Creure

Ens passem la vida pensant que som els amos i senyors de tot el que ens passa, creient-nos invencibles, que res no ens pot aturar, que la nostra voluntat –el voler– va per damunt de la resta de valors i que simplement desitjant una cosa, la pots obtenir. Però no: resulta que un bon dia et despertes i t’adones que no tot depèn de la voluntat, sinó de la capacitat. I no sempre aquestes dues van enllaçades.

Existir comporta desitjar, i aquest va intrínsicament lligat a la capacitat d’il·lusionar-se, de sentir, de creure. Però en aquest lligam és on rau el problema: si no desitges no podràs ser capaç ni d’il·lusionar-te, ni de sentir, ni de creure. I no hi ha res més trist que això últim: no poder creure en res.


LA CANÇÓ: El pes d’un somriure, de Feliu Ventura.

LA FRASE: “Valora, relativitza, pensa i sobretot parla.” BERNAT BOMBÍ

Anuncis

12 thoughts on “Creure

  1. I de la sort Lídia. Pots voler, pots tenir capacitat, però pots no estar en el lloc adequat en el moment que cal.
    Un exemple trivial, em política. Tots aquells que arriben a ocupar un càrrec quan un partit que no ha estat mai en el govern l’assoleix. Sens dubte passen i ocupen el lloc persones, que podien voler i tenir capacitats, a altres que també les tinguin. En tot és el mateix.
    Imagina que vols ser professra d’universitat, hauràs d’esperar una vacant, arribarà? Altres estaven allà quan calien noves places. Així és la vida.

  2. Pren’t-ho tot amb calma.

    Sí, existir comporta desitjar, per tant, viu!

    Diuen que la vida dona hosties, és veritat. Però, saps què? Per algo tenim nosaltres mans, per tornar-li!

    una abraçada

  3. Lídia guapa! Molt ben escrit, no sé com has pogut endreçar les idees. Com estàs? Demà parlem. La il·lusió és fonamental, i tu la representes perfectament. Sense il·lusió i ganes de viure t’he vist molt poques vegades. Ànims!

  4. Ànims!
    Quan et trobis amb camins tallats, sigues ferma i obre’n de nous… Potser només te n’emportaràs esgarrinxades, però si descobreixes noves valls, allà podràs guarir-ne les ferides.

  5. No és senzill saber cap on has de marxar. Però bé, fe no és esperar: fe és pensosa lluita per l’avui i pel demà.

    Per més que em “posi” sempre amb tu, crec que pots ( i has ) d’arribar lluny. Molt lluny. Has d’anat més lluny dels arbres caiguts que ara t’empresonen.

  6. Mentre hi hagi tomàquets sempre tindré l’esperança que es podrà fer pa amb tomàquet.
    És una forma més baixa de creure o tenir fer. Una altra mena d’il·lusió.

  7. quin post més maco!!! tens raó, en la vida el que ens ajuda a tirar endavant són les ilusions, els desitjos, el creure que es faran realitat o que al menys ho intentaran, és la força que ens impulsa a seguir endavant, especialment quan som joves.

  8. Les ganes i la il·lusió ens porten a tirar endavant la nostra vida i els reptes i entrebancs que se’ns posen per davant.
    Però també és possible que les il·lusions en certs moments tendeixin a desaparèixer i és l’hora de tirar del coratge i amor propi.

    I el més important és que res ni ningú t’impedeixi somriure, o sigui, que espero que el teu bon humor no s’ensorri mai.

    Que vagi tot bé !

    PD: Un post sense cap mena de dubte, excel·lent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s