Algunes consideracions sobre Esquerra

Aprofito el comentari que em va fer l’amic Joan Arnera, per apuntar algunes consideracions sobre Esquerra que em semblen pertinents.

En Joan en el passat article em va preguntar, òbviament de bon rotllo –i m’imagino que per la tendenciositat que oferia el meu article tenint en compte que acabava amb una foto de l’exconseller de governació– si estava “Carretejant”; doncs públicament, i si em permeteu, dir-li que la resposta no és clara. I m’intentaré explicar:

El cas és que aquests últims dies he mantingut converses amb diferents persones sobre la nova situació d’Esquerra, vaig poder assistir aquest dilluns a les declaracions que va fer el líder de Reagrupament.Cat al Col·legi de Periodistes, i amb tot he observat un denominador comú:

Tots els qui veuen en bons ulls a Carretero, o per no dir que gairebé s’ha convertit en Sant de les seves devocions –i permeteu-me la ironia– he de dir que gairebé cap d’aquestes persones mostra un perfil d’allò que entendríem per ser d’esquerres.

No se si això és fruit d’una mala percepció, o d’un anàlisi erroni, però crec que si ara tots critiquem la manca de perfil del partit –i alguns fins i tot diuen que Esquerra ha perdut dos de les tres sigles que l’identifiquen: d’Esquerres, Republicà i independentista– doncs ara procurem que no ens passi a l’inrevés: Perdre la “E” i la “R”, i quedar-nos només amb la “C” de catalans i d’independentistes.

I una cosa que no em cansaré de repetir és que els dos partits catalans –vegis CiU i Esquerra– han de jugar papers diferents. Un d’es duna òptica de centre-dreta o liberal, i l’altre des del centre-esquerra i l’esquerra.

D’altra banda entenc que persones de CDC es sentin orfes en molts aspectes –ha de ser dur ser d’un partit que no és declara independentista–, però crec que hem de jugar en partides diferents per arribar al mateix lloc: el 51%.

I No ens equivoquéssim. Carretero no està per acabar amb les contradiccions de CiU sinó per acabar amb les d’Esquerra.

Quedi dit, doncs.


LA CANÇÓ: Waltz No. 3 in G Minor, Op. 32, No. 2, de Frédéric Chopin.

Advertisements

8 thoughts on “Algunes consideracions sobre Esquerra

  1. Lídia, no hi acabo d’estar d’acord, amb això que dius… o potser sí, però aleshores em semblaria una bona cosa. Hi dedicaré un post i ja m’explicaré millor.
    Salut!

  2. Tens raó que, idealment, ERC i CiU s’haurien de repartir l’esquerra i la dreta. Però no pot ser, perquè com que no hi ha una dreta independentista, els independentistes de dreta van a parar a ERC. Que, si accentua massa el perfil esquerranós, els expulsa. Complicat.

  3. Carles,
    No acabo de coincidir amb tu. Hi ha independentistes de dreta i d’esquerra a CDC i a UDC. L’anàlisi d’esquerra – dreta a Catalunya és molt complicat. Ho he dit sovint. Cal conèixer els militants i els partits i conec els tres.

  4. Doncs la veritat, és que jo estic molt d’acord amb l’Enric: a Catalunya, ara com ara, importa més la posició respecte la nació que no respecte l’eix dreta-esquerra, la qual cosa, és una senyal inequívoca que el debat nacional està viu i en actiu. Però per l’altra dóna lloc a aquesta confusió de prioritats que fa que un home que la Lídia (i molts altres) no considerarie d’esquerres militi a Esquerra i que aquest mateix partit, d’àmbit català pacti amb un d’àmbit espanyol prioritzant la vessant d’esquerres a la nacional…
    Sóc l’únic que pensa que Catalunya és un manual sobre com no fer política?

  5. Lídia, m’agradaria molt, si vols passats els exàmens, que són prioritaris… que poguessis fer un post explicant això de persones que no mostren perfil de ser d’esquerres.

    T’ho demano perquè m’intriga molt. I hi he pensat i no n’acabo de treure l’aigua clara. Posem el cas, si defenso circular a 80 tinc perfil d’esquerres? O… si m’omplo la boca d’això que en diuen “la nova cultura de l’aigua” (que ja té uns quants anys per ser tan nova) i llavors dic que si portem aigua del Segre a BCN no és un transvassament, sinó una mesura provisional… tinc perfil d’esquerres.

    O més encara… per tenir aquest perfil… haig d’oposar-me amb totes les meves forces a l’Espai Europeu d’Educació Superior?

    O, fins i tot, per tenir aquest perfil, haig de fer com els de les JERC i anar-me’n a Bolívia a lloar les virtuds de la revolució bolivariana i a afirmar que no hi ha cap dret per a l’autonomia, i menys la secessió, per al Sucre? És això el perfil d’esquerres.

    O, per no ser exhaustiu, directament, si vull tenir aquest perfil d’esquerres que fonamenta aquestes brillants estratègies de la direcció d’ERC… haig de començar a cridar pel carrer contra l’abolició del “patriarcat”, a favor de l’avortament lliure i gratuït, contra el capitalisme i a favor del socialisme (sic).

    Explica’ns alguns dels trets característics d’aquest “perfil d’esquerres”, alguna cosa que pugui entendre, please.

    Bona Pasqua!

  6. Després de tot… Perquè no hauríem d’aconseguir reeixir, creure en nosaltres, i tornar a gestar grans fites? Nosaltres… som catalans. MECAGUNCONY. Tenim un problema i aquest problema es diu Gencat.€€€

  7. Lídia,

    em sembla que tens raó sobre el perfil de Carretero i crec que no és la solució per als problemes d’Esquerra de convertir-lo en un partit desideologitzats a l’estil de la Lega Padana, com ja va fer Àngel Colom. Ara bé, això no vol dir pas que tothom que dóna suport a Reagrupament i a Carretero sigui de dretes, en absolut. El que passa és que la direcció del partit l’ha cagada massa, Carretero hi representa la principal alternativa en un moment de crisi profunda, i hi ha molta gent que se sent perduda i orfa de lideratge.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s