Bisbes, lobbies.

Aquests dies estic observant amb certa estupefacció la reacció d’algunes persones davant de les declaracions del “representant” aquell de la Conferència Episcopal Espanyola –perdoneu-me però no m’he pres ni el detall de saber el seu nom–. I no perquè estigui en desacord amb el que diuen qui el critiquen, sinó pel simple fet, al meu entendre, que amb les seves argumentacions, no van al fons de la qüestió:

He sentit dir coses com, per exemple, que l’Església no s’ha de posar en política. Perdona? I tant que s’hi ha de posar! Com a un de tants altres grups de pressió de la nostra societat, l’Esgésia té tant el dret com el deure d’opinar sobre les questions que li doni la gana. Només faltaria. Aquí doncs, estic a favor de l’argument del PP quan defensa la llibertat d’aquesta institució a opinar sobre la cosa pública. I ben mirat, no se perquè s’extranyen els qui diuen el contrari, perquè l’Església com a institució, és el que ha sabut fer més i de forma més intensiva, això d’opinar i intervenir en política. Però vaja, que no és ben bé això el que volia comentar…

Com anava dient, crec que els qui critiquen el discurs del bisbe espanyol, no tenen gaire clar, que en tant que bisbe espanyol diu i fa el que toca, per la seva condició d’espanyol. Coi, però què és pensàveu? Que demanaria el vot per CDC, o UCD, un membre de l’Esgésia espanyola? Crec que pensar el contrari és simplement d’ingenu: ja fa temps que sabem que els interessos espanyols són profundament contradictoris als catalans.

Però bé, aquí és on vull anar: quin és el paper que ha jugat, o ha de jugar l’Església catalana? A mi, a diferència de moltes de les opinions sobre les declaracions de l’Abat Soler de Montserrat, ni em convencen, ni m’agraden ni em tranquil·litzen. Alguns parlen que s’ha desmarcat. Per segon cop: perdona? El més gruixut que se li va sentir va ser un “L’Església no pot tenir cap monopoli; ha de proposar de manera serena, no des de la confrontació”. En fi, que així ens va.

Doncs què collons, que el monsenyor Soler demani el vot pel Duran, i que cadascú representi el lobby que li pertoca.


LA CANÇÓ: Trio for Piano, Violin and Violoncello in G minor op.8. 4-Allegretto, de Frédéric Chopin.

Anuncis

9 thoughts on “Bisbes, lobbies.

  1. Sento discrepar amb tu, Lídia, però opino que l’església regna sobre la moral (i només sobre la d’aquells que se’n senten part). I la moral va molt diferenciada de la política, encara que des de tots cantons ens vulguin fer creure el contrari.
    Manipular políticament des de la moral és greu, ben greu.

  2. Al del primer comentari, tu d’espanyol, tot, de catòlic, res. Aire, xato.

    Lídia, et reprodueixo un paràgraf del sermó del pare Abat de Montserrat. Jo crec que és molt intens i interessant. No tens raó quan tractes tan injustament l’Església i minimitzes el seu paper per recomanar el vot pel Duran. Em sap greu que ho vegis amb aquest reduccionisme, però accepto la discrepància. Normalment les veus que sentim de l’Església no sempre estan a l’alçada del seu apostolat.

    Sí que ho va estar el pare abat de Montserrat. Llegeix-lo bé, a mi són unes paraules que m’han emocionat, tant pel contingut com per la seva bellíssima construcció:

    “El camí de la vida, el fem juntament amb molta altra gent, i són nombrosos el qui no comparteixen la nostra fe. A l’escola de l’Església, il·luminada pel magisteri del concili Vaticà II, hem après que els cristians, tot respectant les consciències de les persones i l’autonomia de la comunitat política, hem de ser, a l’estil de Jesús, servidors de la societat de la qual formem part. Sabem que cap projecte contingent, de caràcter sociològic o polític, no pot pretendre tenir l’exclusivitat de representar l’Evangeli. En la nostra societat plural, els membres de l’Església no podem pretendre tenir cap monopoli; hem de proposar d’una manera serena, atraient i esperançada, sense imposicions, la llum que ens ve de l’Evangeli sobre la persona humana i la convivència en societat. Ho hem de fer a través del diàleg i de la misericòrdia, i no pas de la confrontació. Aquest diàleg ha de partir de la convicció profunda de la pròpia identitat cristiana i ha d’acceptar respectuosament els altres que no tenen a l’Església la seva llar espiritual (cf. Bisbes de Catalunya, “Creure en l’Evangeli…”, n. 7), amb voluntat de convivència i de construir junts una societat més humana, més justa, més respectuosa de la dignitat i dels drets de cada persona; això ens demana de treballar per la pau amb tots els mitjans èticament legítims. Aquestes conviccions ens han de guiar en el nostre camí de la ciutat terrena a la ciutat del cel.”

    (copiat del bloc de n’Àngel Canet
    http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/80474)

    Records, Lídia.

  3. Home és veritat que a vegades és l’Església l’única que té la valentia d’alçar-se contra temes com el matrimoni gay o l’avortament. I això, a títol personal o a les congregacions ho poden fer perfectament (i a vegades és necessari, pq en molts d’aquests temes a Europa sembla que només hi hagi una opció ideològica).

    Ara, passar de fer això a, com a institució en bloque posar anuncis de televisió i bàsicament alinear-se totlament amb els discurs del PP (en temes que no ténen res a veure amb la religió, sinó amb el ultranacionalisme espanyol), és ridícul i alhora típic d’un país en el qual “l’Església” és vista com a una sola institució que encara es pensa que pot dictar normes governamentals.

  4. jo crec que no Lídia. per un senzill fet: tu ets d’ERC oi? i aceptes el que digui la teva èlit política concreta perquè tu l’has triat, votat i militat. Però aquest no és el cas de l’esglesia, els espanyols (i en ells conto els catalans) catòlics no han triat als seus bisbes i per tant aquests no tene el dret de dir que opina oquè deixa d’opinar l’esglèsia, perquè no tenen ni idea del que l’esglesia (no institucional) opina. No tenen en compte que són una mínima part d’un gran col·lectiu i que ells ja poc representen la opinió d’aquest col·lectiu. per tant, millor que callin i que no intervinguin en nom de res, perquè per intervenir en política s’ha d’estar dins del sistema i el nostre és la democràcia representativa i ells de democràcia representativa no en tenen ni idea.

    Per tant, no, no crec que tinguin dret a opinar (dret moral) perquè el seu lobby no hi pinta i si i pintés, tota la feina que fan és negativa, i es carreguen la de molts altres catòlics que lluiten en contra de les estupideses que ells diuen. però clar com que els que no surten a ala tele no ens interessen…pues ahí estamos.

    (home home que s’ha de fer debat aquí!!!!) jajaja

    ens veiem demà!

  5. Que facin cas a Franco ja que tant l’apreciaven i facin seva la frase “Hagan como yo, no se metan en política”. Perquè el que està fent l’Església a part de fer pena, és posar a Zapatero cada cop més a prop de gaudir 8 anys a la Moncloa.

    PD: Imagino que et referies a Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i no pas UCD (Unión de Centro Democrático) ja desapareguda a causa de socialistes i populars.

    Que vagi bé Lídia !

  6. Del catòlic espanyol no en diré gaire res. Cristià, poc, perquè a més de ser un covard la seva actitud ja el desacredita com a creient.

    Respecte l’esglèsia. Em sento decebut i indignat pel paper de l’esglèsia catalana. L’esglèsia espanyola ja sabiem que era feixista. Però la catalana? COPE, integrisme de la CEE, i declaracions fora de to d’alguns bisbes em fan pensar que si cap representant de l’esglèsia catalana ha opinat en contra, és que hi estan d’acord. En aquest lobbie ultraconservador i feixista a mi no m’hi trobareu mai. I segurament, com dic sempre, si Jesucrist aixequés el cap es faria ateu.

  7. Un altre apunt: Els bisbes com a individus poden opinar el que vulguin, però no poden opinar com a esglèsia. Malgrat històricament s’hagi fet així, no vol dir que sigui el correcte. L’esglèsia representa que és el mitjancer de Jesucrist a la terra. La que vetlla pels dogmes de la fe catòlica. Que ha de promocionar l’evangeli. L’esglèsia és universal, i hi pot entrar gent de totes les ideologies o orígens. O això és el que hauria de ser.

    Parlar sobre la unitat d’Espanya, sobre els matrimonis, sobre els gais, sobre buscar la pau negociant amb ETA, això no surt ni a la bíblia ni al nou testament. Per tant el que fa la CEE és fer de xiringuito ideològic, de club privat, del que li vulgeu dir, però no d’esglèsia.

  8. “A Deu el que es de Deu i al Cesar el que es del Cesar”; “el meu regne no es d’aquest mon”. Crec que Jesucrist o va deixar molt clar: l’esglesia no es te que possar en politica, com els politics no han de pretendre dictar el catecisme ni cambiar la Biblia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s