Avui va d’entrevistes…

Ja sabeu que acostumo a comentar els llibres que llegeixo. Normalment, puc fer-ho utilitzant el present d’indicatiu del verb en qüestió –és a dir, llegeixo– però en el cas que ens ocupa avui no ha passat ben bé això: simplement no he tingut prou temps. I no per la meva manca de gestió del recurs no material, sinó perquè tant bon punt l’he començat, l’he acabat. D’aquesta manera, l’ús del temps verbal es modifica conseqüentment al perfet d’indicatiu, he llegit.

I ara es preguntareu, de què coi es tracta? Doncs d’un llibre la presentació del qual es va fer el dijous 8 de novembre a l’Hotel Majestic: Converses amb Xavier Sala i Martín, de Jordi Graupera.

Alguns pensareu: (soroll de fons) uuuuhhhhh! Un neoliberal salvatge! Uuuuhhhh! Un neocon!, etc.

Així doncs, després d’aquesta reflexió interior, passem a l’anàlisi seriós –o si més no això s’intenta–:

Es tracta d’un llibre, com prou bé n’és indicatiu el títol, d’un seguit d’entrevistes fetes durant cinc mesos –tardor i hivern de 2006– a un dels economistes més prestigiosos del nostre país, Xavier Sala i Martín. He de dir, i perquè quedi clar, que no comparteixo tots els seus arguments, però si gran part. I si com ja he dit no els comparteixo tots, és perquè alguna de les associacions lògiques que fa em semblen massa senzilles, supèrflues. Afirmacions per l’estil: “Marx –o el marxisme, si ho preferiu– no ha aportat res de bo a la humanitat”; o quan parla de l’impressionant lobby de la pagesia. Se li pregunta que quan va començar això dels subsidis i ell respon: “No en tinc ni idea. Suposo que quan van començar a tenir mecanismes com això de fer tractorades que perjudiquen a tothom i això els va donar poder”. Em sembla una mica desmesurat… com si no existissin altres tipus de reivindicacions que fan tant o més por que les de tallar l’AP7. ¿A França, us sona d’alguna cosa una vaga de trens que ha paralitzat mig país?

No obstant, que no es confongui el que vull dir: em sembla inexplicable i desmesurat que el 40% dels pressupostos de la UE se’n vagin a l’1% de la població que es dedica a l’agricultura, però traslladar aquesta “obscenitat” únicament a la voluntat de la pagesia i que això serveixi per culpar-los exclusivament… em sembla injust, i com ja he dit abans, simplificador.

En tot cas, i deixant de banda aquestes crítiques, destacar el tractament de temes com la pena de mort de les pàgines 152 a 157, com també l’ús d’armes de foc en el mateix capítol, i destacar especialment, el penúltim capítol que tracta sobre política catalana.

Com que no em vull allargar més, us invito a que se’l llegiu perquè està tractat amb molt dinamisme i criteri. Per això tot el rollo del llegeixo i he llegit. Te l’empasses d’una glopada.

Ara bé, i a tall d’anècdota, l’última part m’ha portat ha llegir una entrevista que li va fer en Sala a en Carod, entre d’altres, el 20 d’octubre a La Vanguardia, per les eleccions nacionals de 2006. No l’havia llegit, i tant l’entrevistat com l’entrevistador em semblen brillants. Doncs això, que avui va d’entrevistes.

LA CANÇÓ: Spare Me The Details, de The Offspring.

LA FRASE: “Davant la Catalunya de la renúncia i de la dependència, i davant la del pessimisme, […] hi ha també una tercera Catalunya, que dóna gruix i centralitat al país, que vol treballar, progressar, acabar amb les injustícies i veure reconeguts els seus drets. És la Catalunya del sentit comú i del seny.”* JOSEP ANTONI DURAN I LLEIDA a l’AVUI d’avui dissabte, 17 de novembre de 2007.



* normalment no comento les frases perquè per si soles ja parlen; ara bé, només un apunt: en l’edició paper, després d’aquest article de Duran, a la següent pàgina apareix la següent notícia.

Anuncis

11 thoughts on “Avui va d’entrevistes…

  1. ei Lídia!
    Mira tenia pensat llegir-lo el llibre del sala martín, més que res perquè és un tipus que no acostuma a conformar-se amb la doctrina imposada o la “opinió majoritària” i que encara que no es comparteixin els seus ideals, sempre desperta interès. L’any passat el vaig tenir com a professor al tercer trimestre i cada classe era digne de recordar, tant per les seves comparacions i metàfores com pel seu mètode d’ensenyament, bastant allunyat dels esquemes tradicionals d’anar seguint el temari. Encara que només sigui per provar-ho t’aconsello d’assistir a una de les seves classes de teoria economica IV, i no t’espantis pel nom de l’assignatura… per molt estrany que pugui semblar NO es necessiten gaires coneixements econòmics per seguir les seves classes.

  2. Eduard,

    doncs moltes gràcies per la teva recomanació. No sabia quina era exactament, l’assignatura que imparteix. En tot cas, si puc agafar-me alguna cosa optativa l’any que ve, de ben segur que ho tindré en compte!
    I pel que fa al llibre, realment val la pena. Molt recomanable!

    Salutacions!

  3. La Catalunya del sentit comú i la pedagogia fa 30 anys que l’estem fent, i així ens va. El que cal és deixar els espanyols i procurar fer pedagogia i sentit comú amb els catalans. I el sentit comú, en aquests moments, es diu Independència.

  4. Chamb,
    Sí, ho tinc ben present: d’això en parla exactament en Xavier en un dels capítols del llibre. Compara la dreta conservadora, el liberalisme que enten ell, i també amb els moviments d’esquerres com els del Casaldàliga. Molt interessant.
    Simplement, feia conya amb això de dir-li “neocon”. Encara que hi ha gent que fa anar els mateixos termes de forma molt imprecisa. Tot plegat demostra que no saben massa bé que diuen…

    Xavier,
    Exacte, mai millor dit: així ens va. En Duran ja pot prepar-se el pla de jubilació, que ja li toca.

    Salutacions!

  5. M’ha agradat aquest post.
    Per cert,em sembla recordar, que quan al Sala li pregunten sobre el comunisme respon que ha dut una cosa bona: Groucho Marx.

  6. Me’l compraré.

    El Sala i Martín em mereix molt respecte, bàsicament perquè en sap força més que molts dels que manen.

    El tema de l’agricultura és molt delicat. Cal trobar un punt intermedi perquè no podem prescindir de l’agricultura, ni tampoc podem deixar-la a mans de quatre latifundistes. Ara bé, la política actual de subvencions és insostenible.

    L’entrevista del Carod la vaig llegir. Ja pot ser tan brillant com vulguis; el que compta és el que fas, no el que dius. (Ui! Ja semblo el Monti.) En fi, què me’n dius de l’últim ridícul del Carod en demanar al ZP que “prengui bona nota” de la petició de cessament de la ministra de Foment? On és la coherència?

    El Duran és un polític del segle XX.

    Salut!

  7. Sembla que hagis de demanar perdó per haver llegit un llibre com el que recomanes. Ser liberal és tan tabú que fa riure.
    Com a militant d’ERC hauries de saber que aquest partit va ser un dels nius més important de liberals que tenia Catalunya.
    És una llàstima que la gent d’esquerra s’hagi decantat pel marxisme. Jo penso al respecte el mateix que en Sala i Martin, que no ha aportat res de bo. Només cal que mirar Catalunya, per no fer gros el tema.
    Celebro que t’hagi agradat. Jo encara no me l’he comprat. Estic llegint el de’n Madí!.

  8. Guillem Carol,
    doncs merci, si t’ha agradat!
    Si, en Sala fa aquest comentari sobre el Groucho… hehe

    Reflexions en català,
    Fas bé si te’l compres, i sí, tens raó, això de l’agricultura és complicat. Pel que fa al Priorat però, amb això del vi ens està sortint bé la jugada, almenys per ara… i sense subvencions.
    I pel que dius sobre l’entrevista del Carod, totalment d’acord. Però no va treure que pensés: “Carod -quan vols- ets el millor”.

    Dessmond,
    varies coses:
    1) potser si que ha semblat que demanava perdó per llegir el llibre… però no era pas la meva intenció. De la mateixa manera que si llegis un llibre que exaltés les virtutds socialistes, segurament hauria gastat el mateix to.

    2) no sóc militant d’ERC. Però pel que dius després pots quedar-te tranquil: és de les coses que m’agraden més en saber d’Esquerra. Això del socialisme de les JERC fa riure… Precisament per això no m’hi poso.

    3) ja he dit que em sembla que es frivolitzar molt en dir que Marx no ha aportat res de bo. Simplement perquè si simplement ens remetem al seu treball filosòfic, a banda del projecte socialista, se’n poden treure moltes, de coses bones. ja et dic, em sembla frivolitzar.

    4) el llibre d’en Madí me’l començaré tot just acabi els examens d’aquest trimestre, que ja s’acosten. Ara em llegeixo “la rebel·lió dels Animals, d’Orwell.

    Salutacions per tots!

  9. ‘nem bé, Lidia, ‘nem bé… Ara liberal, demà conservadora hehehe ;)

    Però s’ha de dir que el Sala-Martin pot ser una mica demagog en certes coses. Més que res perquè s’ho creu tant que arriba a dir bajenades (com ara el tema de apujar els preus dels peatjes).

    I amb això de l’agricultura, s’ha d’entendre que el món rural -i parlo ara del cas que conec a Estats Units- està patint molt i no es pot deixar-ho tot a la mà de Déu, tampoc dic que el Govern doni milions i milions, però s’han de trobar solucions. Quan condueixes per les zones rurals de Texas i veus tot de pobles abandonats i cases decrèpites, et fa replentajar els sistema liberal de fer fortes les ciutats i ja tot s’arreglarà sol.

    I home, a nivell econòmic, els “neocons” i els “liberals” no estan tant allunyats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s