I no m’agrada parlar d’esports.

Llegia a l’AVUI un article de l’Albert Om –molt recomanable– on feia un paral·lelisme entre l’espectacle del futbol, i les sinistres pràctiques d’execucions públiques de condemnats fins a finals del segle XIX al nostre país. M’ha fet pensar, especialment, el paràgraf següent:

“El dia d’execució hi havia l’ambient dels grans dies de partit. L’entrada dels presoners a la ciutat despertava la mateixa expectació que l’arribada de l’autocar del Madrid. Es reforçava el transport públic: “Al patíbul, per dos rals”. Un dispositiu policial especial controlava les multituds. Els venedors passaven enmig de la gentada. Els espectadors menjaven, bevien i, com si fos la revista del Barça, podien comprar un romanç imprès, amb la vida i miracles del condemnat. Betandwin no existia, però la gent feia apostes sobre si a última hora arribaria l’indulta. Fins que començava la funció, i el botxí rebia tants insults com rep l’àrbitre en un camp de futbol. En un moment, es passava de l’alegria al plor, de la cridòria general al silenci sepulcral. Un espectacle ideal per alliberar tensions i tornar d’hora cap a casa. Igual que al camp del Barça, ningú no s’esperava fins al final: quan l’havien mort i el capellà començava el sermó, tothom se n’anava.”

I justament avui, també en el seu programa de tardes a TV3, parlaven de futbol, concretament de Schuster. En el debat a participat Cesar Ochoa, president de la federació d’àrbitres de Catalunya, i curiosament, en aquells moments, m’ha vingut al cap l’article del matí. A mort.

Això és exactament el que hauríem de fer amb tota aquella colla d’incivilitzats amb els que ens fan compartir un carnet amb una suposada nacionalitat comuna.

LA FRASE: “Al Marroc, com a Espanya, poca broma amb la integritat territorial. En aquesta part de la mar la defensa constitucionalment l’exercit. Allà també, i no cal ni excusa constitucional.” DESCLOT, a l’AVUI de dimarts 6 de novembre de 2007.


LA CANÇÓ: Concerto Pour Clavier N°1 En Ré Mineur BWV 1052 (Allegro), de Jean-Sébastien Bach.

Advertisements

8 thoughts on “I no m’agrada parlar d’esports.

  1. “A mort. Això és exactament el que hauríem de fer amb tota aquella colla d’incivilitzats amb els que ens fan compartir un carnet amb una suposada nacionalitat comuna.”

    buff filla, portes una deriva últimament…

  2. Jo també el vaig llegir aquest article. I pel que fa a en Shuster… el millor que es pot fer és guanyar la lliga i deixar-lo per inútil, que és el que realment és.

  3. Albrock,
    hehe potser si que em vaig passar una mica, però ho has d’entendre de forma matefòrica… ;)

    Mauro S.G,
    que facin el que els hi dongui la gana.
    Una cançó deia:
    “és terrorista aquell qui caça terroristes;
    és traficant aquell que caça traficans”

    Bernat Bombí,
    ui sí, com al tena, que li deien que ell havia dit que Espanya practicava el genocidi contra Catalunya…
    Que vagin fent.

    Guillem Carol,
    ídem.

    Xavier,
    hehehe. Molt d’acord amb el que dius!

    PS: no s’acustumeu als comentaris futbolístics, que a mi no m’agraden els esports! ;)

    Salutacions

  4. Mauro S.G,
    no estic parlant sarcàsticament.
    Simplement parlar d’anar “a mort” no es pas literalment -òbviament-; sinó com a sinònim de “a sac” o “a per totes”.
    Ara bé pel que fa el comentari del Guillem penso el mateix; quan parla de “la raó sempre nosaltres” ho fa, m’imagino, que en aquest especte de no deixar-ne passar ni una.
    òbviament que tothom mereix un respecte.

    Espero haver-te ajudat.

    Salutacions,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s