Crònica d’una manifiestació anunciada:

Dissabte dia 1 de desembre de 2007, a les 16:00 hores: arribada a Plaça Catalunya acompanyant tota la comitiva de les JERC. Estelades i banderes rojes amb el logo del partit. Molta estona de peus. Pegatines, mocadors i pancartes: Volem vegueria Penedés. Just darrera del grup d’Esquerra es col·loquen els companys d’ICV. Cares conegudes davant de la pancarta. I darrera d’aquesta alguna de coneguda de la UPF –que sigui dit, també–. Intromissió al Bar Hard Rock Cafè: uns lavabos força bruts, com era d’esperar. Sortim després d’uns minuts i veiem com la Plaça es comença a omplir. Gent de totes les edats, families senceres, gent de mitjana edat, però sobretot joves. Palestins per tot arreu. I de color vermell.
L’estona va passant i no abansem ni mig metre. El sol es va ponent i les llums de la Plaça començen a agafar protaginsime, al marge de la multitud que es manifesta. Cirts d’independència, càntics en contra de la ministra de foment, i el més important de tots, i que marcarà el pretext de tota la mani, el crit: “LÍDIA PALAJÀ: MILITA JÀ!” –òbviament, això últim de que “marcarà el pretext de tota la mani” és conya, però no pas el fet que no es cridés. Algun jerki hi te alguna cosa a veure…–.
Passades gairebé dos hores, ens començem a moure: vint minuts per arribar a Plaça Urquinaona. Fins i tot es pot copsar una bandera de la JNC extraviada d’entre el munt de les JERC: xiulets i més crits. Davant de la seus d’UGT i CCOO escridassada en contra els dos sindicats absents a la manifestació. Un megàfon comença a entrar en joc. Entre d’altes s’hi va poder sentir: “Espanya és fracàs”; “in-inde-independència” o ja amb to més irònic: “Melani huele a azufre” –estil Chávez–; o la una reproducció del rap d’en Cuní de Polònia “Prou, prou, prou prou, prou.” Finalment, com a cloenda de la manifestació, intervenció d’en Toni Albà i interpretació d’algunes cançons per part de Feliu Ventura en l’escenari de davant de l’estació de França.
Així doncs, i després de tota una tarda de mobilització, decidim marxar. I com no podia ser d’una altra manera, sopar i una bona conversa al Pans & Company de portal de l’Àngel amb uns bons amics. I ja podem tornar cap a casa: els polítics ens hauran fet tant poc cas com sempre.
Almenys però, haurem passat una bona tarda tots junts, però no units. Per variar una miqueta.

LA CANÇÓ: Que no s’apague la llum, de Feliu Ventura –una de les que va interpretar, per cert. Llàgrimes als ulls, també, per cert–.

Anuncis

6 thoughts on “Crònica d’una manifiestació anunciada:

  1. Lídia, veig que el meu comentari i la teva resposta han marcat, almenys en part, aquesta opinió respecte la manca de cohesió de la manifestació.

    Per cert, ja que ERC et realitza una OPA els recomano que abans millorin. Sinó, jo et contestaré allò de “¡Qué gran vasallo si tuviera un gran señor!”.

    Fins aviat!
    David, ciutadà in fieri

    P.S. jo, David Molina Moya, des d’ara firmaré així els meus comentaris

  2. Chamb,

    no ben bé: una bandera de la JNC es va extraviar i va acabar enmig de totes de les de JERC, i òbviament, com que no es tracta exactament del mateix partit, la gent va xiular, però més per la gràcia que feia que pel mateix fet de que fos de JNC.

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s