L’arbre

M’explico: això vol representar un arbre de probabilitats. En aquest cas, vol representar les meves opcions de vot per a les eleccions d’avui, del dia 9 de març.

–Tot allò que estigui fora de l’arbre representa un insult a la meva intel·ligència, per tant, ni es contempla: vegis PSC, ICV i PP–.

Així doncs, m’explico.

Dos opcions, votar o no votar. No penso fer el discurs de “oh, que irresponsable que ets si no vas a votar”. Si jo tingués trenta anys, i veient el panorama, potser també em quedaria a casa. L’abstenció pot ser profundament crítica. I en aquesta jornada, no serà pas diferent. Però si em permeteu, com que són les primeres eleccions serioses en les quals puc participar, i per la meva curta edat, he optat per una llista, amb noms i color.

Així doncs, ens trobem dos opcions més, dins de la de votar: Senat i Congrés:

La primera, degut a la gran importància que juga dins del sistema polític i representatiu espanyol, no em preocupa. Ara bé: dels tres vots possibles i màxims que pot emetre cada ciutadà, pensava, i fins fa tres dies fer, el següent: 1 vot pel candidat d’Esquerra Pere Muñoz, 2 vots per dos candidats de CiU a Tarragona –per allò de que és millor un vot nacionalista català que no d’espanyol–. Pensava que estava tot decidit. Però resulta que el divendres, en obrir els sobres de propaganda, el senyor Duran i Lleida em va obsequiar una carta, escrita per les dos cares, en dos idiomes. Vaig pensar –i permeteu-me la grolleria–: “A prendre pel cul. Et votarà ta mare”.

Així doncs, Senat, només un vot, per Esquerra. Els altres dos quedaran en blanc. –també contemplava la opció del PRC, però a falta d’informació d’aquestes llistes, opto per no cedir el meu vot–.

I finalment, la cambra baixa: Congrés de Diputats. Després de mesos de reflexió, cabrejos varis, decepcions i alguna conversa encoratjadora, he decidit per Lluís Aragonès, candidat per Tarragona d’Esquerra.

D’aquí quatre anys, potser podré dir com molts: em sento enganyada. Però ara, encara no és ben bé així. Hi ha gent a Esquerra que es mereix la meva confiança. I tinc el convenciment que ho faran bé. Molt bé. Com diu un molt bon amic: Ahir, avui i demà: Esquerra. Feu valdre el meu vot.


LA CANÇÓ: Violin Concerto #1 In B Flat, K 207 – 1. Allegro Moderato, de Wolfgang Amadeus Mozart.

Anuncis

4 thoughts on “L’arbre

  1. Molt bona reflexió.
    Genial, la racionalitat és la indepnedència, i per tant ESQUERRA.
    Com tu dius, feu valdre el nostre vot!

  2. Bé, Lídia…

    fas bé de fer servir el teu vot com més et plagui…

    però avui s’ha posat definitivament en evidència el que molts deiem de fa temps, i és que ERC feia servir els nostres vots de manera infame.

    Més del 60% dels seus votants així ho hem considerat (ho dic perquè jo els vaig votar, les últimes espanyoles, però aquestes, evidentment, no els pensava donar cap altra oportunitat d’estafar-me).

    De manera que s’ha girat feina. Espero que la direcció d’ERC plegui. Immediatament. No s’havia vist mai una dilapidació semblant del capital polític acumulat durant tant de temps.

    Per tant. Prou i fora. No és que ja no aconsegueixin enganyar ningú més. És que més del 60% dels qui els havíem votat tenim la sensació de que ens han estafat. Això són fets, i no propaganda.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s