Mentir i la intel•ligència social

«Mentides: […] psicòlegs, antropòlegs i neurobiòlegs sostenen que mentir constitueix un component essencial de la nostra intel·ligència social»

Així comença un article d’una revista de divulgació científica de l’any 2003.

En l’article es pregunta: “Què ens impulsa a aquest comportament?” “la resposta, segons Gerald Jellison, de la Universitat de California a Los Angeles, es que es tracta de la nostra cerca constant de disculpes per conductes que la resta podrien considerar inadequades.”

Ara bé, també se’ns considera la seva tendència al mal: “molts antropòlegs opinen que no és tant lamentable que l’home tingui talent pels enganys refinats. Ja que aquesta característica no deriva d’una tendència al mal, sinó que representa un component essencial de la nostra intel·ligència social.”

En tot cas, l’article segueix apuntant: “doncs les investigacions en aquest cap també ens demostren que la mentida repercuteix davant de tot en el benefici propi i l’utilitzem per aprofitar-nos dels altres. L’ésser humà simula hàbilment fets falsos, fingeix amb astúcia i es presenta amb una bona assajada amabilitat per aparèixer de la millor manera possible i aconseguir dur a terme els seus propis interessos.”

“qualsevol mentida intencionada implica una brillant actuació intel·lectual: amagar la veritat i substituir-la per una història irrefutable exigeix no únicament una enorme creativitat sinó que pressuposa la capacitat de traslladar-se a l’interior de les ments alienes. El mentider ha de contemplar aquesta posada en escena teatral pròpia des de la perspectiva de la persona enganyada; així sabrà quines directrius haurà de marcar-se perquè la representació resulti convincent. Justament, una de les fites cognitives característiques de l’ésser humà consisteix en poder imaginar-se com la persona enganyada el veu a un mateix en l’acte de mentir, una activitat que consisteix quelcom semblant a donar la volta al pensament.”

Ara bé, em quedo amb la frase següent: “Partint de la base que la veritat és un be escàs a la nostra societat, no n’hi ha prou amb el fet que un mateix sigui un perfecte trampós. Qui no vulgui ser enganyat, ha de poder descobrir la simulació aliena”

LA CANÇÓ: Concerto Para Piano Nº 1 Em Fá Menor, Op. 21 – Maestoso, de Frédéric Chopin.

Anuncis

5 thoughts on “Mentir i la intel•ligència social

  1. Hi ha un proverbi jueu que diu que amb una mentida se sol anar molt lluny, però sense esperances de tornar.

    Jo m’he passat a la Moritz fa poc. I content.

  2. En coneixo alguns que Duran una estoneta, Mas valdria que miressin el post d’avui perque veurien que per veure pallassos preferim anar al teatre. Tot i així Saura de veure si ens farien cas i deixarien de tocar alló que no sona. Tot i així sempre hi ha qui te dignitat i no menteix: 2014.
    Salut.

  3. Reflexions en català,

    no el coneixia el proverbi. M’ha agradat!
    I la Moritz realment val la pena. només cal veure la política lingüística i culutral -de restaurar els cotxes antics per repartir la cervesa- i ja te la prens ben a gust!

    Pere,
    hehehehe. home de partit…

    Albrock,

    no anava amb cap indirecta, aquest article, si és el que vols saber.. ;)

    Dessmond,

    si, el pere és un artista… sectari com ell sol! hehehe

    Salutacions per tots!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s