Jaume I, entre d’altres: qüestions a revisar.

El desconeixement de la nostra història anterior a l’esfondrament de l’Antic Règim és absolut. Potser parlo per mi, però molt em fa l’efecte que el que s’ensenya a les escoles, any darrera any, sigui sempre el mateix: els catalans, ja sota domini espanyol després de 1714. Tots tenim molt clares les diferents disputes espanyoles del segle XIX: Ferran, Isabel, Carles… Sembla que l’imaginari històric s’acabi aquí. Em sembla lamentable que, a ple segle XXI, no sigui estrictament necessari per aprovar la selectivitat –per nombrar el que s’entén com un dels exàmens més importants per la carrera d’un estudiant– saber qui era la figura de Jaume I –més enllà de saber que també se’l coneix per Conqueridor. Fins aquí crec tots hi arribem, suposo–. I per no parlar dels més contemporanis com Jacint Verdaguer –l’enterrament del qual, per cert, va ser dels més multitudinaris de la història del nostre país–, o Pompeu Fabra –se’n faríeu creus a la meva universitat, el munt de persones que no saben ni qui era, ni què va representar l’home que porten escrit, a les seves carpetes, cada dia quan van a la facultat. [Aquesta és la minsa referència, que se’n fa ressò, el web de la UPF.] [Vegeu també aquest vídeo sobre el qüestionari: Qui era Pompeu Fabra?]

Tot això ve, doncs, degut a una crida que ha fet Vicent Partal des del seu bloc –amb el suggeriment, també, de l’amic Elies–, per posar, tot just avui que es compleixen 800 anys del naixement de Jaume I el Conqueridor, una referència de la seva obra: El llibre dels fets.

Pel que fa a mi, no posaré un fragment com demana Partal, més que res per la meva condició de republicana, i en segon lloc, perquè aquella obra em sembla una visió personalista d’uns fets passats, i no oblidem que un rei, no és res més que un ésser humà amb títols nobiliaris. Ara bé, no em malinterpreteu: l’èpica nacional, en tant que catalana i meva, encara que monàrquica, s’ha de recordar. I en primer lloc, com ja he dit, als centres d’ensenyament.

[interessant, també l’apunt de Xavier Solano al seu bloc, en la mateixa línia amb l’article “La història: punt de partida”]

LA CANÇÓ: Trio for Piano, Violin and Violoncello in G minor op.8. 4-Allegretto, de Frédéric Chopin.

Advertisements

5 thoughts on “Jaume I, entre d’altres: qüestions a revisar.

  1. Lídia,

    El desconeixement és brutal, però tranquila no només afecta a la història.. Preguntessis de literatura, d’actualitat, de política, de ciències. Avui en dia l’ignòrancia és cool, no hi podem fer res. “El neng de castefa” és l’heroï. Ahir en parlava amb mestre de secundària i les anècdotes que m’explicàven eren brutals.

    Pel que fa al Rei Jaume, al segle XIII per ser un líder, per comandar la teva nació no es podia ser altre cosa que rei. Només certs personatges d’Itàlia (Cola di Rienzo a Roma, per exemple)en podríen ser excepcions. L’actual republicanisme i Jaume I són anacronismes, pertanyen a èpoques diferents. Ara, també fa gràcia que per un dia, i a banda dels dels reis d’Orient i els de la baralla, honorem un monarca.

  2. Sike,

    a mi em passa el mateix. Tot això té un nom: LOGSE.

    Joan Safont,

    tens tota la raó. M’ha agradat això que has dit: “Pel que fa al Rei Jaume, al segle XIII per ser un líder, per comandar la teva nació no es podia ser altre cosa que rei.”
    No ho havia pas mirat d’aquesta manera. En tot cas: Momòria sempre de Jaume I!

    Salut!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s