sentit té l’acció, p. 135;

“no hi ha mètode infal·lible ni bon moment [per marxar del poder]. Simplement, considerant els resultats, se sap bé qui, en despullar falses aparences dels seus encants ficticis, ha tingut la intel·ligència i la voluntat de prendre, quan calia, una bona determinació.”

Capítol IX: perdre el poder, p. 144;

Potser tot plegat està agafat molt amb pinces, o fins i tot hi manca coherència, però en tot cas, vegeu la meva correlació:

El primer correspon a José Montilla, el segon a Josep Piqué, el tercer a Carod-Rovira, el quart a Pasqual Maragall, i el cinquè i últim, al President Jordi Pujol.

Què me’n dieu?

PS: un apunt. No prengeu al peu de la lletra tot el fragment vers el polític citat. No és textual ni molt menys del tot explcatiu sobre la seva pesona. Més aviat aquest m’ha recordat a la seva figura.

LA FRASE: “La política és com l’amor, no suporta la decepció.” ÉDOUARD BALLADUR.

LA CANÇÓ: Abraça’m, de Lax’n’busto.

Advertisements

3 thoughts on “Correlacions (més o menys)

  1. Un molt bon llibre -diuen- que jo encara no he llegit. En breu ho faré. Per cert, m’agrada molt que quan parles de Pujol diguis el “President Pujol”. Això és molt convergent. I encara m’agrada més que quan parles d’aquesta toia de president que vam tenir 3 anys, i que Polonia ha “santificat”, en diguis “el Maragall”. Això de “President” no s’ho va guanyar.
    Felicitats.

  2. Garmir,
    tens raó. és un llibre estríctament d’anaàlisi polític. Si no t’agrada aquesta desciplina, no el comencis.
    Salutacions

    Guillem Carol,
    això de parlar de Pujol com a president, és més per una qüestió sentimental que no pas d’estricte anàlisis d’obra de govern.
    Jordi Pujol sempre va ésser el President de tots els catalans. No crec que ho pugui arribar a aconseguir cap altra personalitat del nostre panorama polític… almenys per ara.
    Gràcies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s